Resultats de la cerca

Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions

Aquests agents nocius poden ésser substàncies químiques tòxiques o microbis patògens o llurs productes introduïts per persones, animals o agents naturals aire, aigua en qualsevol fase de la producció dels aliments La higiene s’ocupa de l’estat sanitari dels manipuladors d’aliments, de les normes sanitàries de locals, installacions, maquinàries, indústries i establiments alimentaris, dels utensilis i materials en contacte amb els aliments en llur preparació o consum i del control que tot això pressuposa segons la legislació

La base econòmica dels dogons reposa en l’agricultura, principalment mill i melca, i en l’aviram El caràcter accidentat del terreny els ha obligat a una preparació acurada de la terra, i la seva escassa proporció conreable, a una utilització intensiva en petites parcelles Llur cultura és rica en tècniques artesanes, en innovacions arquitectòniques i en ritus El nucli de la societat dogon, de parentiu patrilineal, és la família, agrupada sota l’autoritat del patriarca

La transesterificació és un procés reversible que transcorre amb un mecanisme molt semblant al de l’esterificació de Fischer i que pot ésser catalitzada tant per àcids com per bases Hom la porta a terme industrialment emprant titanats d’alquil TiOR 4 com a catalitzadors La transesterificació pot ésser aplicada en la preparació d’èsters d’alcohols complexos a partir d’èsters metílics, desplaçant l’equilibri mitjançant la destillació de metanol a mesura que es va alliberant

Les flors són grogues, oloroses i agrupades en raïms axillars llargs Els fruits són en tavella i contenen força llavors, també negres, molt aromàtiques un cop seques Antigament s’emprava en farmàcia a causa de la cumarina que s’obtenia de fulles i tiges Avui, les seves flors aromàtiques s’usen en amanides i les fulles són apreciades en la preparació d’escabetxs, carns farcides i estofats És una planta abundosa als indrets herbosos a tot Catalunya

És altament higroscòpic i es carbonata ràpidament en l’aire És soluble en aigua i alcohol, es fon a 318°C i bull a 1 390°C Hom l’obté per diversos mètodes basats en l’electròlisi del clorur sòdic Troba molt diverses aplicacions, entre les quals cal esmentar la preparació d’altres substàncies neutralització, saponificació, en diversos processos de refinatge, en química analítica, en la regeneració de resines bescanviadores d’ions i en la metallúrgia de l’alumini

S’inicià al Grup Esportiu i Excursionista Gironí Fou campió català i estatal de 110 m tanques 1956 El 1959 establí el rècord català d’aquesta prova amb 15,0 s Tot i ser el campió estatal, la federació espanyola no el seleccionà per als Jocs Mediterranis, fet pel qual es negà a competir mai més amb la selecció espanyola i no va voler entrar dins el pla de preparació per als Jocs Olímpics de Roma 1960

Com a gimnasta participà en els Campionats d’Espanya de gimnàstica artística Exercí de professor d’educació física i fou contractat per la Federació Espanyola de Taekwondo com a preparador físic de la selecció estatal També treballà al Club Su-Ba-Lee Entre el 1989 i el 2004 s’ocupà de la preparació física dels alumnes del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Fou guardonat amb la medalla d’or al mèrit esportiu

Fou en tres ocasions subcampió d’Espanya de gimnàstica artística 1954, 1955, 1956 i medalla de bronze en anelles en els Jocs Mediterranis 1955 Fou seleccionador espanyol i director del Pla de Preparació Olímpica 1963-68 Fou professor de l’Escola Espanyola d’Entrenadors de Gimnàstica, de l’INEFC i director de l’Escola Catalana de Gimnàstica Fou també president de la Federació Catalana de Gimnàstica 1998-2000 Publicà el llibre Iniciación a la gimnasia artística guía práctica 2000

Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, participà com a metge en diverses expedicions als Andes de Bolívia 1969, Grenlàndia 1972, el Tirich Mir 1973 i el Makalu 1976 Durant aquestes expedicions realitzà estudis relacionats amb l’aclimatació, les condicions meteorològiques, l’ús de l’oxigen i la preparació física adequada per a afrontar determinades condicions extremes d’altitud i supervivència Rebé la medalla d’or collectiva de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1973, 1976