Resultats de la cerca
Es mostren 8680 resultats
Setantí
Família de mercaders, originaris de la ciutat italiana de Lucca, establerts a Barcelona, on catalanitzaren llur cognom primitiu, possiblement Accettanti.
El primer que s’hi establí sembla que fou Jaume Setantí , nadiu de Lucca, fill de Michele Accettanti mort abans del 1399, i ell cridaria els seus germans Pere Setantí i Joan Setantí , aquest últim bastard Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge Pere, casat amb una noia de Perpinyà, es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família Jaume Setantí esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d’una llarga…
Pont de Sant Joan les Fonts
Art romànic
Situació El pont de Sant Joan les Fonts, vist des de llevant Tot i que ha estat refet segurament diverses vegades, alguns fragments de la construcció tenen un aparell d’època romànica J Bolòs Pont construït damunt el riu Fluvià, al costat de l’església romànica de Sant Joan Aquesta construcció, que degué ésser feta possiblement en relació amb l’església parroquial i amb el priorat de Sant Joan, devia servir, a més, per a comunicar amb facilitat la Vall de Bianya i la via que anava d’Olot cap a Besalú Mapa 257M781 Situació 31TDG596736 Des de la carretera que va d’Olot i la Canya vers…
Sarcòfag dit de sant Feliu (Girona)
Sarcòfag de Sant Feliu de Girona amb la representació a la part central de l’escena de la multiplicació dels pans i els peixos F Tur Aquesta peça de marbre blanc fou traslladada a l’abril del 1607 del presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona a la part alta de la pilastra sud-oriental del mateix temple, en la cara que mira cap a l’altar major Al juliol del 1799 passà a l’altar major i, finalment, a l’octubre del 1943 es va traslladar al mur nord del presbiteri És encastat exactament a la zona inferior oriental del costat nord del presbiteri Fa 2,2 × 0,58 m i caldria datar-…
Pere Joan Ferrer i Destorrent
Literatura catalana
Cavaller.
Vida i obra Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d’Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels catalans A la…
comtat de Pallars Jussà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia la vall del Flamisell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la comarca de la Pobla de Segur amb la frontera oberta devers les terres sarraïnes de la conca de Tremp.
Com a conseqüència de l’emigració devers el S era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà ~1011-47, en temps del qual els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, conqueriren la conca de Tremp i el Montsec Encara que les terres de la Conca foren posades, sembla, sota la…
Riu de Cerdanya
Riu de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació A migdia el municipi arriba fins dalt el carenar de la serra del Moixeró en el pla de Moixeró 2078 m i les Penyes Altes de Moixeró 2276 m En aquest sector el terme confronta amb el municipi berguedà de Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer A llevant termeneja amb Urús des de la carena que es desprèn de les Penyes Altes fins a l’estret de Canals i seguint al N, fins a la tossa de Torrelles Des d’aquesta elevació vers ponent, el termenal septentrional, que separa Riu del municipi de Prats i Sansor, passa pel serrat del Solà Al sector de ponent del municipi, que…
Gascunya
País d’Occitània, limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N i a l’E per la Garona i al S pels Pirineus i pel País Basc; correspon als departaments francesos de Gèrs, Landes i Alts Pirineus i part dels de Gironda, Olt i Garona, Tarn i Garona, Alta Garona, Arieja i Pirineus Atlàntics.
La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el 670, regit pels…
grec | grega
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent del N d’Europa, habità el SE del continent i els ribatges de la Mediterrània.
Ja als inicis de llur història, a partir de llur territori, el grecs es llançaren a la colonització, empesos per les pressions demogràfiques i sobretot per les transformacions socials i les necessitats econòmiques Una sèrie de ciutats gregues, tant jòniques com dòriques, fundaren ciutats i factories en zones costaneres d’un extrem a l’altre de la Mediterrània, des de la meitat del segle VIII aC fins al VI aC La colonització de poblament, amb emigracions importants, es produí bàsicament a la Itàlia meridional que prengué el nom de Magna Grècia i a Sicília, ocupada totalment, llevat de l’extrem…
Castell de Fontanilles
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, amb un pany de mur, que permet de veure perfectament l’aparell amb què fou construït F Baltà Les cases del poble de Fontanilles s’escampen, sense formar un nucli gaire ordenat ni compacte, per la carena i el vessant oriental d’un serrat, entre dos pujols separats per una minsa depressió Al cim del puig més septentrional hi ha l’església parroquial de Sant Martí El turó situat vers migdia és anomenat el Castell o, més correntment, el Castellot pels habitants de la rodalia El camí que hi puja s’anomena “carrer del Castell” Al seu…
Castell de Montboló
Situació Un testimoni dels escassos vestigis que resten d’aquest castell, esmentat en la documentació al segle XIII ECSA - A Roura Les escasses ruïnes del castell es troben vers llevant respecte de l’església de Sant Andreu de Montboló A l’altre costat del camí que hi passa a tocar, hi ha un turonet o replà una mica més baix i de fortes pendents vers llevant i tramuntana És cobert per una intricada vegetació, entre la qual destaca un esplèndid exemplar de roure Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 12″ N - Long 2° 39′ 25″ E Hom arriba a Montboló, 4 km al nord dels Banys…