Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Santa Maria de Lavit (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Situació Aspecte de la façana de migjorn, amb la porta d’entrada resseguida per un guardapols motllurat ECSA - R Martí L’església parroquial de Santa Maria de Lavit és a la part alta del poble de Lavit, situat a uns 15 km de Vilafranca del Penedès, prop de Sant Pere de Riudebitlles JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF940893 Història L’església de Santa Maria va néixer estretament vinculada al castell de Lavit, del qual era la capella És molt probable que la primitiva església fos consagrada per Guislabert, vescomte i bisbe de Barcelona, entre el 1035 i el 1062 Sigui com sigui, a mitjan segle XI…
Simat de la Valldigna
Simat de Valldigna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la Valldigna, al sector muntanyós del NW de la comarca (serra del Toro, 602 m; vessants septentrionals del Mondúber, 752 m).
És drenat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca el sector occidental del terme, però, pertany a la conca del riu de Barxeta La part muntanyosa, que ocupa tres quarts del territori, és coberta de matollar i alguns sectors de pinedes El secà unes 300 ha és dedicat a oliveres, garrofers i ametllers el regadiu unes 600 ha, que aprofita l’aigua de pous, ho és als tarongers i, secundàriament, a arbres fruiters La ramaderia és integrada per bestiar de llana i cabrum Hi ha apicultura Una part significativa de la població activa treballa en el sector primari La indústria es limita a…
Sant Llorenç
Riu
Riu del Canadà (3.058 km de llargada i 1.550.000 km2 de conca).
La conca es desenrotlla en sentit E-W i comprèn dues parts clarament diferenciades la sèrie consecutiva dels cinc Grans Llacs Superior, Huron, Michigan, Erie i Ontario, dels quals el riu és l’emissari, i la vall fluvial mateixa, des de la sortida del llac Ontario fins a la desembocadura al golf de Sant Llorenç, més avall de Quebec El riu és, en general, poc encaixat, excepte en el curs inferior, i és dividit en diversos braços per diverses illes rocalloses L’estuari té 570 km de llargada i una amplada que va des de 25 km a la confluència amb el Saguenay fins a 110 km entre la…
el Sant Sepulcre
Interior de l’edícula del Sant Sepulcre
© Fototeca.cat
Tomba excavada a la roca, prop del Calvari, tocant als murs de Jerusalem, on, segons una tradició primitiva, Crist fou enterrat i de la qual ressuscità (resurrecció).
La construcció de la tercera muralla inclogué el lloc en el recinte urbà i fou cobert pel fòrum i el capitoli de la nova Aelia Capitolina d’Adrià 135 Constantí ho féu excavar i bastí 335 sobre el sepulcre una rotonda martyrium coneguda amb el nom d' Anàstasi ‘resurrecció’, enfront de la qual —i separada per un claustre entorn del Calvari— edificà una grandiosa basílica de cinc naus exactament sobre la cripta de la Invenció de la Creu, anomenada Martyrion , amb l’absis orientat vers el Sant Sepulcre Destruït pel soldà Hakim el 1009, el complex fou reedificat, bé que la basílica…
sa Tramuntana
Sector septentrional de l’illa de Menorca, especialment les terres que resten al nord de la línia que va des de la riba nord del port de Maó fins a Algaiarens, que tenen una acusada personalitat geogràfica dins el conjunt de l’illa.
Això prové bàsicament del fet, únic a les Balears, de la presència de materials paleozoics i mesozoics devonians, carbonífers, triàsics, liàsics, juràssics, fortament desgastats, que donen lloc a uns relleus desgastats, suaus i arrodonits, que tanmateix assoleixen les majors elevacions de l’illa el Toro, Santa Àgueda, s’Enclusa, sa Falconera d’Alforinet relleus que cauen bruscament sobre la costa, molt més articulada que la des Migjorn La manca de protecció orogràfica afavoreix l’acció del vent la tramuntana hi bat amb força, però també la relativa abundància de pluges, que compensa en part l…
Bríndisi
Ciutat
Capital de la província de Bríndisi, a la Pulla, Itàlia, situada vora l’Adriàtica.
És un nucli agrícola i un centre comercial, amb indústries derivades de l’agricultura, químiques petroquímica i aeronàutica Pel seu port natural i profund, es canalitza el comerç cap a la Mediterrània oriental Hi ha aeroport internacional Entre els monuments cal esmentar la font Tancredi aixecada el 1192 pel rei normand Tancred, el castell del segle XIII, engrandit per Ferran II de Catalunya-Aragó i per l’emperador Carles V, les esglésies de Sant Giovanni al Sepolcro romànica del segle XI, de planta circular, Santa Maria de Casale d’estil romanicogòtic del segle XIV i de Santa Teresa barroca…
art mesopotàmic
Art
Art desenvolupat a Mesopotàmia.
Hom hi aprecia tres tendències la sumèria —la més antiga i, ensems, determinant—, la babilònica i l’assíria, les quals presenten clares diferències malgrat unes característiques generals comunes manca de perspectiva en el relleu, en les rajoles esmaltades i en la glíptica diferències irreals de la mida de les figures caràcter anònim de l’obra artística, etc La influència de l’art mesopotàmic s’estengué pel Pròxim i pel Mitjà Orient L’arquitectura ha produït dos tipus d’edificis característics el zigurat sumeri, torre temple creada en la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, i el palau…
vescomtat de Cerdanya

Els vescomtes de Cerdanya
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Cerdanya.
El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862 El 913 ho era Ramon I, i el 925 l’hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en els pagi de Conflent i de Berguedà A la segona meitat del segle X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar El títol i el feu foren transmesos des d’aleshores d’una manera regular de pares a fills en l’ordre següent Bernat I 966-~983, Sunifred 983-1032, Bernat II 1035-d 1067 i Ramon II 1078-1130/34 Pel…
quantitat
Fonètica i fonologia
Durada d’un so o d’un conjunt de sons que formen síl·laba.
La quantitat té en determinades llengües pertinència fonològica, generalment dins la síllaba Entre les clàssiques cal destacar el sànscrit, el grec i el llatí, on hi havia un desdoblament total o parcial del sistema vocàlic en distingir-se les vocals breus de les llargues, aquestes últimes equivalents, en durada, a dues de breus En llatí, per exemple, s’oposaven les síllabes breus a les llargues, que ho podien ésser per natura o per posició Eren breus o llargues segons la qualitat de llur nucli vocàlic pŏpŭlus , ‘poble’, enfront de pōpŭlus , ‘poll’ Això no obstant, una vocal…
duc
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és normalment per damunt del de marquès i per sota del de príncep (excepte a Itàlia i a Alemanya, on generalment és més un duc que un príncep).
A Anglaterra el primer títol de duc Cornualla fou concedit el 1333, o 1337, a Portugal el 1415 Coïmbra, a Escòcia el 1398 Rothesay, a Castella el 1371 Molina i Sòria, suprimit aviat i el 1423 Arjona i a Aragó el 1483 Híxar Als Països Catalans, fou concedit, molt escaridament, a partir del segle XIV, a membres de la família reial duc de Girona el 1351, de Montblanc el 1387, de Gandia el 1399, de Vilafermosa el 1464 i de Sogorb el 1476, i àdhuc de Villena el 1420, a Castella i a grans magnats relacionats familiarment amb la casa reial a més del duc d’Híxar, a Aragó, els de Cardona el 1491,…