Resultats de la cerca

Tenia facultat, igual que aquests, d’efectuar girs, i, a diferència de la taula, que no pagava sinó contra escriptura pública autoritzada per un notari, només exigia la signatura per al reintegrament de fons Era regit per un administrador, un tenidor de llibre major, un caixer, un notari i un bastaix amb el temps arribaren a ésser nou persones Tenia a càrrec seu l’administració del blat de la ciutat La primera petició al Consell de Cent de crear un banc d’aquestes característiques data ja del 1589 En pocs mesos, gràcies al nou banc, el municipi aconseguí de sanejar les seves finances, i el…

S’inicià el 1948 al Tívoli Ping-pong Club juntament amb el seu germà gran Josep Maria També competí en les files del Club Esportiu Oasis i el Club de 7 a 9, on es retirà el 1977 després d’haver compartit equip amb el seu fill Josep Maria Palés Pon Pel seu extens palmarès, l’any 2001 fou designat millor jugador estatal del segle XX pels mitjans de comunicació Guanyà el Campionat d’Espanya individual 1960, 1962, 1968-71, 1973, de dobles 1953, 1957, 1960, 1961, 1963, 1964, 1968, dobles mixtos 1962, 1967, 1970, 1973 i per equips amb el Tívoli 1954, 1961, l’Oasis 1957 i el 7 a 9 1963, 1964, 1974,…

El terme és usat en oposició a idiocord Classificades per primera vegada per Eric von Hornbostel i Curt Sachs 1914, les cítares heterocordes es representen amb la xifra 31222 En el cas de les cítares de tub sencer o de mig tub, instruments ètnics presents en cultures africanes i asiàtiques, les cordes solen estar fetes de materials aliens al tub de suport, com metall, fibres vegetals, budell, seda o niló, tot al contrari que en els instruments idiocords Les cordes es fixen a la taula de fusta corbada amb clavilles o lligams, disposades en sentit longitudinal i separades d’aquesta amb ponts o…

Es conserva al Museu d’Art Modern de Barcelona Els primers esbossos daten del 1867 —any del casament del pintor—, i n’és el més complet l’aquarella del Museo de Bellas Artes de Saragossa Una primera versió, també a l’oli sobre taula París, collecció hereus de Goupil, fou pintada a Madrid 1867-68 A Roma, el 1868, començà la versió definitiva, que no acabà fins el 1870, a París, on s’exposà el mateix any a la galeria Goupil i obtingué un èxit extraordinari i una crítica molt elogiosa de Théophile Gautier Adquirida per Mme Cassin, passà el 1912 al comte de Pradère, a qui Joaquim Folch i Torres l…

La barra portaeina té un moviment de rotació, mentre que el moviment d’avanç és fet per la taula portapeça o per la mateixa eina Per a situar la peça en relació amb la barra de mandrinar, hom desplaça la taula a les mandrinadores de muntant fix , o bé el muntant a les mandrinadores de muntant mòbil Per a treballs seriats hom utilitza les mandrinadores múltiples , que fan diverses operacions alhora

S’empra sobretot en les guitarres flamenques, ja que algunes tècniques d’execució pròpies d’aquest estil com el rasgueado o la percussió de la taula harmònica ho fan especialment recomanable

Més en particular, cadascuna de les diferents peces longitudinals -generalment de fusta dura o d’ivori- que formen l’estructura bombada del fons de la caixa del llaüt En alguns instruments, com per exemple la guitarra, s’anomenen costelles només els llistons de reforç encolats a la taula perpendicularment a les cordes En aquest cas, els reforços més prims encolats en forma de ventall reben el nom de varetes

La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI apareix…

La seva passió el fa metge i bisbe de Sebaste d’Armènia L’Església Catòlica i l’Església Oriental en celebren la festa el 3 i l’11 de febrer, respectivament

N'hi ha de disposats en una sola taula, de diversos sistemes que exigeixen càlculs més o menys complicats per exemple, el del pare Eugeni Quintana de Montserrat d’altres es presenten desglossats de manera que, sabent el dia que s’escau la Pasqua d’un any concret, ofereixen tots els dies de l’any disposats per mesos i setmanes el de Cappelli, per exemple