Resultats de la cerca
Es mostren 3644 resultats
Torre de Can Colom (Mont-ras)
Art romànic
Situació Un aspecte del basament de la torre F Tur Restes d’una torre de guaita anomenada Torre de Can Colom, o Torre Ferrera, situades al cim d’un pujol, al vessant nord-oriental del puig de Cucala Es troba a la zona de contraforts de les Gavarres, a migdia del nucli de Mont-ras, formant part del barri de Cucala Mapa 334M781 Situació 31TEG115395 El poble de Mont-ras es troba a la carretera C-225, de Girona a Palamós Si hom ve de Girona, després del trencall que porta a Palafrugell, un cop situats a les primeres cases de Mont-ras en el reduït veïnat que té en aquesta carretera, cal agafar, a…
Santa Maria de Mataró
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria de Mataró, avui dia amb la titulació de basílica, centra el nucli primitiu de la ciutat de Mataró i es troba a la plaça de Santa Maria Mapa 37-15393 Situació 31TDF539992 NOB Història Inicialment, es coneixia com Santa Maria de Civitas fracta o d’ Alarona , fins que es va imposar el nom de Mataró Hi ha hagut força polèmica per part dels historiadors locals per esbrinar el significat de Civitas fracta Sembla que, després de molts debats, s’accepta que el significat del topònim fracta es refereix al fet que era una ciutat dividida, d’una banda, en dues…
Vila de Sant Joan de les Abadesses
Art romànic
Inicialment el monestir de Sant Joan fou fundat en un lloc descampat on hi devia haver com a màxim algun camp de conreu i potser alguna família per aprofitar la fèrtil terrassa que hi havia al pla on s’havia d’aixecar la vila La fundació de la població de Sant Joan o, almenys, l’establiment d’algunes famílies amb habitació constant, sembla que començà ja avançat el segle X, o, més probablement, el segle següent El famós reconeixement de dependència del monestir que l’any 913 varen fer 475 caps de casa que vivien en 21 villes rurals o nuclis de masos escampats pel terme no testifica cap…
Vila de Camprodon
Art romànic
La vila de Camprodon consta històricament de dos nuclis la Vila de Dalt, centrada per la plaça i l’església de Santa Maria, i la Vila de Baix, nascuda al final del segle XII al peu del castell de Camprodon, ara desaparegut, situat al puig de Sant Nicolau o de les Relíquies, centrada al seu torn per la plaça en la qual es troba l’església de l’antic convent del Carme, del segle XIV, el casal renaixentista anomenat Casa Ribes o Can Marquès, del segle XVII, en ruïnes i també l’ajuntament o Casa de la Vila, que conserva la façana renaixentista…
Castell i vilatge de Montaspre o d’Aspremont (Camarasa)
Art romànic
Situació Vista interior del mur nord d’aquest singular castell que defensava el vilatge de Montaspre ECSA - J Bolòs El castell de Montaspre és situat al cim d’un serrat rocós, als contraforts meridionals de la serra del Montsec Davant seu s’estén la plana de la vall d’Àger Aquest lloc rep popularment el nom dels Castellots o l’Església Vella Mapa 32-12289 Situació 31TCG182547 Des de la part alta del poble de l’Ametlla del Montsec surt una pista de terra en direcció a Àger A uns 2 km ja es pot veure el castell a mà dreta S’hi ha de pujar pel dret JBM-FFLl Història La primera referència sobre…
Santa Maria del Bruc
Art romànic
Situació Capçalera de l’antiga església, amb el campanar de formes arrodonides, Integrats en l’edifici actual alçat a mitjan segle passat J Pahissa L’església de Santa Maria, parroquial del poble del Bruc, constituït per diversos nuclis, és situada al barri que hom anomena Bruc de la Parròquia, format per un carrer que s’estira a l’altra banda de la riera de Can Dalmases, a redós dels relleus montserratins Mapa 35-15391 Situació 31TCG989036 Entre els quilòmetres 577 i 578 de l’antiga carretera de Barcelona a Lleida ara variant de la N-II, a mà esquerra direcció Barcelona, hi ha…
Fons d’art romànic del Museu del Cau Ferrat (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu del Cau Ferrat de Sitges fou establert per Santiago Rusiñol l’any 1894, amb la incorporació d’una collecció de ferros forjats que l’artista havia tingut guardada en el seu primer Cau Ferrat del carrer de Muntaner de Barcelona L’edifici havia estat construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que reaprofità pedres del vell castell que s’havia aterrat no feia gaires anys No fou, però, fins l’any 1933 que es constituí pròpiament el Museu inaugurat dos anys més tard, que passà a administrar-lo el 1968 la Diputació A més de les estances on habità Rusiñol, es poden…
Necròpolis medievals anteriors al 1300 de la Conca de Barberà
Art romànic
A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…
Castell de Conesa
Art romànic
El lloc de Conesa és citat al segle XI en una escriptura per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis donaren a Miró Foguet i Bernat Llop un extens territori per tal que hi bastissin el castell de Forès entre les afrontacions territorials de la demarcació cedida consta el terme de Conesa Hi ha, tanmateix, una certa discrepància pel que fa al moment en què fou atorgat aquest document la seva data, el 1038, és errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 això va fer pensar a J Sobrequés que la data exacta…
Sant Nicolau de Natjà (Baells)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb els dos nivells de l’absis ben diferenciats i el campanar tardà erigit a sobre ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Nicolau és a la part alta del poble de Natjà, que es troba al vessant sud-occidental del Montferrús Mapa 32-13 327 Situació 31TBG919482 S’arriba a Natjà per un brancal a mà dreta que parteix de la carretera N-230 de Lleida a Benavarri JBP Història La primera referència indirecta d’aquesta església data de l’any 1090, en què Guerau II Ponç, vescomte de Cabrera, i la seva esposa Estefania feren donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger…