Basament de l’absis de la suposada basílica en el moment de la seva descoberta l’any 1988.
J.V.M. Arbeloa
Entre els anys 1986 i 1988, en el decurs d’una excavació d’urgència efectuada a la plaça d’Alfons XII de Tortosa, van aparèixer les restes d’una construcció que s’ha relacionat amb una basílica paleocristiana, datable entre els segles IV i V pel context funerari en què es troba situada. A l’entorn de la construcció es va trobar un conjunt d’inhumacions fetes en fossa, en caixa de fusta —documentades pels claus de ferro— i també en àmfora (tipus Keay IV i XIX), que emmarquen la cronologia entre els segles IV i V. També prop dels enterraments i de l’absis es trobà un forn que s’ha relacionat amb aquest mateix període històric.
De les restes de la basílica, només se’n va poder identificar una filada de pedres en disposició semicircular que correspondria a la fonamentació d’un absis, incomplet, situat en direcció oest, d’una amplada mitjana d’1 m. Les seves restes es troben actualment reconstruïdes al parc Teodor González de la mateixa ciutat de Tortosa. L’amplada màxima de l’absis, per la seva banda externa, era de 5,5 m i a la banda interna de 3 m.
A més de l’absis es van trobar restes d’un mur recte al qual es devia adossar l’absis. Aquest mur, trobat també incomplet, conservava fins a tres filades de pedres i tenia una amplada màxima d’1, 20 m.
Si bé la localització de l’absis es produí l’any 1988, a la campanya anterior (1986) es localitzaren, a una vintena de metres d’on més tard es va descobrir l’absis, tres fragments de columna de marbre blanc, del tipus Carrara, d’uns 38 cm de llargada i uns 9 cm de diàmetre de mitjana. Els fragments de columna no presenten cap mena de decoració, i són completament llisos. Corresponen a parts intermèdies de columna. Aquests fragments es podrien relacionar amb les columnes que suportaven la mesa d’altar a les basíliques paleocristianes.
Tot i que no va ser possible localitzar altres restes constructives que permetessin confirmar l’existència de la basílica, es considera que l’absis i les columnes són prou significatius, dins el context arqueològic en què es van trobar (enmig d’una necròpoli tardana, amb perduració fins a època andalusina), per a pensar que, efectivament, es tracta de les restes d’una basílica.
En tot cas, cal remarcar la singularitat que suposa una basílica amb l’absis situat a l’W, quan l’emplaçament habitual és a l’extrem est de la nau central. També es podria tractar d’una construcció amb absis contraposats, que, tot i no ser habitual, tampoc no és desconeguda. De qualsevol manera, les dimensions de l’absis fan pensar en una construcció més aviat petita, amb una nau central d’uns 3 m d’amplada, sense que es pugui arribar a saber si disposava de naus laterals, de nàrtex o quina era la llargada de l’edifici.
Bibliografia
- Genera-Arbeloa, 1987, pàgs. 81-90; Barrasetas, 1988; 1993, pàg. 62; Artigues, Martínez, Utgés, 1993.