Resultats de la cerca

Antecedents Jaciment del Pilaret de Santa Quitèria, a la riba esquerra del Cinca i al nord de Fraga, amb troballes datades des de l’època ibèrica fins a la paleocristiana ECSA - JI Rodríguez La comarca del Baix Cinca presenta una situació estratègica, ja que es troba a l’aiguabarreig dels tres rius de més cabal dels Països Catalans, l’Ebre, el Cinca i el Segre, valls que afaiçonen entre les serres una mena de passadís estret, amb riques terrasses fluvials, i amb comunicacions privilegiades que menen directament cap a la Ibèria interior Els feréstecs i despoblats altiplans dels Monegres, a…

Zona de la capçalera de la catedral, amb el claustre d’ordre compost, l’absis major, la capella de Santa Maria dels Sastres, el campanar i el cimbori i el braç nord del creuer AT - GS Els canonges de Tarragona s’establiren al capdamunt de la ciutat, entre les ruïnes de l’antiga Tàrraco, on van construir la catedral A mitjan segle XII, el 1154, l’arquebisbe Bernat Tort, el primer que va establir la seva residència permanent a la ciutat, dictà les seves ordinacions per a la vida en comú dels components del capítol, d’acord amb la norma o regla canonical de sant Agustí Havia arribat de l’abadia…

Els camins, construcció humana i símbol existencial Un dels trets distintius del món animat en oposició al món mineral, inert, i aparentment estàtic, és la mobilitat La vida, en efecte, és moviment La mobilitat és imprescindible per a satisfer les necessitats humanes més essencials No debades es considera que, després del foc, la roda ha estat el descobriment més decisiu de la humanitat Les relacions humanes, l’aprofitament dels recursos naturals, l’intercanvi econòmic, res no fóra possible sense sistemes de transport ni mitjans de comunicació Per això, és clar que els camins, entesos com l’…

Situació Vista aèria del conjunt que formen la catedral, el claustre i les dependències annexes ECSA - J Todó La catedral de Tarragona és l’edifici més notable de la ciutat, el qual destaca per la seva bellesa i magnificència Dedicada a Santa Maria, la catedral és situada a la part més alta del nucli urbà antic, al capdamunt del turó on s’assenta la ciutat, tot dominant-la El seu ampli recinte és delimitat pels carrers de les Coques, el de Sant Pau, la plaça de l’Ensenyança, el pla de Palau, el carrer del Claustre, el de les Escrivanies Velles i el pla de la Seu, on s’obre la majestuosa…

Situació i presentació És el més extens de la comarca perquè inclou l’antic terme de Rojals, que equival al 14,14% del total de la demarcació És situat al SE de la Conca de Barberà i confronta a tramuntana amb els de l’Espluga de Francolí, Blancafort, Pira i Barberà de la Conca a llevant amb Figuerola del Camp i Valls amb el seu agregat de Fontscaldes, de l’Alt Camp a migdia limita amb Valls, la Riba i Mont-ral, també de l’Alt Camp, i amb el terme de Vilaverd, de la Conca de Barberà, que s’endinsa com un tascó al terme de Montblanc A ponent termeneja amb Vimbodí i l’Espluga de Francolí, i…

Situació i presentació És situat al sector de llevant de la comarca de l’Urgell i s’inclina suaument cap a ponent Limita al N amb les terres d’Ossó de Sió, a l’E amb els municipis segarrencs dels Plans de Sió, Granyanella i Granyena de Segarra, al S amb Verdú i a l’W amb els termes de Vilagrassa, Anglesola, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Pla d’Urgell, Tornabous i Puigverd d’Agramunt Tradicionalment, el terme tenia una extensió de gairebé 31 km 2 fins que el 1969 li foren agregats els municipis de Claravalls de 20,3 km 2 , de la Figuerosa de 24,4 km 2 i del Talladell de 12,7 km 2 L’antic…

Sense cap mena de dubte, l’evolució dels darrers trenta anys ha estat decisivament marcada per l’anomenada New Archaeology , que va aparèixer als Estats Units als anys seixanta, encapçalada per L Binford El nou enfocament es rebellava contra l’arqueologia tradicional, la qual titllava de anticientífica, idealista, escèptica i narrativa Els nous arqueòlegs defensaven que el raonament arqueològic havia de ser explícit, tant en els seus conceptes teòrics com en els mètodes, i postulaven el mètode deductiu plantejar problemes, formular hipòtesis i, posteriorment, contrastar-les Creien en l’…

Sovint, quan es fa referència a la pintura mural antiga, pensem en la romana Però les troballes arqueològiques dels darrers anys evidencien la presència de pintura mural a Catalunya des de l’època de la colonització grega La influència hellènica, procedent de l’Hèllade i de l’Àsia Menor, és provada en les restes pictòriques anteriors a la conquesta romana de tota la vessant mediterrània Pel que fa a la pintura mural romana, cal establir diversos períodes que evolucionen al mateix temps que la història de Roma Fins al segle II aC, la influència grega fou palesa en les restes pictòriques de la…

El moviment politicocultural que s’identifica amb el terme Noucentisme va sorgir de la necessitat de definir i d’institucionalitzar l’acció cultural del catalanisme polític que durant el primer terç del segle XX va representar la Mancomunitat de Catalunya, un organisme integrat per les quatre diputacions provincials catalanes A Catalunya la voluntat de renovació estètica, amb Eugeni d’Ors com a promotor indiscutible, es concretà en el camp de les arts plàstiques en la recreació del classicisme mediterrani, el predecessor més influent del qual fou l’escultor rossellonès Aristides Maillol…

L’home i les pedres Des dels primers estadis d’hominització, l’ésser humà ha mantingut una estreta relació amb les pedres Aquesta relació s’ha anat accentuant progressivament fins a l’actualitat, en què es pot assegurar que les persones mai no havien assolit un grau tan alt de dependència de les pedres i dels metalls, i dels seus derivats La reflexió sobre la composició, l’origen i el valor real i simbòlic condueix a deduir que la gran majoria dels materials, fins i tot l’energia que es consumeix i es malgasta, estan fets de pedres, de derivats de les pedres i de fluids emmagatzemats en les…