Resultats de la cerca
Es mostren 6496 resultats
Troballes arqueològiques a Tortosa
Un equip d’arqueòlegs desenterra importants restes a Tortosa, que corresponen a l’antiga Dertosa romana i a la ciutat renaixentista Les restes romanes són un conjunt de tabernae o petits establiments comercials al voltant d'un espai públic, entre l’actual catedral i el riu Les construccions renaixentistes són de la façana fluvial de Tortosa i coincideixen amb la panoràmica renaixentista de la ciutat dibuixada per l'artista flamenc Anton van den Wyngaerde al segle XVI
Identificada una nova espècie d’homínid
La revista Nature publica un article d’un equip internacional d’antropòlegs amb els resultats de l’anàlisi de restes òssies i dentals localitzades a la cova Callao, a l’illa filipina de Luzon en excavacions iniciades el 2007 Les restes, que tenen entre 50000 i 60000 anys d’antiguitat, corresponen a un homínid d’una espècie diferenciada a partir de les anàlisis de l’ADN, a la qual es dona el nom d’ Homo luzonensis
Els vertebrats dels Països Catalans durant el Permià i el Triàsic
Diverses restes òssies recuperades al jaciment del període Triàsic mitjà Anisià del Tagamanent Vallès Oriental Josep Fortuny La fauna de vertebrats del Permià i el Triàsic dels ecosistemes marins és especialment ben coneguda i representada als Països Catalans per una fauna ictiològica i herpetològica diversa Els vertebrats dels ecosistemes continentals, en canvi, han estat històricament poc estudiats, tot i que actualment els amfibis i rèptils recuperats en aquests ecosistemes representen una fauna important, especialment del Triàsic Des d’un punt de vista cronològic, les restes de vertebrats…
Comencen els treballs d’exhumació de les fosses de la Guerra Civil
El Govern català fa públic l’estudi encarregat a la Universitat Rovira i Virgili que localitza cent vint-i-tres fosses de la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre i el Priorat setanta-nou de les quals confirmades i la resta probables L’estudi té com a finalitat desenterrar les restes sepultades dels combatents, la majoria dels quals pertanyen a l’exèrcit republicà Les restes es traslladen al Memorial de les Camposines, al municipi de la Fatarella Terra Alta
Sant Antoni

L’església de Sant Antoni de la Granadella.
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de la Granadella (Garrigues).
L'edifici ha sofert nombroses reformes al llarg dels segles L'església actual és del segle XVI-XVII, bastida sobre restes del romànic tardà dels segles XIII o XIV, assentats sobre les restes d'un probable temple paleocristià L'església contenia tres retaules gòtics de finals del segle XIV que foren destruïts durant la Guerra Civil 1936-39 Estaven dedicats amb titularitat doble a Sant Joan i Sant Llorenç, Sant Jaume i Santa Anna, i Sant Antoni i Santa Magdalena
Ruïnes de construccions prop de Sant Feliu de Carbonils (Albanyà)
Art romànic
Situació Al costat de tramuntana de l’església de Sant Feliu de Carbonils, pràcticament a tocar del temple preromànic ruïnós, s’inicia el vessant d’un turó no gaire elevat, que coronen un grup d’afloraments naturals de roca, molt destacats Al replà interior d’aquest puig, a un nivell lleugerament més alt i a poques passes del costat de tramuntana d’aquesta església, arrecerades sota l’alt marge rocós, hi ha les ruïnes de construcció un casal d’una certa extensió o un conjunt d’habitacles medievals Mapa 219M781 Situació 31TDG773875 El camí per arribar-hi és el mateix que hem indicat per anar a…
Sant Julià

Vista del poblat ibèric de Sant Julià
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poblat ibèric del terme de Sant Julià de Ramis (Gironès).
És al cim de la muntanya de Sant Julià S'hi han documentat restes d’una muralla del segle IV aC, al voltant de la qual se'n bastí una altra al principi del segle II aC, així com les restes d’un gran edifici que podria haver estat un temple L’ocupació perdurà fins al final del segle II aC Al peu de la muntanya s’ha descobert un extens camp de sitges datable entre el segle IV aC i el final del segle II aC
sediment marí
Geologia
Sediment caracteritzat per la manca d’influències continentals o terrígenes i per la presència de restes fòssils planctòniques i nectòniques.
Els sediments pelàgics més destacables són el fang vermell o bru, el de globigerines, el de radiolaris, el de diatomees, el de pteròpodes i els nòduls de manganès El fang vermell o bru , compost per partícules de dimensions argiloses
Basílica de Tortosa
Basament de l’absis de la suposada basílica en el moment de la seva descoberta l’any 1988 JVM Arbeloa Entre els anys 1986 i 1988, en el decurs d’una excavació d’urgència efectuada a la plaça d’Alfons XII de Tortosa, van aparèixer les restes d’una construcció que s’ha relacionat amb una basílica paleocristiana, datable entre els segles IV i V pel context funerari en què es troba situada A l’entorn de la construcció es va trobar un conjunt d’inhumacions fetes en fossa, en caixa de fusta —documentades pels claus de ferro— i també en àmfora tipus Keay IV i XIX, que emmarquen la cronologia entre…
Sant Jeroni
Ermita
Ermita de la muntanya de Montserrat, la més alta (1.130 m alt.) i la més llunyana del monestir, situada a l’extrem occidental del terme de Monistrol de Montserrat (Bages), sota la miranda de Sant Jeroni (1.236 m alt.), cim culminant del massís i termenal dels municipis de Monistrol de Montserrat, Marganell (Bages) i el Bruc (Anoia), que dona nom a una de les regions del sector més accidentat de la muntanya, dita regió de Sant Jeroni o el Tabor.
Fou reedificada entre 1536 i 1541 i, posteriorment, el 1590 Fou destruïda el 1812 pels francesos i no es tornà a reconstruir El 1891 s’aixecà prop de les restes una capella que també es dedicà a Sant Jeroni Al vessant septentrional un funicular aeri construït el 1929 supera la recta paret, des de prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, a 650 m alt, fins al mirador del Moro, a 1193 m alt Vora l’ermita actual hi ha un restaurant, bastit sobre les restes de la primitiva església
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina