El domicili particular en la vellesa

Hi ha moltes persones grans que, mentre conserven les condicions físiques que els permetin una certa autonomia, la qual cosa es pot prolongar durant molts anys, prefereixen de viure en el seu domicili, ja sigui amb la seva parella o fins i tot, si no la tenen, sols. De fet, com a concepte bàsic, aquest és un desig que caldria intentar de respectar sempre que no hi hagi raons suficients per a inclinar-se envers una altra alternativa.

La pròpia llar presenta diversos aspectes positius per a la persona gran. Representa un lloc on hom se sent segur, ple de records, i es troba en un àmbit que coneix perfectament i on disposa dels veïns i els amics de tota la vida. Òbviament, viure on sempre s’ha viscut permet una major autonomia, tant per a efectuar la compra com per afrontar els desplaçaments per la ciutat —que pot experimentar nombrosos canvis al llarg del temps— des d’un punt de referència ben conegut.

En general, les persones de totes les edats tendeixen a valorar els propis costums, i quan hom es fa gran aquesta tendència encara és més forta, ja que es complauen en la repetició d’actes quotidians, especialment els relacionats amb la possessió d’efectes personals. De vegades un trasllat, fins i tot a un lloc més acollidor o a un allotjament més modern pot provocar tristesa, almenys durant el temps d’adaptació. És més, moltes persones grans opten per desplaçar-se a llocs teòricament més agradables, com per exemple una zona més tranquil·la o assolellada, i al cap d’un temps decideixen de tornar a casa, encara que es trobi enmig d’una ciutat immersa en una gran activitat, o fins i tot tornar al seu poble d’origen perquè és on troben el seu refugi.

Tanmateix, però, sempre que hi hagi una possibilitat d’elecció, cal tenir en compte uns aspectes determinats. Fonamentalment, s’han de considerar les condicions de la pròpia casa: viure en un quart pis, per exemple, en un edifici que no té ascensor, li pot arribar a dificultar enormement la vida social i la integració en la comunitat, a mesura que les limitacions físiques s’intensifiquin. En aquest sentit sempre seria preferible una planta baixa, si és possible al mateix barri.

D’altra banda, perquè una casa serveixi com a allotjament habitual per a una persona d’edat, calen certs requisits, o fins i tot algunes modificacions específiques segons el cas. Per exemple, és molt important que la casa tingui calefacció adequada, ja que en aquesta edat es tenen les defenses orgàniques una mica disminuïdes i l’exposició prolongada a temperatures baixes o bé els canvis sobtats de temperatura poden ésser responsables d’alteracions infeccioses.

Convé igualment de fer algunes modificacions, en general senzilles, que serveixin per a facilitar-li la vida quotidiana i evitar certs accidents molt habituals entre la gent gran. Així, per exemple, ateses les limitacions conseqüents a la progressiva pèrdua de mobilitat de les articulacions, convé que les aixetes disposin d’un sistema que permeti la sortida d’aigua sense necessitat de forçar les articulacions de la mà i el canell: o que la cuina s’ajusti a facilitar les tasques domèstiques, per exemple amb mecanismes que permetin de regular les alçades dels accessoris. O bé, per a evitar caigudes a la cambra de bany, és convenient de col·locar barres de suport al costat del wàter i a la banyera. D’altres mesures adequades són que els aparells elèctrics es revisin regularment per a mantenir-los en un estat òptim; que els armaris siguin accessibles sense necessitat d’emprar escales; que se suprimeixin els desnivells, o que els estris es disposin als armaris de manera que siguin molt accessibles.

De tota manera, encara que hom es trobi en condicions de viure sol, cal tenir en compte que les progressives limitacions poden fer que es tendeixi a descurar algunes qüestions bàsiques per a la gent gran; en especial el que fa referència a alimentació i higiene. És molt habitual, malauradament, que la persona gran que viu sola tendeixi a menjar de qualsevol manera, amb una alimentació monòtona, poc variada, la qual cosa comporta sovint malnutrició. O bé que tendeixi a no tenir cura dels detalls primaris de la seva higiene personal. Així, sempre convé que regularment tingui visites, ja sigui dels familiars o de personal especialitzat per a intentar de pal·liar aquests oblits.

D’altra banda, determinades intervencions poden facilitar la vida de la persona d’edat a casa seva. Entre aquestes destaca el lliurament domiciliari d’aliments o de menjars ja preparats. Un altre és disposar d’un servei de bugaderia que els estalviï la feina, i fins i tot d’un servei de neteja que els eviti de fer les tasques domèstiques. També és recomanable que disposi d’un servei de manteniment unificat que li permeti de solucionar amb rapidesa i efectivitat les reparacions en qüestions com ara electricitat o fusteria. Igualment, cal que tingui telèfon i que a través d’ell pugui recórrer de seguida als familiars o a qui convingui si es presenta cap inconvenient.