Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
gallec
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica parlada a Galícia, a Astúries fins al Navia, a Lleó fins a Ponferrada i a Zamora fins a Padornelo, encara de parla gallega.
En aquestes darreres zones, administrativament extragallegues i de consciència lingüística menys ferma, han estat produïdes manifestacions culturals escasses i modestes, a excepció de les cançons recents d’Amancio Prada, d’El Bierzo La població gallega, segons el cens del 1996, és de 2742622 h si hom té en compte el territori limítrof esmentat, la població de parla gallega és gairebé de més de tres milions Cal afegir-hi la població emigrant, que, si més no els primers anys de residència fora del país, resta fidel a la llengua natal en l’àmbit familiar i en determinades relacions…
assamès
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada a l’Assam, a la vall del Brahmaputra, riu avall de Dibrugarh, per sis milions de persones aproximadament.
L’assamès prové del māgadhī parlar pràcrit de Magadha, regió de Patna i és dividit en dos dialectes, l’assamès pròpiament dit, i el dialecte occidental És escrit generalment en caràcters bengalins i posseeix una literatura abundant bé que no particularment original literatures índies
carelià
Lingüística i sociolingüística
Llengua finoúgrica, del grup baltofinès, parlada per unes 140 000 persones que habiten a la República de Carèlia i als territoris de Tver i Novgorod.
L’epopeia nacional finlandesa, el Kalevala , publicada el 1849 per ELoennrot, és en gran part originària d’aquesta regió
islandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava occidental, parlada per la totalitat dels habitants d’Islàndia (unes 280.000 persones a mitjan anys noranta) i als EUA i el Canadà (uns 12.000).
L’islandès actual és tan pròxim al de l’època medieval feta abstracció d’alguns canvis fonètics que, iniciats vers el segle XII, no foren completats fins al XVIII que un infant pot llegir sense dificultats insuperables les velles sagues Les diferències dialectals, d’altra banda, són lleugeres i escasses, principalment d’índole fonètica, entre els parlars del sud i els del nord Lèxicament, la llengua és d’un purisme extraordinari, fruit de la reacció iniciada a la primeria del segle XIX per bandejar els nombrosos barbarismes que s’hi havien infiltrat L’alfabet llatí hi és utilitzat des del…
Normes ortogràfiques
Conjunt de 24 regles promulgades per l’Institut d'Estudis Catalans pel gener del 1913, amb les quals hom posà fi a l’anarquia ortogràfica, dominant en els Països Catalans des de feia molts decennis.
Antecedents Els gramàtics que fins aleshores s’havien ocupat de la llengua catalana —com PBallot , M Pers i Ramona , P Estorch i Siqués , M Milà i Fontanals , T Thos i Codina , A de Bofarull , A Blanch , J Nonell , M Grandia — ni les institucions que semblava que haurien hagut d’aconseguir-ho —com l' Acadèmia de Bones Lletres o els Jocs Florals de Barcelona , no havien sabut o no havien pogut superar les discordàncies ni arribar a acords durables ni prou consistents Una de les tasques assignades a la Secció Filològica de l’Institut, en ésser fundada aquesta 1911 fou —al costat de l’estudi…
L’escriptura
D’ençà de la invenció de l’escriptura a l’Orient Mitjà, concretament a l’antiga Sumèria entre el 3300 i el 2900 aC, algunes civilitzacions han dissenyat sistemes d’escriptura diferents per tal de representar gràficament la llengua oral i fer així durables els missatges verbals En aquest mapa es mostren els principals sistemes d’escriptura que s’utilitzen en l’actualitat arreu del món Els sistemes d’escriptura acostumen a dividir-se en alfabètics, sillàbics i logogràfics Els alfabets estableixen una correspondència entre les articulacions sonores mínimes d’una llengua i unes grafies que poden…
danès
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava del grup oriental, parlada per uns cinc milions de persones, a l’estat de Dinamarca i a les províncies sueques de Skane, Halland i Blekinge.
Els principals trets que la caracteritzen i la diferencien de la resta de llengües escandinaves són la simplificació dels antics diftongs tret que comparteix amb el suec, com en els mots sten ‘pedra’, øje ‘ull’, enfront del noruec stein, auga la sonorització de les oclusives sordes intervocàliques, com gabe ‘badallar’, aede ‘menjar’, kage ‘galeta’, que en suec mantenen l’ensordiment gapa, äta, kaka l’afebliment o caiguda de les vocals àtones, com en borger ‘burgès’, skomager ‘sabater’, enfront del suec borgare , skomakare stød , o cop de glotis, enfront de l’accent musical del suec i del…
conjur
Esoterisme
Acció consistent en un signe o ritu, sovint acompanyat d’una fórmula parlada, amb què hom creu congraciar-se una potència invisible o allunyar-ne una altra.
El conjur es basa en la convicció que la valor suprema és la vitalitat Per això, en moltes religions només pot fer conjurs qui es troba en estat de màxima excitació vital trànsit Són signes de conjur els objectes “porta fortuna” o accions que desvien en d’altres un malefici gests o símbols fàllics, o, més en general, sexuals, com a màxima manifestació de vitalitat De vegades el conjur esdevé exorcisme Al poble d’Israel i a l’Església Catòlica, a causa de llur monoteisme, el conjur és una interpellació a Déu perquè aparti els mals esperits o qualsevol perill, o bé a una persona per fer-li dir…
geminar
Fonètica i fonologia
Repetir successivament un element lingüístic, generalment consonàntic, en la segona articulació de la cadena parlada, la qual cosa determina un grup homorgànic amb capacitat distintiva o no.
En el domini oriental del català és freqüent aquest fenomen en grups d’oclusiva + l poble póbble, segle ségglé
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina