Resultats de la cerca

Hom anomena necessitats plàstiques o estructurals els requeriments de matèria que l’organisme ha d’incorporar per tal que passi a formar part de les seves pròpies estructures Si bé alguns glúcids i lípids són emprats amb aquest fi, a la pràctica, les necessitats plàstiques es determinen bàsicament en relació a la quantitat i qualitat de les proteïnes que s’ingereixen amb els aliments, ja que la major part d’aquestes, a diferència del que succeeix amb els altres nutrients, després de sofrir transformacions en el procés digestiu, passen efectivament a formar part de les pròpies…

Hi ha moltes persones grans que, mentre conserven les condicions físiques que els permetin una certa autonomia, la qual cosa es pot prolongar durant molts anys, prefereixen de viure en el seu domicili, ja sigui amb la seva parella o fins i tot, si no la tenen, sols De fet, com a concepte bàsic, aquest és un desig que caldria intentar de respectar sempre que no hi hagi raons suficients per a inclinar-se envers una altra alternativa La pròpia llar presenta diversos aspectes positius per a la persona gran Representa un lloc on hom se sent segur, ple de records, i es troba en un…

De fet, aquest ús particular de la música constitueix una pràctica força antiga, que ja es pot observar, per exemple, en les estratègies dels venedors de carrer de segles anteriors Fou, però, a partir del desenvolupament de la radiofonia a la dècada del 1920 i, posteriorment, de la televisió que s’observà un ús verdaderament massiu de la pràctica musical amb finalitats publicitàries La música representa un important paràmetre dins la publicitat ja que, molt més enllà de constituir un mer fons sonor, és un poderós i eficient mitjà per a la vehiculació de missatges D’aquí que la música…

Dibuix de la fàbrica dels Amatller a Sant Martí de Provençals a la portada del catàleg Gabriel Amatller, nascut a Molins de Rei, fixà la seva residència a Barcelona el 1797 Com tots els cabalers havia de buscar-se feina i la seva va ser dedicar-se a fer xocolata manualment Va ocupar uns baixos del carrer de Manresa, núm 10, prop de Santa Maria del Mar En esclatar la guerra del Francès 1808 i amb l’ocupació de Barcelona per les tropes napoleòniques, Gabriel Amatller deixà la ciutat i continuà fent de xocolater a Agramunt Urgell Al final de la guerra tornà i ja havia fet prou estalvis per a…

El castell és esmentat ja el 1178 abans fou anomenat Segura, dins el comtat de Barcelona El darrer quart del s XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona el monestir cedí Sarral i Cabra del Camp Alt Camp i adquirí Forès, Conesa i Torlanda Era pràcticament deshabitat a la fi del s XVIII

Existia ja el 1099, i la seva demarcació formà sempre part del terme jurisdiccional de Sau La seva església fou reedificada entre els anys 1780 i 1782 avui es troba tancada i sense culte El seu cens normal era de 10 masies el 1885 tingué un màxim de 26 famílies la principal, el mas Tortadès, amb planters d’avets i altra flora especial

Existia ja el 846 en estreta connexió amb el monestir de Servàs el 849 fou donat pel comte Frèdol al monestir de Gerri en premi de la fidelitat d’aquest monestir en les lluites entre els comtes Galindó i Frèdol Sembla, per tant, que Perabella i Servàs devien haver seguit el partit de Galindó i que per això haurien estat annexats a Gerri

L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Sesoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau , i en algunes ocasions Santa Maria o Santa Creu i Santa Maria de Palau El nom de Creixà és esmentat ja al segle XII Fou primitivament sufragània de Piera 1184 Fou ampliada i renovada als segles XVII i XVIII

El 937 el lloc fou donat al monestir d’Elins, que hi erigí una església consagrada a sant Cristòfol el 949 i dotà el lloc de cara a l’erecció d’un monestir filial El 1090 ja no tenia comunitat i depenia com a simple propietat d’Elins Resten ruïnes d’una església a la casa Olivelles, dites el Convent

Esmentat ja el 1139, l’església parroquial era dedicada a sant Jaume des del s XIV passà a ésser sufragània de la de Sant Pere Sallavinera El seu terme es refongué el 1788 amb el de Solanelles i poc després ambdós foren agregats al dels Prats Resten ruïnes del castell i de les cases deshabitades i l’església, romànica s XII, abandonada