Resultats de la cerca

El seu objectiu principal fou aglutinar joventut ultradretana d’arreu d’Espanya per incorporar-la a Juntas Españolas Volia “constituir una tendencia joven y radical en el nuevo partido”, “una especie de Fronte della Gioventú en el MSI” Quan el 1985 es palesà el fracàs de Juntas, PyL entrà en crisi i es dissolgué, si bé alguns seguidors s’integraren al Frente Nacional Edità una publicació del mateix títol

Es proposa aconseguir treball per a tots els ciutadans o, quan no se’n tingui, el dret de subsidi Promotors Antonio Triay i Ascensión Riba

Difon un pretès missatge d’harmonia universal que es basa en l’anomenada “Llei Natural” Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 1592 vots, a les europees de 1994 1221 vots i de 1999 1834 vots i a les autonòmiques d’aquest darrer any 1004 vots Els caps de llista a Catalunya han estat Jaime Álvarez Roset i Jaume Fontanet Els dirigents estatals són José Luis Álvarez Roset, Pedro Jiménez i Juan Francisco Álvarez Sánchez

Impulsat per sectors fonamentalistes de la comunitat evangèlica de Catalunya, es proposava “cristianitzar” la política Concorregué a les eleccions municipals d’aquell any a Barcelona 514 vots i Sabadell 405 vots Els caps de llista foren Núria Argentina Pradas, Joaquín Garrido i Montserrat Martí

El secretari general fou el mateix Fernández Ordóñez, i a Catalunya, Jordi Ventura i Subirats Aquest, a l’abril de 1982, afirmà que la formació tenia 1000 militants El PAD s’integrà en el Partido Socialista Obrero Español al gener de 1983

Inicialment s’anomenà Partido Demócrata Español, però problemes legals l’obligaren a canviar de nom fou inscrit com Acción Demócrata Española Liderat per Juan Ramón Calero, es definí com el partit dels “españoles y de derechas” El seu ideari s’articula a través de l’“humanismo cristiano y en el liberalismo político y económico” i posa èmfasi en la importància del dret a la vida i la unitat estatal defensa la concepció d’Espanya com una nació plural però única Preconitza un “enfortiment de la democràcia” a través de llistes obertes i la democràcia interna dels partits S’organitza en comissions…

Era organitzat en “milicias”, que duien a terme accions violentes a les universitats contra els “lacayos de la oligarquía de las Universidades Cátedros, profesores, sociales, bedeles, policías, reformistas y revisionistas” La seva consigna era “palo al lacayo” Al febrer de 1971 una part dels seus membres fou detinguda El partit fou dissolt al març següent

Participà en les eleccions legislatives d’aquest any integrat a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Es definia marxista leninista i prosoviètic Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 13243 vots En les autonòmiques de 1980 es presentà en la coalició Unidad Comunista amb el Partido Comunista de España VIII y IX Congresos i obtingué 8122 vots Més tard, les dues formacions es fusionaren en el Partido Comunista de España Unificado Dirigent José Gálvez Edità La Voz Comunista 1977-1980

El 1986 participà en la Plataforma Cívica per la sortida de l’OTAN i s’incorporà a Izquierda Unida IV El 1988 es produí una crisi interna arran de l’apropament del seu president, Ignacio Gallego, al PCE Juan Ramos, secretari general, aconseguí l’expulsió de Gallego, que, amb els seus seguidors, ingressà al PCE La resta del partit abandonà IU En les eleccions europees de 1994 obtingué 6671 vots i en les de 1999, 6154 vots El 1994, amb seu a Lleida, es legalitzà el Partido Comunista del Pueblo de Cataluña Edita Nuevo Rumbo i Propuesta Comunista

D’ideologia marxista leninista i contrari a la reforma política democràtica, durant els primers anys de la Transició es caracteritzà pel fet de promoure violentes manifestacions al centre de Barcelona on va morir el militant Gustau Muñoz, mentre propugnava la independència d’Euskadi, Catalunya, Galícia, Balears i Canàries Al juny de 1979 una escissió fundà Resistència Catalana d’Alliberament Nacional La seva activitat durant els anys vuitanta se centrà a donar suport a moviments revolucionaris exteriors, com Sendero Luminoso o Euskadi Ta Askatasuna El 1990 esdevingué Partido Comunista…