Resultats de la cerca
Es mostren 10639 resultats
propensió
Economia
Tendència manifestada en el comportament de certes magnituds, susceptible d’ésser mesurada.
En microeconomia hom parla de propensió al consum, propensió a l’estalvi , que representen la regularitat en el comportament del consumidor, que, donada una renda, la distribueix, entre el consum o l’estalvi, segons les seves preferències La propensió marginal al consum mesura la relació, per quocient, entre l’increment del consum d’un individu i l’increment de la renda que l’ha causat La mateixa relació entre increment de l’estalvi, a causa d’un increment de la renda, es diu propensió marginal a l’estalvi En macroeconomia fou Keynes qui estudià la propensió al consum global com…
paleosiberià | paleosiberiana
Antropologia física
Etnologia
Història
Individu de les cultures arcaiques de la Sibèria nord-oriental i de Kamtxatka.
Presenta generalment nombrosos trets de la raça paleosiberiana , caracteritzada per la pell molt clara, cabells negres molt sovint ondulats, absència de plec palpebral, talla mitjana o baixa i que pertany al grup racial xantoderm Pertanyen a famílies lingüístiques independents Els pobles més importants són els iukaguirs, que habiten la costa àrtica entre els rius Jana i Kolyma els txuktxis de la península homònima els koriaks, a l’estrangulament de la península de Kamtxatka els kamtxadals, a la resta de la mateixa península els guiliaks, a la banda septentrional de l’illa Sakhalin prop de la…
subordinació
Gramàtica
Construcció expansiva d’un enunciat en què un element afegit aporta una nova funció sintàctica als elements preexistents.
Aquesta nova funció subordinada pot ésser indicada per la posició del nou element respecte a la unitat conjunta o mitjançant alguna partícula de lligam una casa / una casa gran, la pista / la pista de patinatge, escriu / escriu molt malament, treballa / treballa sense ganes Una modalitat de subordinació es dóna en l’oració composta, quan l’anomenada oració o proposició principal —que equival estructuralment a una oració simple— té per expansió, com un dels seus elements integrants, una altra oració o proposició, anomenada subordinada, que en depèn lògicament i…
addició
Matemàtiques
Operació consistent a fer correspondre a cada parell d’elements d’un determinat conjunt un altre element del mateix conjunt, anomenat suma.
La definició específica d’addició varia segons els elements als quals hom la vulgui aplicar Entre nombres naturals, el resultat de l’addició, és a dir, la suma, és el nombre natural que representa el conjunt que és reunió de dos conjunts sense elements comuns que representin els addends Si A té dos elements, A = {a,b}, i B té tres elements, B = {c,d,e}, la reunió A∪B = {a,b,c,d,e} té cinc elements, 2 + 3 = 5 Entre nombres reals, el resultat de l’addició és obtingut sumant o restant els valors absoluts dels addends segons que aquests siguin del mateix signe o de signe contrari El signe de la…
alcalde major
Història
Nom amb el qual també fou designat el tinent de corregidor en la Nova Planta establerta per Felip V als Països Catalans; l’alcalde major era un càrrec originari de Castella (alcalde).
Aquests tinents de corregidors foren establerts a la capital del corregiment i sovint també a d’altres viles o ciutats de la mateixa demarcació Al Principat coincidien generalment amb les capitals de les vegueries o sotsvegueries suprimides, tant si havien esdevingut capital del corregiment com si no A diferència dels corregidors, sovint militars i gairebé sempre forasters, els alcaldes majors eren lletrats sense excepció i canalitzaren, especialment a partir de mitjan segle XVIII, que estigueren a mans de gent del país, les aspiracions polítiques de les classes dirigents…
ombra
Esoterisme
Allò que, segons els antics, sobreviu d’una persona; el seu espectre, el seu record vivent.
Aquesta idea clàssica de supervivència de l’ombra després de la mort té, però, com a contrapartida, un antagonisme en la creença, també clàssica, que l’espectre és part integrant de la persona és allò que acompanya el cos i que, a la llum, en reprodueix els trets essencials I, en aquest sentit, perdre l’ombra equival a morir, segons que hom troba testimoniat en diversos exemples en la civilització egípcia, l’ombra constitueix una de les parts de l’home, diferent del cos i de l’ànima a Grècia, hom creia que el qui entrava al santuari de Zeus Liceu perdia l’ombra i moria al cap d’un any Entre…
nom
Gramàtica
En gramàtica tradicional, terme que designa globalment les parts de l’oració anomenades substantiu i adjectiu, que expressen, respectivament, els éssers i llurs qualitats o determinacions.
Més estrictament, aquest terme ha estat reservat per al substantiu Hom s’ha acostumat a dividir-lo en comú , que designa tots aquells éssers als quals pot ésser aplicat de la mateixa manera, tant els éssers reals com tot allò que hom pot concebre com una entitat, encara que sigui abstracte, i propi , aplicat només a un ésser considerat en particular noms de persona, geogràfics, d’éssers personificats La definició de nom propi no apareix prou clara a molts lingüistes pel fet que sovint els noms propis tenen o poden tenir també una pluralitat de referents Alguns lingüistes atribueixen al nom…
massa d’aire
Meteorologia
Geografia
Volum molt gran d’aire les propietats físiques del qual són relativament uniformes; assoleix una extensió horitzontal de diversos centenars de quilòmetres.
La relativa uniformitat de propietats temperatura, gradient tèrmic, humitat és originada durant un període d’uns quants dies, quan una mateixa massa d’aire, sotmesa a pressions altes i gairebé estacionàries, resta situada sobre una regió determinada, dita font de massa d’aire Un equilibri entre les propietats superficials i les de la massa és establert d’aquesta manera Quan la massa d’aire primària deixa la regió on s’origina, el seu equilibri és pertorbat i adquireix propietats de les superfícies sobre les quals es desplaça, més…
escriptori
Història
Sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en els monestirs, col·legiates i catedrals de l’edat mitjana.
En l’antiguitat clàssica la transcripció de còdexs era feta a les botigues dels editors a càrrec d’escriptors laics pagats Amb la caiguda de l’Imperi la còpia de manuscrits s’anà refugiant a les comunitats monàstiques i clericals Entre els escriptoris més cèlebres poden ésser esmentats el de Vivarium, al segle VI, sota Cassiodor els de la cúria pontifical, Bobbio, Luxeuil, Corbie, Verona, Yarrow, York i Tours, als segles VII i VIII, i els de Sankt Gallen, Reichenau, Ratisbona, Reims, Montecassino i Moissac, als segles VIII-XI A Catalunya es destaquen els d’Urgell, Ripoll, Cuixà, Sant Cugat…
xoc de civilitzacions
Sociologia
Conflicte a escala mundial que, segons el pensador nord-americà Samuel P.Huntington, suplanta el conflicte ideològic entre els blocs de la guerra freda.
La tesi de Huntington formulada originalment en un cèlebre article de l’any 1993 afirma la incompatibilitat radical de les formes de vida i els valors occidentals amb els de societats que només n'han adoptat alguns aspectes generalment el tecnològic, com ara l’islam o la civilització de tradició confucianista La impossibilitat actual de mantenir una coexistència parallela d’aquests diversos models té com a conseqüència inevitable el desafiament al model dominant i el conflicte Huntington pronostica que en un futur previsible, no hi haurà una “civilització universal”, sinó un món de diferents…