Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
Itàlia 2011
Estat
Fins el 2011, el primer ministre Silvio Berlusconi s’havia salvat ja de 28 processos penals, gràcies a l’aprovació de 29 lleis i laudes que en garantien la immunitat Enguany, amb els processos oberts pels casos Mediaset i Mills en els quals també estava inculpat, els diputats de la seva formació van aprovar el 13 d’abril una llei que, retallant els terminis de prescripció, van suposar de facto l’arxivament d’ambdós procediments Tanmateix, l’àmbit jurisdiccional europeu va posar algun límit a la desenfrenada deriva de Berlusconi, i al final d’abril el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va…
referèndum
Política
Dret constitucional
Votació dels ciutadans d’un estat o d’una part d’un estat, generalment amb una pregunta de resposta binària d’aprovació o de rebuig, sobre una llei, una reforma legislativa o constitucional, o també sobre la independència d’un territori.
És la forma més usual de l’actuació directa del cos electoral mitjançant el sufragi, i suspèn, en principi, l’actuació dels representants polítics per a determinar la idoneïtat de la qüestió a debat Constitueix una manifestació de l’autogovern del poble, que acompleix en aquest cas una funció pública Segons el seu objecte, el referèndum pot ésser legislatiu, governatiu, administratiu o jurisdiccional atenent els efectes, pot ésser constitutiu, modificatiu o abrogatiu i, per la natura, obligatori o facultatiu El terme és emprat sovint com a sinònim de plebiscit , bé que aquest connota una…
parlament
Edifici del Parlament del Canadà, a Ottawa
© Corel Professional Photos
Política
Dret constitucional
Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc, els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució.
Formada per una sola cambra unicameralisme , sobretot en els règims centralistes o unitaris, o, més sovint, per dues bicameralisme , sobretot en els sistemes d’estats federals, és composta, en els règims democràtics, per representants dels ciutadans La cambra baixa és elegida per sufragi universal directe la cambra alta, sovint per sufragi indirecte, per exemple, pels parlaments regionals però també, a vegades, per designació o en funció d’un càrrec El parlament és, doncs, l’òrgan més important de representació dels ciutadans i té, per tant, a part les seves funcions legislatives, la tasca d’…
galleguisme
Història
Política
Literatura
Corrent literari i polític sorgit a Galícia al segle XIX.
El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del galleguisme del…
Tribunal de les Aigües de València
Dret
Tribunal que es reuneix cada dijous d’onze a dotze del matí a la part dreta de la porta dels Apòstols de la seu de València, per tal de veure i de resoldre les diferències sorgides entre els regants de l’Horta valenciana, excepte els beneficiaris de la séquia de Montcada, que constitueixen una comunitat a part.
Jaume I feu donació, el 1238, de les séquies del Túria als usuaris, respectant el dret consuetudinari “ segons fo acustumat e establit en temps de sarraïns ” L’aigua del Túria 15 m 3 /s és considerada dividida en 138 files, de les quals, per la vora esquerra del riu, en pren 48 la séquia de Montcada, 10 la de Tormos, 14 la de Mestalla i 14 la de Rascanya, i per la vora dreta pren 14 files la séquia de Quart, 10 la de Mislata, 14 la de Favara i 14 la de Rovella Una assemblea general de regants de cada séquia, que es reuneix cada dos anys, designa directament el seu síndic o sequier i la junta…
Aleksej Anatol’jevič Naval’nyj
Política
Advocat i activista polític rus.
Graduat en dret el 1998 a la Universitat de la Fraternitat dels Pobles, posteriorment cursà estudis d’economia a la Universitat de Finances de Rússia, i el 2010, durant un semestre a la Universitat de Yale EUA Dedicat professionalment a l’assessorament financer, l’any 2000 ingressà al partit opositor liberal Jabloko, i a partir del 2002 en dirigí la branca moscovita Expulsat de Jabloko per donar suport a la ultranacionalista Marxa sobre Moscou 2006, l’any 2008 començà a denunciar la corrupció governamental a través del seu blog i també de Twitter L’ús de les noves tecnologies i el llenguatge…
Josep Montilla i Aguilera

Josep Montilla i Aguilera
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Cursà estudis de dret i economia i treballà com a funcionari El 1978 ingressà al PSOE i a la UGT , i passà a militar al Partit dels Socialistes de Catalunya L’any 1985 fou elegit alcalde de Cornellà de Llobregat, càrrec que revalidà en 1987, 1991, 1995, 1999 i 2003 Ocupà també la presidència del Consell Comarcal del Baix Llobregat 1988, 1993 i 1997 i les vicepresidències segona 1987-99 i primera 1999-2003 i la presidència 2003-04 de la Diputació de Barcelona A l’interior del PSC ha estat successivament primer secretari del Baix Llobregat, membre del Consell Nacional 1980, de la Comissió…
Els XXV Jocs Olímpics d’Estiu. 1992
A Ginebra, el 17 d’octubre de 1986, la noranta-unena sessió del Comitè Olímpic Internacional va elegir la ciutat de Barcelona com a seu organitzadora de la XXV Olimpíada dels temps moderns Canvis en la convocatòria dels Jocs Olímpics A la primera votació, Barcelona –que ja havia estat candidata els anys 1920, 1931 i 1936– va obtenir 29 vots París, 19 Belgrad, 13 Brisbane, 11 Birmingham, 8, i Amsterdam, 5 A la tercera, Barcelona, 47 París, 23 Brisbane, 10, i Belgrad, 5 Els Jocs es van inaugurar a Barcelona, a l’Estadi Olímpic de Montjuïc que més tard es va anomenar Estadi Lluís Companys el 25…
Brasil 2016
Estat
A primer terme, el president en funcions del Brasil, Michel Temer, durant la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro © Beto Barata / PR La llarga crisi política institucional, que en certa manera va tenir els seus orígens en la frustració de l’oposició brasilera respecte als resultats electorals que van permetre a la líder del Partit dels Treballadors PT, Dilma Rousseff, renovar el mandat presidencial a l’octubre del 2014, va culminar definitivament al final d’agost del 2016 amb la seva destitució per un veredicte condemnatori del Senat per mala praxi política, arran d’un…
Brasil 2017
Estat
El president Michel Temer, des que va assumir la presidència, ha aplicat una política neoliberal basada en gran mesura a desmuntar bona part de les polítiques socials desenvolupades pels diferents governs del Partit dels Treballadors PT des de feia més d’una dècada, sota les presidències de Lula i Rousseff Dos exemples emblemàtics d’aquesta nova política van ser la proposta de reforma laboral i del sistema de pensions, que en ambdós casos incloïa un gran retrocés pel que fa a drets i també a beneficis socials Per aquest motiu, la població es va mobilitzar amb protestes i grans manifestacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina