Resultats de la cerca
Es mostren 2869 resultats
Santa Maria de Felegars (Sopeira)
Art romànic
L’existència d’aquesta església és constatada l’any 989, en l’acta de consagració del temple de Sant Pere dels Molins, on s’esmenta una terra que fou de Tatila, prevere de Felegares , i una altra que fou d’Exipio totes dues eren situades al serrat de la Santa Creu, que és on caldria establir la localització de l’església L’any 1078, Baró At de Felegars i la seva esposa Bonadona, amb llurs fills Baró i Guillem, lliuraren al cenobi d’Alaó els delmes dels seus dominis senyorials Pocs mesos després van fer el mateix Guillem Mir de Felegars i els seus fills Pere i Bernat L’abat Romà d…
sansa
Sansa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de làmines pinçades propi de l’Àfrica negra, si bé és a l’Àfrica central on es conserva vigent el seu ús.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat de taula Consta d’una sèrie de làmines de diferents llargades, generalment de ferro, subjectades l’una al costat de l’altra amb una petita barra de ferro sobre una taula de fusta, que queden lleugerament elevades pels extrems gràcies a dos petits ponts de fusta Les làmines o llengüetes són mòbils, cosa que permet ajustar la seva afinació, i el seu nombre pot variar entre tres i setze o més, les més llargues situades generalment a la part central El so es produeix per pinçament amb els dits polzes de totes dues mans, amb les…
Eudald Serra i Güell
Etnologia
Escultura
Escultor i expert en el treball etnològic.
Deixeble d’Àngel Ferrant, donà a conèixer la seva obra de caire surrealistitzant en la històrica i escandalosa exposició de l’ADLAN del 1935, a la Llibreria Catalònia de Barcelona, juntament amb Jaume Sans i Ramon Marinello Aquelles obres eren situades entre l’organicisme d’Arp i els muntatges de Juli González Després d’un llarg sojorn al Japó, tornà a Catalunya i treballà en una plàstica d’inspiració orientalitzant Els anys cinquanta es lliurà a l’escultura no figurativa feta d’estructures orgàniques amb tècniques i materials diferents Les superfícies guerxes, l’abundor dels…
pantà de Tous
El pantà de Tous
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà construït en el curs del Xúquer, just a la seva sortida dels grans encaixaments en els terrenys calcaris de la Vall de Cofrents i la Canal de Navarrés (Millars i Tous).
Aprofitant un dels darrers estrets abans de sortir al pla de la Ribera Alta, començà a construir-se al principi del decenni dels seixanta i fou acabat a la darreria de la dècada dels setanta Determinà l’enderrocament de l’antic poble de Tous, just darrere la resclosa, i el trasllat a un nou emplaçament En funcionament des del 1980, amb una capacitat de 51 hm 3 , la presa fou arrabassada els dies 20 i 21 d’octubre del 1982 per la crescuda de les aigües del riu Xúquer, a conseqüència dels intensos aiguats caiguts en tot el País Valencià i Múrcia La progressiva erosió i ruptura de la paret…
Espòrades
Arxipèlag
Illes de Grècia, a la mar Egea.
Són dividides en dos grups les Septentrionals i les Orientals Les primeres són al NE de l’illa d’Eubea, enfront de les costes de Tessàlia en formen part les illes d’Escíatos, Esciros, Skòpelos i Pélagos, entre altres de més petites Les Orientals, situades davant les costes del SW de Turquia, són illes més grans i més nombroses entre moltes altres hi ha les de Samos, Quios, Icària, Patmos, Rodes, Tḗlos i Kos Formades pels enfonsaments terciaris i quaternaris que donaren lloc a la formació de l’Egea, són unes illes muntanyoses de natura calcària que assoleixen els 1000 m d’altitud els punts més…
Hospital General de València
Medicina
Institució benefico sanitària creada pel consell de la ciutat (1512) sobre la base de l’Hospital dels Folls i absorbint distints hospitals anteriors (de Sant Llàtzer, d’en Clapers, de la Reina, etc.).
Aquells mateixos anys començà a funcionar la casa d’expòsits Era administrat per un canonge, dos regidors municipals i un diputat de clavaries Es cremà el 1545 El 1664 fou ampliada l’antiga estructura amb tres naus per al servei de cirurgia El 1790 hi fou afegit un establiment per a convalescents El 1827 la cura interior de l’hospital fou confiada a les filles de la caritat Perduts els béns propis i esdevingut hospital provincial amb motiu de la divisió del 1833, passà a dependre econòmicament de la diputació provincial ajudada per una junta filantròpica L’hospital fou utilitzat per a…
Sant Romà d’Aquaputida (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’indret on era construïda aquesta església és incert Potser es correspon a alguna de les esglésies actuals conservades al terme de Montcortès D’aquest lloc i de la seva església, se’n té coneixement gràcies a diversos documents, el primer dels quals és de l’any 1085, en què el comte Artau II cedí unes terres situades a la vila d’Aqua Pudeda L’any 1115 el comte Artau III donava al monestir de Gerri el mas de Ramon Isarn, situat a la vila “ quam vocant Aguaputida, infra terminos de Curtibus ” El mateix comte, l’any 1158, cedia a Rossebó i Adalez el capmàs de Ramon Guifré a la…
Sant Pere de Pujalt (Sort)
Art romànic
Les referències documentals més antigues d’aquesta església i de la seva vila podrien correspondre a l’any 979, en què foren donades unes terres situades a Pugalto a favor de l’església de Sant Vicenç de Saurí, sense cap indicació que ens permeti situar, amb precisió, el lloc i a l’any 1082, en què el comte Artau II, el seu germà Ot i llur mare Llúcia donaren al monestir de Gerri, entre d’altres béns, l’església de Santa Maria de Pujalt Si aquest esment es correspon a la vila de Pujalt, cal suposar que es produí un canvi d’advocació, ja que en la visita efectuada pels delegats de…
Mare de Déu de la Salut, abans Sant Sadurní d’Hortolanes (Pià)
Art romànic
La primera notícia documental que es coneix de l’església de Sant Sadurní d’Ortolanes data de l’any 961 S’esmenta a propòsit de la donació que el dit any feu Sunifred, comte de Cerdanya i Besalú, d’un camp al monestir de Sant Miquel de Cuixà, el qual afrontava amb el cementiri d’aquella església El temple de Sant Sadurní feia les funcions de culte per a la vila d’Hortolanes, però també servia al lloc de Tàpia ipsa Tapia , 956, ambdues localitats situades entre Pià i Ribesaltes, avui totalment desaparegudes El primitiu edifici romànic fou modificat i reconstruït al segle XIV al…
Paratiroide
Anatomia humana
Les paratiroides són dos parells de glàndules situades per darrere de la tiroide Es tracta de dos parells de corpuscles arrodonits, que fan entre 3 i 15 mm de llargada cada una de les glàndules que formen un parell és situada darrere cada lòbul de la tiroide, de manera que una glàndula del parell superior i una altra del parell inferior es troben darrere cada lòbul tiroïdal L’íntima relació entre les paratiroides i la glàndula tiroide explica que en les operacions destinades a tractar alteracions de la tiroide es puguin extirpar o lesionar accidentalment les glàndules…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina