Resultats de la cerca

Cal distingir els canonges seculars dels regulars augustinians, premonstratesos, del Sant Sepulcre, del Laterà, entre altres D’una mena de vida quasi monàstica al segle VI, els canonges passaren a possessors d’un benefici eclesiàstic honorífic, amb una preeminència de dignitat i d’emoluments Les antigues dignitats i prelacies catalanes eren, ja al segle X, l’ardiaca, l’arxiprest, el sagristà i el cabiscol més tard segle XVI, s’hi afegí el degà La llarga evolució de la institució canonical ha creat les distincions de canongies de dignitat ardiaca, degà, arxiprest, precentor i mestrescola, i…

Fundat el 1917, el lloc de primer violí estigué ocupat successivament per Emil Hauer 1917-32 i Joseph Roisman 1932-67 Foren segon violí Alfred Indig 1917, Imre Poganyi 1917-27, Joseph Roisman 1927-32, Jac Gorodetzky 1932-33 i Alexandre Schneider 1933-45, 1955-67 István Ipolyi 1917-36 i Boris Kroyt 1936-67 foren els violistes, i Hary Son 1917-30 i Mischa Schneider 1930-67, els violoncellistes Després d’haver-se guanyat una reputació a Europa, el 1930 debutà als Estats Units, concretament a la Cornell University Nova York El 1938 el conjunt s’establí als EUA i fou quartet resident…

Obrer de la construcció, molt jove s’adherí al partit republicà federal però, influït per la lectura de La Federación de Barcelona, edità a Palma El Obrero novembre del 1869 — octubre del 1870 i fou el principal impulsor de la secció mallorquina de la Primera Internacional Assistí com a delegat al primer congrés obrer espanyol pel juny del 1870 a Barcelona, on s’alineà amb els bakuninistes aliancistes Posteriorment, en el congrés obrer de Saragossa abril del 1872 resultà elegit membre de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Actuà com a secretari després de la…

Estudià piano i composició a la Guildhall School of Music, i després amplià els seus coneixements al King’s College de Cambridge Començà a destacar com a compositor el 1990 amb Chamber Symphony , però fou amb l’estrena d’una altra obra orquestral, Still Sorrowing , que, el 1993, cridà l’atenció de la premsa especialitzada anglesa Ben aviat arribaren els encàrrecs i els primers reconeixements al seu país d’origen, i fou acollit durant dos anys com a compositor resident de l’Orquestra Hallé de Manchester Del 1995 data una de les seves obres recents més ambicioses, l’òpera Powder…

Fill del prestigiós actor i autor teatral Lleó Fontova i Mareca  De petit mostrà ja una gran disposició pel violí i quan només tenia sis anys actuà al Gran Teatre del Liceu Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, tocà, als 13 anys, davant la reina Maria Cristina, que el pensionà per estudiar al Conservatori de Brusselles En aquesta ciutat fou deixeble de Colyns i obtingué el gran premi de violí al Conservatoire Royal de Musique 1890 Al seu retorn a Barcelona, el 1892, viatjà per diverses ciutats d’Espanya, d’Europa i de l’Amèrica del Sud i, finalment, fixà, el 1896, la seva…

De jove, a la segona meitat dels anys setanta, collaborà ocasionalment en els darrers anys de la companyia del Liceu de Joan Magriñà i en la companyia de dansa d’estil neoclàssic de Ramon Solé Marxà amb només setze anys a treballar com a intèrpret a França, Alemanya i Bèlgica el seu principal lloc de treball i formació el trobà com a ballarí solista del Ballet Reial de Flandes Tornà al final del 1986 per participar en l’experiència frustrada del Ballet de Barcelona Desfeta la companyia que l’havia reclamat a Catalunya, el 1987 fundà l’escola que porta el seu nom, en què inicia el doble…

Dominicà resident a Barcelona, és possible que, entre el 1358 i el 1362, iniciés la traducció al català del De consolatione philosophiae de Boeci, adreçada a l’infant Jaume de Mallorca, empresonat per Pere el Cerimoniós La seva tasca traductora denota una clara preocupació pel contingut moral del text i una evident descurança per la correcció estilística o per la bellesa formal En aquest sentit, segueix les característiques generals que presenten les traduccions redactades durant la segona meitat del segle XIV i principi del XV Fou revisada i acabada per fra Antoni Ginebreda…

Rebé les primeres classes de música del seu pare Serví el comte Carl Philipp del Palatinat, llavors resident a Breslau, i més tard viatjà a Itàlia, on coincidí amb Alessandro i Domenico Scarlatti durant els anys compresos entre el 1708 i el 1714, mentre era al servei de la reina mare polonesa Maria Casimira a Roma El 1715 tornà a Alemanya per treballar breument a les corts dels Hessen-Kassel i de Düsseldorf i posteriorment, pels volts del 1717, a la de Dresden Viatjà per diverses ciutats, com Praga, Londres i Viena, on actuà com a llaütista A Praga, amb motiu de la coronació de Carles VI 1723…

Resident a Barcelona des del 1941, el 1953 fou cofundador de la revista universitària Hidra , amb S Giner, J Solé i Tura i altres Deixeble de Martí de Riquer , es llicencià a la Universitat de Barcelona en filosofia i lletres el 1958 i més tard s’hi doctorà en filologia romànica A la dècada dels anys seixanta fou professor de literatura hispànica a les universitats de Durham i Sheffield Anglaterra, i també a les nord-americanes de Brown 1968-69, Ohio i Harvard Des del 1970 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on esdevingué catedràtic el 1988, i el 2006 fou nomenat professor…

Fill de mare hongaresa i pare afroamericà, estudià al Peabody Institut de Baltimore amb Leon Fleischer i posteriorment a Filadèlfia amb Genia Robiner i Doris Bawden A nou anys debutà al costat de l’Orquestra de Filadèlfia i el 1963 amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York sota la direcció de Leonard Bernstein L’any 1966 es presentà a Londres amb l’Orquestra Simfònica de Londres i el mateix any feu el primer recital en solitari a Nova York El 1988 celebrà el 25è aniversari del seu debut amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York tot interpretant el Concert per a piano número 1 de F Liszt, el…