Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons de cant del seu pare, el baríton Willy Domgraf Fassbaender, al Conservatori de Nuremberg, del 1957 al 1961 Aquest darrer any debutà com la Niklaus d’ Els contes de Hoffmann , de J Offenbach, al Teatre de l’Òpera de Munic, on aviat esdevingué una de les figures principals de l’Òpera de l’Estat de Baviera Més tard, es presentà al Covent Garden de Londres 1971, l’Òpera de París 1977 i el Festival de Salzburg 1972, on treballà en diverses produccions wagnerianes sota la direcció de H von Karajan Debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York, i després hi actuà amb gran…

Vida El 1785 estudià teologia a Halle, però l’any següent decidí dedicar-se a la música Durant tota la seva carrera gaudí del favor del rei Frederic Guillem II, els seus successors i la família reial El 1795 fou nomenat mestre de capella en caure en desgràcia JF Reichardt Els seus plans per a renovar l’òpera alemanya no trobaren ressò a la cort i, per problemes financers, se n’anà de viatge per les corts de Rússia, Dinamarca i Suècia 1797-99 La seva òpera Vasco da Gama s’estrenà al mateix temps 1801 que la Rosamunda de Reichardt i desencadenà una disputa Himmel defensà l’escola neonapolitana…

Nascuda en una família de músics, es formà amb la seva mare abans de prosseguir els estudis musicals amb F Hüni Mihacek El 1946 debutà com a Orlofski El ratpenat a Frankfurt, i aviat es distingí per una elegància i una riquesa de veu insòlites Posteriorment actuà a Darmstadt, Hannover i Hamburg, i el 1954 es presentà al Festival de Salzburg com a Cherubino Les noces de Fígaro El 1955 fou contractada per Karl Böhm per a formar part de la companyia de l’Òpera de Viena, on romangué durant més de trenta anys Destacà com a intèrpret de referència d’òperes de WA Mozart i R Strauss, assolí grans…

Als tres anys, la seva família retornà a Austràlia d’on procedien els seus pares Estudià oboè, piano i composició al Conservatori de Sydney L’any 1943 obtingué plaça com a oboista a l’ABC Sydney Orchestra, formació de la qual esdevingué oboè solista l’any següent El 1947 tornà a la Gran Bretanya per prosseguir la seva formació com a director d’orquestra, on aconseguí una beca per a estudiar direcció orquestral a l’Acadèmia de Música de Praga com a deixeble de V Talich En tornar a Anglaterra passà a la Sadler’s Wells Opera, actualment English National Opera, on debutà…

Format amb Kodály i Bartók, el 1912 fou nomenat director de cor de l’òpera de Munic i, l’any següent, director assistent de Bruno Walter de l’orquestra simfònica fins el 1923 Posteriorment, dirigí, entre d’altres, l’Òpera de Berlín 1927-30, l’Orquestra de la Ràdio de Moscou 1931-37 i diverses orquestres dels EUA 1938-45, especialment la de Scranton, a Pennsilvània 1940-45 Retornat a Europa, s’establí a París, on fou titular de l’orquestra de l’Opéra des del 1947 Fou un especialista del repertori postromàntic alemany

Vida A vuit anys d’edat inicià els estudis de violí i viola El 1891 ingressà al Liceo Musicale de Bolonya, on tingué com a mestres F Sarti, C Dall’Olio, LTorchi i G Martucci El 1900 viatjà a Rússia, on fou membre de l’Orquestra del Teatre de Sant Petersburg, en qualitat de violista primer, i on fou alumne de N Rimskij-Korsakov També residí durant una temporada a Berlín, on estudià amb M Bruch Fou professor del Conservatori de Santa Cecília de Roma a partir del 1913 i el 1923 fou nomenat director d’aquest mateix centre Ocupà aquest darrer càrrec fins el 1925, any que l’abandonà per dedicar-se…

Vida Fou alumne de JJ Fux, el qual, aprofitant la seva posició privilegiada de kapellmeister , li obrí les portes de la cort i, el 1739, li aconseguí el nomenament de compositor imperial Aquesta responsabilitat no li impedí dur a terme viatges esporàdics a Itàlia Venècia i Milà amb motiu de les estrenes d’algunes de les seves òperes A Viena inicià una intensa activitat pedagògica -basada en l’estricta observança dels preceptes de l’autor del Gradus - que reuní una llarga llista de deixebles, entre els quals destacà JB Schenk Les seves simfonies, bàsicament configurades segons la forma…

Estudià cant amb G Marchesi del 1959 al 1968, i el 1967 guanyà el Concurs A Belli del Teatre Líric de Spoleto, on debutà amb El barber de Sevilla en el paper de Fígaro Ingressà al cor del Teatro alla Scala de Milà i el 1975 debutà a Pàdua amb la mateixa òpera de G Rossini El 1977 tornà a ser Fígaro, aquesta vegada al Teatro alla Scala de Milà, i l’èxit de la seva actuació li valgué un contracte amb la companyia del teatre El 1978 cantà Luisa Miller al Covent Garden substituint el principal baríton, que estava malalt A partir d’aleshores inicià la seva carrera internacional, que l’ha dut a…

Amplià la formació adquirida a la seva ciutat natal al Conservatori de Sant Onofre de Nàpols 1772-79 En 1780-89 visqué entre Londres i Lió i compongué diverses obres instrumentals i vocals, algunes de les quals, interpretades al Concert Spirituel de París, tingueren una acollida molt favorable El 1794 es traslladà a París, on la inestabilitat política li impedí de consolidar la seva carrera en el camp de l’òpera, cosa que el feu decantar-se per l’obra instrumental simfonies i música de cambra, en la qual es veu clarament la influència de l’Escola de Mannheim No obstant això, fou especialment…

Secretari del comte d’Étampes des del 1709, a partir del 1744 es feu càrrec, amb La Bruyère, de la direcció del diari oficial "Mercure de France" Com a autor fou molt prolífic més de dues-centes obres, entre les quals destaquen nombrosos llibrets d’òpera La gran popularitat de la seva producció entre els seus contemporanis es deu sobretot a la paròdia mordaç d’obres i estils d’autors de l’època, en especial drames i tragèdies, com ara La grand-mère amoureuse 1726, a partir de l’òpera Athis , de GB Lulli, o La rupture du carnaval et de la folie 1707 sobre Alcyon , de Marin Marais Amb Lesage i…