Resultats de la cerca
Es mostren 3776 resultats
Lorenzo López
Historiografia catalana
Cronista i jesuïta.
A Alacant estudià gramàtica, arts, lògica i filosofia, defensant conclusions públiques de dialèctica Continuà formant-se a la Universitat de València i, després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1698, realitzà tasques docents als collegis de l’orde a Tarragona on impartí poesia llatina i retòrica, Manresa arts i Vic teologia Després de professar els quatre vots establerts per la Companyia febrer del 1714, retornà a València, on ocupà la càtedra de teologia del Collegi de Sant Pau també exercí el càrrec de rector als collegis jesuïtes de Tortosa i Alacant Els contemporanis el consideren un…
Premis Sant Jordi de Cinematografia
Cinematografia
Guardons instituïts per Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya i atorgats per la crítica.
Nascuts a l’empar del programa "Cineforum" de Jordi Torras i Esteve Bassols, es concediren per primer cop el 23 d’abril de 1957 en el decurs d’un sopar celebrat a l’hotel Majestic Aquella vegada només s’adjudicà el premi al millor film espanyol de la temporada Calle Mayor 1956, Juan Antonio Bardem A partir de l’any següent ja se n’incrementà el nombre Una de les característiques d’aquests trofeus ha estat l’absoluta independència de criteri amb què s’han pogut pronunciar els jurats, circumstància que conferí al seu palmarès un elevat grau de credibilitat Els Sant Jordi nasqueren…
Estudis Metro-Goldwyn-Mayer
Cinematografia
Estudis de doblatge.
Es fundaren a Barcelona el 1933 amb l’objectiu de doblar en exclusiva films nord-americans produïts per la MGM, fet que els portà també a obrir sucursals a París i Roma El primers directius foren nord-americans, però aviat els substituïren Alejandro Ulloa i Ramon Martori, els quals, juntament amb Gonçal Delgràs i Julio Alymán, incorporats el 1934, configuraren la primera etapa dels estudis Hi destacaren com a actors, a més dels esmentats, que també exercien aquesta tasca, José María Ovies, Pepe Casín, Félix Defauce, Rafael Durán, Marta Flores, Elsa Fàbregas, Margarita Robles, Rafael Luis…
Emili Rodríguez i Osés
Cinematografia
Muntador.
Vida A tretze anys entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, a les ordres del llavors muntador Antonio Isasi-Isasmendi, amb films del mateix Iquino com El tambor del Bruch 1947-48 i de Jerónimo Mihura com En un rincón de España 1948 i Mi adorado Juan 1949 El 1956 obtingué el títol de muntador en cap i es convertí en un dels tècnics catalans més prolífics i eficients de l’època Muntà la majoria de films del seu mestre, que aleshores ja era director, Isasi-Isasmendi La huida 1955 Rapsodia de sangre 1956-57 La mentira tiene cabellos rojos 1960 Tierra de todos 1961 Las Vegas…
Fèlix de Pomés i Soler
Cinematografia
Actor.
Vida Estudià medicina i farmàcia, però s’acabà llicenciant en dret D’origen aristòcratic i bohemi, excellí com a boxador i jugà en els primers equips de futbol del Barcelona i l’Español 1918-20 Fou campió de Catalunya d’esgrima i participà en aquesta especialitat en els Jocs Olímpics de París 1924 i d’Amsterdam 1928 Practicà també la pintura i el retrat, i debutà als escenaris de Barcelona abans de fer-ho en el cinema per a la UFA alemanya com a Félix P Soler a La santa i el seu bufó Der Heilige und ihr Narr , 1928, William Dierterle i l’any següent a França i a Itàlia El 1930 fou contractat…
Jordi Mollà i Perales
Cinematografia
Actor i director.
Vida Compaginà els estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona i diversos cursets d’interpretació amb Adriana Innocenti i Philip Goulier amb petits treballs publicitaris, televisius –com la sèrie La granja 1989-90, Lluís Maria Güell– i de figurant al teatre Lliure La seva primera aparició en cinema fou en el curt Potser no sigui massa tard 1988, Txerra Cirbián, però hagué d’esperar fins al càsting de Jamón, jamón 1992 perquè Josep Joan Bigas Luna li donés el paper protagonista, que compartí amb Penélope Cruz i Javier Bardem Després participà en Mi hermando del alma 1993, Mariano Barroso…
Josep Maria Flotats i Picas
Cinematografia
Actor i director teatral.
Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie-Française, moment en què ja encarnà papers a…
Joaquim Carrasco i Mañojil
Cinematografia
Actor i maquillador.
Vida Treballà al saló La Maravilla del Parallel com a mim El 1905 intervingué en dos films de Segundo de Chomón, Los sitios de Chile i Juanito el Forzudo Després treballà per als millors directors i per a productores com ara Films Barcelona i Iris Films, actuant en gairebé tots els títols d’Adrià Gual del 1914, ja que en fou collaborador al Teatre Íntim El alcalde de Zalamea Misterio de dolor La gitanilla Los cabellos blancos Linito por el toreo El calvario de un héroe i Un drama de amor Albert Marro el contractà com a actor de la Hispano Films, on treballà deu anys…
Antoni Cànovas i Rigalt
Cinematografia
Muntador i crític.
Vida Fou director comercial de la Good Silver Film Corporation, fundada amb Llorenç Bau-Bonaplata al setembre del 1921, amb la qual produïren Lilian 1921, de Joan Pallejà Entre el 1928 i el 1931 fou director artístic d’Emérita Films, però amb la plena implantació del sonor es dedicà definitivament al muntatge El primer títol que empalmà fou El canto del ruiseñor 1932, San Martín Treballà per a l’Star Films en cintes com ara Odio 1933, Richard Harlan i El gato montés 1935, Roser Pi Estigué vinculat al Sindicat de la Indústria de l’Espectacle SIE amb En la brecha 1937, Ramon Quadreny i El…
Josep Pastor de la Roca
Historiografia catalana
literatura castellana
Cronista i escriptor en castellà.
Es formà al seminari d’Oriola, d’on sortí per estudiar filosofia a Madrid i dret a València D’ideologia liberal, durant alguns anys exercí l’advocacia per, després, tornar a Oriola, on alternà la feina de procurador judicial amb el conreu de la literatura i l’edició del diari El Segura Traslladat a Alacant, formà part de la redacció d’ El Eco del Manzanares , creat per Nicasi Camil Jover, i fundà, també, La Revista del Teatro 1847 i, l’any 1864, La Nave, el avisador alicantino , diari de continguts literaris Com a president de la Junta Revolucionaria de Dolores tingué una actuació rellevant…
, ,