Resultats de la cerca

Vida Inicià els estudis musicals a Alacant i després els continuà al Conservatori de València amb Ramon Ribes i Francesc Antich Més tard viatjà a París, on entrà en contacte amb el Grup dels Sis i M Ravel El 1925 el Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts li premià un cicle de cançons amb versos de H Heine El 1942 Radio Nacional li premià Miniaturas , per a piano També rebé el Premio Nacional de Música el 1952 pel Cuarteto en re mayor , i el 1961, per la Fantasía de trípticos sobre Lorca Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a la docència de la música a l’ONCE La seva…

Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal i el 1923 finalitzà la carrera de piano Fou alumne d’Antonio Cardona, José Tragó, Conrado del Campo i Abelardo Bretón A més de formar-se com a músic, estudià pintura a l’Escola de Belles Arts de Madrid El 1930, després de l’èxit d’algunes de les seves peces de música lleugera, decidí dedicar-se exclusivament a la música En el seu catàleg destaca l’obra orquestral Postales madrileñas 1931 Militant franquista, es convertí en el compositor de bandes sonores més important del règim Entre les seves partitures cinematogràfiques destaquen les de…

Era editat per l’empresa Editorial Don Balón SA i tenia la redacció a Barcelona Especialitzat en futbol de l’àmbit estatal i també internacional, durant més de tres dècades es convertí en un referent per als aficionats no solament de l’Estat espanyol, sinó també d’altres països Rogelio Rengel Mercadé n’era el propietari i fou dirigit per Mercedes Milá, Juan Manuel Martínez, Juan Pedro Martínez Díaz i Antoni Casals, entre d’altres Antonio Hernáez, Andreu Astruells i Miquel Rico en foren directors executius, i José María García, Josep Maria Casanovas i Juan José González, editors…

Treballà en una empresa de publicitat fins el 1962, que fou contractat per la distribuïdora CB Films, de la qual fou cap del departament de publicitat 1963-67 El 1964 inicià les collaboracions a la revista de cinema Fotogramas,  i posteriorment a Ràdio Barcelona, on des del 1973 presenta un programa sota el pseudònim de Mr Belvedere, i també a la cadena SER En 1967-2000 es dedicà professionalment a l’exhibició, i gestionà la majoria de les sales de cinema d’art i assaig de Barcelona Publi, Aquitània, Ars, Maldà, Capsa i Alexis Collabora regularment amb Televisió de Catalunya  amb el programa…

Fundada el 1988, és subvencionada íntegrament per la Junta d’Andalusia Malgrat els problemes econòmics i institucionals que l’afectaren sensiblement els primers anys, ha esdevingut la màxima productora teatral de la comunitat andalusa, ja que no solament programa muntatges, sinó que també ofereix subvencions per a la investigació i la creació dramàtiques, i recopila fons documentals i assagístics sobre les arts escèniques Els seus muntatges teatrals es distingeixen per l’òptica contemporània i social amb què s’enfoquen Un exemple clar fou Fuenteovejuna 1997, en collaboració amb la companyia…

Arribà a Barcelona l’any 1953, i Juan Germán Schroeder li presentà Emma Maleras, a la companyia de la qual debutà El 1955, el balletòman Alfons Puig li féu d’enllaç amb la companyia de Pilar López El 1957 fundà la seva pròpia companyia i el 1958 el crític Sebastià Gasch el situà en l’òrbita de Vicente Escudero, de qui ha estat el principal hereu en el flamenc català Fundà l’Escuela de Baile Flamenco José de la Vega 1975, al carrer d’Aribau, d’on han sortit importants valors d’aquest art a Catalunya El 1961 rebé el Premio Nacional de teatre per la coreografia La saeta Habitual de…

Debutà en el Teatro Español Universitario de Madrid amb El retablo de las maravillas , de Miguel de Cervantes 1944, i el 1949 esdevingué primera actriu del Teatro Español, on estrenà Historia de una escalera , d’Antonio Buero Vallejo El 1953 ingressà a la companyia del teatre María Guerrero, i un any més tard fundà la seva pròpia companyia dirigida per José Luis Alonso Mañés El 1957, en ple apogeu de la seva carrera, decidí acomiadar-se dels escenaris per dedicar-se a la vida familiar al costat del seu marit Vicente Gil, metge personal de Francisco Franco Després d’enviudar tornà als…

Inicià la seva trajectòria professional al departament de publicitat de Nestlé , i posteriorment fou executiu en diverses multinacionals, entre les quals cal esmentar Wrigley España L’any 1979 es quedà a l’atur i, arran de les dificultats de ser contractat, fundà Natura Bissé International SA, empresa de cosmètics que, dirigida per ell, aconseguí introduir-se al mercat dels EUA a mitjan anys noranta i esdevingué una de les primeres empreses de referència en el segment de l’alta cosmètica L’any 2000 obrí una nova seu al Parc Tecnològic del Vallès i el 2004 obrí la primera sucursal a Mèxic,…

A més dels seus inicis en castellà Ánfora , 1948, llengua en la qual continuà publicant, la seva obra en gallec comprèn O paxaro na boca 1952, Verbas derradeiras 1976, Concerto de outono 1981, Prometo a flor de loto 1992, premi Miguel González Garcés, Vida secreta de Rosalía 1996, Ribadeo, Ribadeo 2002, Medea en Corinto 2003, As arpas de Iwerddon 2005, As vodas palatinas 2005 i Deter o día cunha flor 2009, Premio de la Crítica de poesia gallega La seva poesia és de to intimista, amb una tècnica molt acurada És autora d’assaigs i estudis literaris, entre els quals hi ha Álvaro…

Llicenciat en lletres 1928, de molt jove s’integrà en el galleguisme el 1923 creà la Sociedade da Lingua, el 1928 ingressà al Seminario de Estudios Galegos i, el 1932, fou un dels impulsors de Radio Galicia Ocupà càrrecs a l’Instituto de Estudios Galegos ‘Padre Sarmiento’ 1944, continuació del Seminario sota el franquisme, que li vetà l’exercici de la docència fins el 1950 El 1951 fou elegit membre de la Real Academia Galega Fou cofundador i director del Museo do Pobo Galego 1977, de caràcter etnogràfic, del qual esdevingué president el 1989 La seva tasca investigadora es reflectí en una…