Resultats de la cerca
Es mostren 749 resultats
Beda, super Esdras
Art romànic
Biblithèque Nationale de París Ms Lat 2838 Beda, super Esdras Foli 95 amb la representació d’una caplletra “C”, amb una gran figura de drac, la qual es combina amb motius vegetals Entre els còdexs conservats en biblioteques estrangeres que han estat atribuïts a l’escriptor ripollès, comptem amb el Ms Lat 2 838 de la Bibliothèque Nationale de París aquest manuscrit, que per alguns és adquirit, i no pas escrit a Ripoll, consta de 158 folis en pergamí 25 × 15 cm i porta el núm 4 300 de l’antiga Collecció Colbert Conté els Comentaris de Beda sobre els llibres d’Esdres i Nehemies folis 2v-90 “…
L’afer Xènius
E d’Ors, sd RM Des que Enric Prat de la Riba nomenà, l’any 1914, president del Consell de Pedagogia Eugeni d’Ors i Rovira 1882-1954, conegut per Xènius, aquest va ser encimbellat en l’esfera directiva de Catalunya fins arribar a exercir una mena de dictadura personal sobre el que havia de ser la nova cultura catalana Així, fins a la seva dimissió al principi del 1920 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Xènius monopolitzà la conducció ideològica d’una bona part de la intellectualitat catalana Des del seu càrrec preeminent, d’Ors impulsà al llarg d’aquells anys diferents…
Vila closa del Canós (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Fragment de muralla on s’evidencia la gran antiguitat d’aquest petit nucli fortificat EFS La població del Canós es troba a 1’W de Cervera, prop del límit comarcal Mapa 34-14 361 Situació 31TCG507170 S’hi accedeix per una carretera local de 2 km, que surt de la L-303 que comunica Agramunt amb Cervera JRG-DRR-JIR-JMT Història Hom ha volgut veure la primera referència al lloc del Canós en el document de donació del castell de Cervera de l’any 1026 Entre les afrontacions d’aquest castell es consigna ipso Cannosello Cal, però, esperar fins a l’any 1120 per trobar el primer esment segur,…
Sant Esteve de Vilacolum (Torroella de Fluvià)
Art romànic
Situació Un detall exterior del mur de migjorn, on, a desgrat de les afeccions i reformes sofertes per l’edifici al llarg dels anys, se centralitza una part important dels elements originals F Tur El reduït nucli del poblet de Vilacolum tenia un recinte fortificat medieval Per arribar a l’església parroquial de Sant Esteve de Vilacolum cal passar pel portal d’aquest recinte, encara ben conservat Mapa 258M781 Situació 31TEG032715 Vilacolum es troba a la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres, a 2 km de Torroella de Fluvià vers tramuntana Hi ha també la carretera…
Dieta astringent o antidiarreica
La dieta astringent, o antidiarreica, és el règim dietètic que se sol recomanar quan, per diverses circumstàncies, es produeixen defecacions de major volum, freqüència i fluïdesa d’allò que és normal, és a dir, en cas de diarrea La diarrea pot ésser ocasionada per trastorns o circumstàncies de molt diversa índole Tanmateix, sempre és directament provocada i cursa amb un augment de la freqüència i/o intensitat de les contraccions de l’intestí La dieta astringent incideix precisament en aquest punt, ja que consisteix, bàsicament, en l’abstenció de tots aquells aliments que, d’una o d’altra…
orgueneria
Música
Art de construir orgues, exercit pel mestre orguener.
El nom d’orgueneria és relativament modern, i està vinculat al naixement de la indústria, quan a aquesta s’incorporà també la construcció massiva d’instruments, la qual desplaçà la fabricació artesanal que havia predominat fins llavors en el món dels orgueners, que té els seus precedents menys incerts en el moment de l’acceptació oficial de l’orgue per l’Església Catòlica de Roma, al concili de Milà 1287 Els documents més antics esmenten sovint el títol de magister organorum Lleida 1279 o bé magister in organis cort de Jaume II, 1318, sense definir si es tracta del constructor o del sonador,…
Sant Martí del Montseny
Art romànic
Situació Petita església de tradició romànica que centra el raval dispers dit Montseny d’Amunt M Anglada La capella de Sant Martí es troba a uns 50 m del trencall de la carretera de Palautordera a Seva, al camí que va al Villar de la Castanya, i queda situada a 700 m d’altitud sobre el nivell del mar Mapa 37-14364 Situació 31TDG485254 Per anar-hi cal agafar el trencall a mà esquerra just en el quilòmetre 18 de l’esmentada carretera, on hi ha el camí que hi mena La capella queda a l’esquerra, vers migjorn i a uns 25 m del camí Té la clau el rector de Sant Julià del Montseny, que resideix al…
La historiografia catalana: de Soldevila a Vicens
Retrat de J Vicens i Vives, A Ollé Pinell, sd AF/AHC La desfeta del 1939 havia de significar un gravíssim retrocés per a la historiografia catalana, no solament pel fet que la major part dels historiadors estaven compromesos amb la causa dels perdedors, sinó perquè el seu objecte mateix, la història de Catalunya, esdevenia subversiu i illegítim en l’òptica dels vencedors Grans figures de la recerca històrica catalana, com Pere Bosch i Gimpera o Ferran Soldevila, havien emprès el camí de l’exili, mentre que la generació més jove que restava al país trobava dificultats considerables per al seu…
cromatografia

cromatografia en columna d’adsorció entre un sòlid (fase estacionària) i una solució líquida (fase mòbil)
© Fototeca.cat
Química
Mètode d’anàlisi immediat basat en la percolació d’una fase líquida o gasosa (mescla problema) al llarg d’una fase estacionària, que pot ésser sòlida —porosa o finament dividida— o bé líquida fixa impregnant un suport inert.
Els components de la mescla es separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària Entren en la definició anterior la cromatografia de paper, la de capa fina, la de columna, la de gasos, i també la de bescanvi iònic i la de filtració per gels permeables les dues darreres tenen, però, algunes característiques especials Els ràpids progressos fets en la identificació, purificació i separació de vitamines, hormones, enzims, antibiòtics, alcaloides, proteïnes i alguns grups de substàncies inorgàniques no haurien estat possibles sense aquest conjunt de…
veguer
Història del dret català
Al Principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa; el càrrec tingué l’origen en el primitiu de vicari, equivalent a substitut, lloctinent o representant.
Des del segle X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons A l’inici del segle XIII, tanmateix, ja fou aplicada exclusivament a qui tenia la jurisdicció per delegació de la corona L’estatut dels veguers pròpiament dit començà amb Jaume I de Catalunya-Aragó, a la cort solemne de Barcelona de l’any 1228, en la qual hom disposà la coincidència de la demarcació de llur jurisdicció amb la dels bisbats, i posà un veguer per cada diòcesi el veguer havia de jurar el càrrec en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina