Resultats de la cerca
Es mostren 619 resultats
biennal
Manifestació que té lloc cada dos anys en forma d’exposició de diverses arts.
Les principals són les de Venècia, São Paulo i París La Biennal de Venècia fou instituïda el 1895 amb la finalitat de comparar els corrents estètics dels diferents països i d’enriquir el coneixement dels joves artistes El 1931, el control de l’esdeveniment i del seu finançament passà de l’Ajuntament a l’Estat feixista, que sovint en féu un instrument de propaganda del règim i, gràcies a l’augment del pressupost per a aquest objectiu, començà a crear-ne noves seccions, com ara la de música 1930, cinema 1932 —que es convertí en el primer festival d’aquest art de la història, i que a partir del…
Laureà Figuerola i Ballester
Laureà Figuerola i Ballester
© Fototeca.cat
Economia
Advocat, economista i polític.
Deixeble d’Eudald Jaumeandreu a la càtedra d’economia política de la Junta de Comerç de Barcelona, en la qual presentà, en 1835-36, un examen públic sobre la Necesidad del sistema prohibitivo en España Estudià dret a Barcelona 1840, i el 1856 es doctorà El 1842 participà en la Junta Revolucionària de Barcelona Guanyà la càtedra de dret administratiu i d’economia política de la Universitat de Barcelona, el 1847, i des del 1853 ocupà la de dret polític i de legislació mercantil a Madrid, on s’installà Feu un paper de propagandista del lliurecanvisme, a través de nombrosos discursos i mítings…
,
São Paulo
Vista de São Paulo, capital de l’estat homònim del Brasil
© X. Pintanel
Ciutat
Capital de l’estat de São Paulo, Brasil.
És situada en un altiplà, que la Serra do Mar separa de la depressió litoral, a 850 m d’altitud, a la vora del riu Tietê, que la divideix en dues parts Afectada per grans masses d’immigrants, al costat de gratacels i edificis sumptuosos, es troben barris humils L’aglomeració s’escampa en totes direccions, però de forma desigual i sobretot d’E a W, en direcció al Tietê El nucli antic de la ciutat és conegut amb el nom del Triângulo Aquesta expansió és deguda sobretot al conreu i el comerç del cafè, del qual és la capital mundial D’altra banda, gràcies a l’energia hidroelèctrica de la zona,…
iberisme
Història
Política
Doctrina dels qui pretenen la unió política de les diferents nacionalitats de la península Ibèrica.
L’iberisme sorgí a la darreria del s XVIII, especialment amb José Marchena, el qual, a l' Avis aux espagnols , donà a la doctrina un caràcter republicà federal i progressista Durant el Trienni Liberal les societats secretes liberals de la Península intentaren de difondre també l’iberisme a Portugal i d’establir set repúbliques federades, dues de les quals es formarien sobre el territori portuguès Lusitània Ulterior i Lusitània Citerior Posteriorment, Prim fou animat pel françès Keratry a fer el paper de Cromwell ibèric i a unir Espanya i Portugal L’iberisme, més que no pas una…
conflicte de les selfactines
Història
Nom amb el qual hom coneix els fets ocorreguts a Barcelona pel juliol del 1854 contra la mecanització de la filatura amb les selfactines.
Unes primeres reaccions als Països Catalans, contra la introducció de maquinària en el procés de la producció i contra l’atur forçós que resultava de la mecanització, es produïren a Alcoi 1821, Camprodon 1823, Barcelona 1835 i Igualada vers el 1847 Les selfactines foren introduïdes al Principat vers el 1844 El 1849 funcionaven amb aquestes màquines 91468 fusos L’any 1854 els fusos en moviment eren ja més de 200000 A Barcelona, aquestes màquines ocupaven el 1854 uns 1200 filadors En ocasió de la revolució progressista, es produïren a Barcelona entre el 14 i el 16 de juliol de 1854…
Estanislau Figueras i de Moragas
Estanislau Figueras i de Moragas
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent republicà.
Advocat 1844, exercí a Tarragona amb un breu parèntesi, el 1848, a Madrid, essent ja membre del partit progressista Adscrit posteriorment al partit democràtic, fou elegit per primer cop diputat el 1851, per Tarragona, on participà en la revolució del juliol del 1854 Aquest any tornà a les corts, i fou un dels 21 diputats que pel novembre votaren contra la monarquia Fixà la residència a Madrid Reelegit diputat 1862 i 1865, el 1867 fou desterrat a Navarra per la seva actitud hostil als moderats de nou a Madrid, hi fundà el periòdic La Igualdad 1868, adscrit al Partit Republicà…
Helen Elizabeth Clark
Política
Política neozelandesa.
Es graduà en ciències polítiques l’any 1974 a la Universitat d’Auckland on, després de completar la seva formació a l’estranger, exercí la docència del 1977 al 1981, any que fou elegida diputada Membre del Partit Laborista, en formà part de l’executiva del 1978 al 1988 i novament del 1989 al 2008 com a líder Ha representat sovint els laboristes neozelandesos en fòrums internacionals i com a parlamentària ha encapçalat nombroses comissions Del 1984 al 1990 ocupà càrrecs ministerials en els governs de David Lange 1984-89, com a ministra de Conservació i d’Habitatge, Geoffrey Palmer…
Escola Veneciana
Música
Nom donat a un grup de compositors, alguns d’origen francoflamenc, d’altres, italians, actius a Venècia durant la segona meitat del segle XVI i el principi del segle XVII.
La majoria treballaren com a mestres de capella o bé organistes a la basílica de Sant Marc El primer dels compositors de l’anomenada Escola Veneciana fou el francoflamenc Adriaan Willaert, que ocupà la plaça de mestre de capella de la basílica entre el 1527 i el 1562 La seva activitat com a compositor i com a pedagog donà un impuls definitiu a l’activitat musical de la catedral veneciana fins a convertir-la en un dels centres musicalment més avançats del seu temps La línia innovadora i progressista de Willaert fou continuada pels seus deixebles Cipriano de Rore i Andrea Gabrieli…
Joan Sol i Ortega

Joan Sol i Ortega
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Advocat, fixà definitivament la seva residència a Barcelona el 1874, i uns èxits professionals el dugueren aviat a la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència en 1876-77 i de l’Ateneu Barcelonès el 1878 A partir del 1883 presidí el comitè provincial del partit republicà progressista Fou regidor per primera vegada en 1885-89, en temps de Rius i Taulet, al qual féu costat per a l’organització de l’Exposició Universal de 1888 rebé llavors les primeres crítiques respecte a una possible conxorxa amb el partit liberal dinàstic Tanmateix, després de signar la Unió Republicana del…
Josep Coll i Vehí
Josep Coll i Vehí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra Llicenciat en dret a Barcelona 1846 i en filosofia i lletres a Madrid 1857, fou professor de retòrica i poètica a Madrid 1848-61 i a Barcelona 1861-76, i el 1875 fou nomenat director de l’Institut de Barcelona Publicà poemes satírics a El Guardia Nacional 1840 i El Constitucional 1843, i crítiques a El Genio 1844-45 i El Ángel Exterminador 1845, amb els pseudònims Garibay o Serafinito Garibay i Yo Faringhea Primer es mogué en el cercle liberal i progressista de Víctor Balaguer, però, amic de Joan Mañé i Flaquer, de Manuel Duran i Bas i d’Estanislau Reynals i Rabassa, passà a…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina