Resultats de la cerca
Es mostren 1205 resultats
Pollentia
Ciutat
Ciutat romana de Mallorca, a Alcúdia, una de les dues (l’altra fou Palma) fundades pel cònsol Q.Cecili Metel Baleàric, cap de l’expedició romana de conquesta, tot seguit de dominada l’illa, el 123 aC.
Les ruïnes s’estenen des d’arran de la ciutat d’Alcúdia fins a l’ermita de Santa Anna, amb una extensió mínima d’unes dotze hectàrees Conegudes des del s XVI, durant molt temps hom es resistí a identificar-les amb Pollentia, que se suposava que havia de correspondre a Pollença, per la perduració del nom, i el problema es mantingué fins al s XIX Els anys 1923 i 1924 Llabrés i RIsasi hi realitzaren les primeres excavacions, i des del 1957 un equip subvencionat per The William LBryant Foundation i dirigit per AArribas, MTarradell i DWoods hi realitzà una campanya anual Actualment són visibles…
Valldarques
Llogaret
Llogaret del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situat a la capçalera del riu de Valldarques de poblament disseminat.
El poblament de Valldarques sembla que ha estat sempre molt disseminat El nucli principal -l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament- s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques La festa major s’escau el primer diumenge de setembre, i també és festa per Sant Romà 18 de novembre L’església parroquial de Sant Romà, un dels monuments arquitectònics més sobresortints de la vall, és romànica D’una nau i absis semicircular, el més remarcable és el campanar de torre, adossat a la paret de tramuntana De gran…
substrat
Lingüística i sociolingüística
Llengua que, en un territori determinat, és substituïda per una altra a conseqüència d’una conquesta o colonització.
Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat adstrat, superstrat Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català el cèltic, del francès i de l’occità l’etrusc, del toscà etc Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació El canvi del grup ct > it, amb ulteriors modificacions lacte > ‘lleit’ > ‘llet’, la supervivència de mots com rega, solc , o de topònims com ‘Besalú’ < Bisuldunum ,…
Sant Climent Sescebes
Art romànic
Sant Climent apareix entre els llocs on tenia possessions el monestir de Sant Pere de Rodes en diversos documents del segle X en l’epístola del papa Benet VI de l’any 974, en el precepte del rei Lotari de l’any 982 i en la confirmació que en féu el papa Joan XV l’any 990 L’any 989 el comte Gausfred deixà un alou al mateix monestir El topònim indica que l’església ja existia L’any 1226 fou enregistrat l’homenatge que Dalmau de Rocabertí prestà al bisbe Alemany pel que fa a diferents delmes que tenia en feu de l’església de Girona, entre els quals hi havia els de Vilartolí i Sant…
Castell de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Aquesta fortalesa, avui desapareguda, segurament es trobava a prop o en el mateix lloc de l’antic poblat de Sallent, avui dia abandonat El topònim Saliente es troba documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell, com una possessió cedida al cenobi de Tresponts i que el comte Ermengol, fill del comte Borrell, donà el 997 a la catedral de la Seu El kastro Salientis no figura esmentat fins al segle XI en documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell en donacions d’alous dins el terme d’aquest castell En la butlla del papa Silvestre, atorgada el 1001 a…
Castell de Ministrells (Anserall)
Art romànic
Situació Únic angle conservat d’aquesta fortalesa d’estructura rectangular ECSA - A Villaró Les restes del castell es troben damunt del lloc de Ministrells, en un replà de la muntanya que tanca pel nord la vall de Ministrells Mapa 34-10215 Situació 31TGC612014 Al lloc de Ministrells, avui despoblat, s’hi arriba per una pista, practicable únicament a peu o amb vehicles tot terreny, que surt de la carretera de la Farga a Civís, 1 km més amunt d’Asnurri Les restes de la forticació són damunt mateix del poble, a la banda nord Història Hi ha molt poques notícies històriques sobre el lloc i la…
Colomer de Bescaran (Anserall)
Art romànic
Situació Colomer medieval de torre, força ben conservat ECSA - A Villaró Aquesta construcció es troba en un serradet, al cap del poble Mapa 35-10216 Situació 31TCG804959 Per arribar a Bescaran cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia dedicada a l’església de Sant Martí de Bescaran El colomer es veu perfectament a dalt de tot del poble, i s’hi accedeix agafant el camí de bast de Bescaran a Arcavell Història Tenim un testimoni indirecte de l’origen medieval d’aquest colomer, gens diferent dels de la resta de la zona El 1497 va redactar-se un capbreu a Bescaran, en el qual una de…
Santa Maria de Blanes
Art romànic
Església parroquial inicialment romànica, encara que probablement hi hagué una primigènia construcció visigòtica amb culte a la Mare de Déu que fou destruïda pels sarraïns als segles VIII i IX El seu topònim deriva de l’antiga ciutat romana de Blanda , mot que el Pare Roig relacionà amb la llegendària presència de la tribu llatina dels Banducis al litoral català durant les guerres púniques L’any 974 apareix per primer cop esmentada en una carta, en la qual el Sant Pare Benet VI cedeix l’església a la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes El 1246 passà per una butlla…
Castell de Vila-rodona
Art romànic
Tot I que la primera referència explícita del castell és força tardana, el topònim Vila-rodona surt ja esmentat l’any 959 quan Domènec cedí a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia i al bisbe Guillem de Barcelona el lloc de Freixà per tal d’edificar-hi un castell, i Vilarodona amb les villes i vilars El terme de Vila-rodona fou un domini tradicional de l’església de Barcelona, com ho fou el terme i castell del Montmell, del qual depengué Inicialment la totalitat o bona part del terme actual de Vila-rodona No fou fins al final del segle XII que aparegué un castelli…
Castell de Figuerola del Camp
Art romànic
La primera referència del topònim Figuerola és de l’any 980, quan surt esmentat en el document de donació del castell de Cabra que feu el comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, la seva esposa Almatruda i a llur fill Guifré Tot i això, les primeres referències del castell de Figuerola són més tardanes, concretament del segle XII, quan formava part d’un mateix terme amb els castells de Miramar i Prenafeta i estava sota senyoria de la família Puigverd L’any 1157 Pere de Puigverd reclamà els seus drets sobre aquesta demarcació al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV allegant que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina