Resultats de la cerca
Es mostren 2686 resultats
Mauricio Kagel

Mauricio Kagel
© Katrin Schander / C.F.Peters Musikverlag
Música
Compositor i director d’orquestra argentí.
Estudià música de manera autodidàctica i amb professors privats, i al mateix temps realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires El 1956 es traslladà a Alemanya, on collaborà en l’estudi de fonologia de la ràdio de Colònia i dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Renània, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova música a Göteborg, i l’…
música de Puerto Rico
Música
Música desenvolupada a Puerto Rico.
Música culta Colònia espanyola des del 1521, les primeres notícies que hom té d’una activitat musical estan associades a la catedral, que data del principi del segle XVI Hom té també constància que, com era costum a l’època, el capítol disposava d’una sèrie de càrrecs musicals mestre de capella, sochantre , organista, cantor, tot i que no és fins el 1756 que els noms d’aquests càrrecs són consignats Fins ben entrat el segle XIX, la música culta conreada a Puerto Rico, tant secular com religiosa, fou, com era habitual a les colònies, de tradició íntegrament europea El 1832 s’inaugurà el Teatro…
Vitezslav Augustin Rudolf Novák
Música
Compositor txec.
Vida En morir el pare, la família es traslladà a Jindrichuv Hradec, al sud de Bohèmia Allà estudià música amb V Pojman, que l’inicià en el piano i la composició El 1889 es traslladà a Praga a estudiar dret i filosofia amb una beca que li permeté entrar al conservatori, on tingué com a professors J Jiránek, Knittl i A Dvorák El 1896 anà a la regió de Valašsko a recollir material etnomusicològic D’aquí sorgí el seu interès per la música popular, sempre amb finalitat compositiva, de manera que aviat associà aportacions del folklore nacional amb els models romàntics en la línia de J Brahms Fruit…
Aleksandr Nikolajevic Skr’abin
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Fill d’una notable pianista, morta al cap d’un any d’infantar-lo, mostrà molt aviat dots musicals el pare, però, li feu seguir la carrera militar, cosa que no impedí que estudiés música, primer amb G Conus i des del 1884 amb N Zver’ov, que li traspassà el gust per les atmosferes sonores i una rica inventiva pianística capaç de crear climes suggestius L’any 1885 deixà l’escola de cadets i ingressà al Conservatori de Moscou, on estudià amb S Tanejev i A Arenskij composició i V Safonov piano, i aviat aconseguí fer-se un nom com a concertista, dins i fora de Rússia Visqué…
Aleksandr Nikolajevič Skr’abin
Música
Compositor rus.
Vida Fill d’una notable pianista, morta al cap d’un any d’infantar-lo, mostrà molt aviat dots musicals el pare, però, li feu seguir la carrera militar, cosa que no impedí que estudiés música, primer amb G Conus i des del 1884 amb N Zver’ov, que li traspassà el gust per les atmosferes sonores i una rica inventiva pianística capaç de crear climes suggestius L’any 1885 deixà l’escola de cadets i ingressà al Conservatori de Moscou, on estudià amb S Tanejev i A Arenskij composició i V Safonov piano, i aviat aconseguí fer-se un nom com a concertista, dins i fora de Rússia Visqué…
música de Girona
Música
Música desenvolupada a Girona (Gironès).
Al segle VII la ciutat de Girona tenia ja una importància notable, sobretot per l’impuls que el bisbe Joan de Bíclar 591-621 donà a la litúrgia, fet que marcà una etapa d’esplendor comparable a la que vivia Sevilla A partir d’aquest moment, i durant uns quants segles, les pautes religioses caracteritzaren la vida de la ciutat La música, evidentment, també estigué sotmesa al poder de l’Església La catedral de Santa Maria havia estat construïda el 1038, i des del 1367 disposava d’un orgue, que es reemplaçà per un de nou encarregat des de Roma pel cardenal Margarit, antic bisbe de Girona, el…
música de Brussel·les
Música
Música desenvolupada a Brussel·les (Bèlgica).
L’època daurada de la música flamenca, als segles XV i XVI, influí poc en la història musical de la ciutat, i no hi ha gaires compositors dignes de menció a la Brusselles d’aquest període Els ducs de Brabant, durant l’Edat Mitjana, acostumaven a canviar molt de residència i els músics seguien la cort Per aquest motiu, Brusselles no tingué oportunitat de consolidar-se com a nucli musical d’importància Alguns ducs de Brabant cultivaren la música, com ara Enric III 1231-1261, que fou un trobador d’anomenada Brusselles començà a ser important des del punt de vista musical quan els arxiducs Albert…
música de Milà
Música
Música desenvolupada a Milà (Itàlia).
Fundada pels celtes al segle V aC i important centre durant l’època romana, al segle IV dC el seu bisbat dominà gran part de la Itàlia septentrional L’artífex d’aquesta situació fou el bisbe Ambròs, promotor de la Schola Cantorum i de notables canvis en els oficis, com la recitació d’antífones, himnes i el cant de tota l’assemblea Aquests elements contribuïren a la definició de la litúrgia anomenada ambrosiana, que posseeix un cant caracteritzat per una major quantitat d’ornamentacions respecte del cant gregorià Després d’una època de decadència durant el domini dels bàrbars, Milà tingué una…
música d’Hamburg
Música
Música desenvolupada a Hamburg (Alemanya).
Bé que hi ha notícies d’una rica vida musical des de l’Edat Mitjana, del període anterior a la Reforma només es conserven alguns dels llibres litúrgics utilitzats en les primeres esglésies catòliques de la ciutat Com a tot arreu, la Reforma reestructurà i adaptà a les noves exigències doctrinals la música litúrgica i de la Schola Cantorum D’aquesta època es conserven reculls del repertori sagrat, sobretot lieder espirituals, com el Cantica Sacra del 1588 En la polifonia sagrada, és documentada la participació d’instrumentistes i sobretot d’organistes, fet que constituí una sòlida tradició La…
Estudis florístics o de biodiversitat vegetal de plantes vasculars
Els quatre volums de la Flora dels Països Catalans , d’Oriol de Bolòs i Josep Vigo, i una mostra corresponent al teix de la representació gràfica i dels mapes de distribució, que constituïren una aportació extraordinària, perquè per primera vegada representaven cartografiades les àrees de les diferents espècies als Països Catalans, a la resta d’Europa i a la Mediterrània La recerca florística ha generat, a la dècada del 2000, la culminació d’obres de síntesi, en format de flores o manuals d’identificació, l’avenç dels aties de distribució i, també, la confecció de portals de…