Resultats de la cerca
Es mostren 4794 resultats
Corts
Despoblat
Despoblat del municipi de Taurinyà (Conflent), aturonat al NW del poble, a l’esquerra de la riera de la Llitera i prop la carretera a Fillols.
Malgrat que l'any 840 es menciona una vila Curtis Curtes , 860 villa Cortis , Curtis , 968 entre les possessions de l’abadia de Cuixà, que hom suposa referida a aquest lloc —on el monestir hi explotava una mina de ferro menerio in terminis de Cortz , 1280—, no és fins al segle XIV que hi ha la primera datació escrita que relaciona Corts com a dependent del monestir Al lloc, s'hi conserva l'antiga església de Sant Valentí, restaurada al principi d'aquest segle, que la gent de la contrada coneix com la torre de Corts per la seva estructura en baluard És un edifici romànic d'una nau bastit…
Joan Povill i Adserà
Literatura catalana
Teatre
Crític, escriptor i dramaturg.
Vida i obra Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Cursà els estudis de magisteri i comerç Fundà una acadèmia 1931 a la qual dedicà pràcticament tota la vida El 1923 publicà la primera obra poètica, Les flors de l’ànima El 1929 fou nomenat mestre en gai saber Publicà, també, dues novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Collaborà al periòdic La Nau com a crític teatral i es relacionà amb importants intellectuals de l’època De la seva producció dramàtica hom destaca…
,
Pier Luigi Nervi
Enginyer italià.
S'especialitzà en l’estudi d’estructures metàlliques i de formigó armat Els anys 1930-32 construí l’estadi de Florència, que per l’audàcia de l’estructura i la qualitat del formigó esdevingué ràpidament un model a escala mundial En la sèrie d’hangars per a avions, avui destruïts, que foren aixecats entre el 1936 i el 1941 a Orvieto, Orbetello i Torre del Lago demostrà les possibilitats de les estructures metàlliques com a construccions de cost mínim i de muntatge fàcil Després aprofundí l’anàlisi de les peces seriades de formigó el Palau d’Exposicions de Torí 1948-49 fou un dels millors…
Narcís Molins i Fàbregas
Periodisme
Periodista i polític.
De família pagesa, a divuit anys anà a Barcelona, on treballà com a aprenent de pastisser Redactor de “La Nau” i aviat membre de la Federació Comunista Catalanobalear, a partir de 1931 milità en el Bloc Obrer i Camperol BOC i fou redactor de “L’Hora”, òrgan del BOC, i, ja professionalitzat com a periodista, de “La Humanitat” Pròxim a la línia política d’ Andreu Nin, fou expulsat del BOC, i després ingressà a l’Oposició Comunista, que més tard esdevingué Izquierda Comunista, dirigida per Andreu Nin Quan es constituí el POUM, fou membre del seu comité executiu Collaborà en diverses…
Comissió del Mercat de les Telecomunicacions

Seu a Barcelona de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions
© CMT
Organisme regulador independent espanyol per al mercat de les telecomunicacions i dels serveis audiovisuals vigent fins el 2013.
Adscrit al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, fou creat pel Reial decret llei 6/1996, de 7 de juny, de liberalització de les telecomunicacions El seu objecte, funcions i composició es modificaren arran de l’entrada en vigor de la llei 32/2003 general de telecomunicacions S’encarregava d’establir i supervisar les obligacions específiques que havien de complir els operadors, del foment de la competència en els mercats dels serveis audiovisuals i de la resolució de conflictes entre els operadors A més de les funcions esmentades, assignava la numeració telefònica als operadors i vetllava…
Just Cabot i Ribot
Literatura catalana
Periodisme
Periodista, escriptor i traductor.
Vida i obra El 1922 inicià la seva carrera periodística Fou redactor de L’Esport Català 1925, redactor en cap de La Publicitat des del 1929 i director del setmanari Mirador 1932-36, al qual infongué esperit crític i rigor intellectual Collaborà, a més, a La Nau , La Nova Revista i L’Opinió La seva obra, no gaire extensa, sobresurt per la concisió, la claredat i l’agudesa Molt vinculat a l’ Ateneu Barcelonès , fou membre del jurat dels premis Joan Crexells 1928-32 i Narcís Oller 1938 Defensà la necessitat de fomentar la novella catalana Exiliat a París el 1939, regentà una llibreria fins…
,
Sant Aleix (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Escasses restes dels murs laterals de l’església, en els quals s’endevina el perímetre de l’absis ECSA - JA Adell Les minses restes de la capella de Sant Aleix es troben al bell cim d’un serrat situat al nord de Claverol i que domina el poble Mapa 33-11252 Situació 31TCG347795 Per anar-hi cal prendre la carretera d’Hortoneda i a uns 2 km de Claverol agafar una pista, en molt mal estat, que en 500 m porta al cim on hi ha la capella JAA Història No hi ha referències documentals sobre aquesta antiga capella de la parròquia de Claverol, tot i que el que ens ha pervingut requereix un…
Santa Maria de Torrelameu
Art romànic
El lloc de Torrelameu apareix esmentat l’any 1093 com una heretat o almúnia andalusina que pertanyia a Balaguer L’indret fou conquerit pel comte d’Urgell, Ermengol VI, vers el 1147 1 fou integrat a la comanda templera de Corbins posteriorment, quan s’abolí l’orde dels templers el 1317, Torrelameu passà a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, sota el domini del qual figura en els fogatjaments de l’any 1381, quan el lloc és mencionat amb el nom de Torre de Mahó De fet, fou possessió dels hospitalers fins a la desamortització Després de la desmembració del comtat d’Urgell, Torrelameu…
Sant Miquel de la Sentiu de Sió
Art romànic
L’església parroquial de la Sentiu apareix documentada a la segona meitat del segle XII concretament en una carta enviada pel papa Alexandre III des de Montpeller, el 13 d’agost de 1165, per la qual encarregà a Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, que obligués l’ardiaca Arnau a restituir, abans de trenta dies, la meitat de les primícies de l’ ecclesie de Sentiz , sostretes per aquest contra justícia, i reclamades per Guillem, prior de la Seu d’Urgell Poc després, el 1180, el mateix prior Guillem, amb el beneplàcit del bisbe Arnau de Preixens, donà a Guillem Ponç l’església…
Sant Sadurní d’Anoia, abans de Subirats
Art romànic
S’esmenta per primera vegada en el testament fragmentat de Guisla de Santmartí, vers l’any 1080, en el qual deixà a Sant Sadurní de Subirats el pa i vi junt amb els cups i les bótes que tenia al castell de Lavit Aquesta església devia fer poc que existia, segons es desprèn d’aquest document, en comparació amb d’altres esglésies molt més antigues El 1179, en una venda d’un dret hereditari en el mas de Rovira, es parla de la feixa de Sant Sadurní, al terme del castell de Subirats, parròquia de Sant Pere de Lavern El que sembla donar a entendre això és que l’església de Sant Sadurní era…