Resultats de la cerca
Es mostren 3694 resultats
Enríquez
Cognom patronímic emprat per diverses famílies sorgides, en filiació il·legítima, de les cases reials de Navarra i de Castella.
Els Enríquez de Lacarra , senyors i després comtes d’Ablitas, s’originaren d’un fill del rei Enric I de Navarra, Juan Enríquez de Lacarra mort el 1323, els Enríquez de Sevilla , d' Enrique Enríquez , fill de l’infant Enric i net de Ferran III de Castella, els Enríquez de Cisneros i els Enríquez de Castilla , del comte Tello de Biscaia, fill d’Alfons XI, i els Enríquez de Noroña , d’un fill d’Enric II de Castella, Alfonso Enríquez , comte de Gijón Enric II també fou pare de Fadrique Enríquez , duc de Benavente La família dels Enríquez , almiralls de Castella, fou originada per…
Castell d’Altés (Bassella)
Situació Minses restes del que fou un notable castell en època medieval ECSA - V Roca Situat en un turó, al marge esquerre de la Ribera Salada, hi ha Altés A la part més alta del poble, a la rectoria, trobem uns panys de paret que donen testimoni del seu castell Mapa 34-12291 Situació 31TCG610535 Per arribar a Altés cal sortir de Bassella per la carretera de Solsona A 2,5 km, a mà dreta, un trencall portarà a Altés, que és a 500 m MTV-VRM Història La seva església, dedicada a sant Pere, era la de l’antic castell d’Altés, i és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la…
Vila closa d’Escaló (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Portal fortificat anomenat “el castell”, que dona accés per la part nord al carrer que forma l’eix central de la vila ECSA - J Bolòs La població d’Escaló és situada prop del fons de la vall, a la riba dreta del riu, davant de les ruïnes de l’antic monestir de Sant Pere del Burgal Mapa 34-9182 Situació 31TCH486126 S’hi arriba seguint la carretera que va de Sort i Llavorsí cap a Esterri d’Àneu Es troba a l’esquerra de la carretera JBM-JJBR Història Per la seva situació estratègica —domina l’entrada de la Vall d’Àneu— i per la seva sòlida constitució defensiva, Escaló fou un dels llocs…
Castell de Llimiana
Art romànic
Llimiana s’aixeca a 789 m d’altitud dalt d’un cingle des d’on és domina l’embassament dels Terradets De l’antiga vila closa només resten alguns fragments de la muralla a l’angle de ponent El topònim “castell” identifica al sector nord de la vila, el lloc on és devia aixecar la fortalesa, des d’on parteix el carrer del Castell que va al fossar vell Enclavada a l’extrem sud-oriental de la conca de Tremp, Llimiana és debaté als segles X i XI entre els comtes d’Urgell i de Pallars Jussà Ermengol I d’Urgell havia infeudat els castells de Llimiana i Montoliu a Ramon III de Pallars l’any 954 Un…
Castell de Premià de Dalt
Art romànic
Tot i que no resten vestigis arquitectònics del castell, sembla clar que devia ocupar el terreny de l’actual cementiri municipal de Premià de Dalt, a l’extrem d’un promontori que avança en direcció SE La primera referència documental es troba l’any 898, quan el bisbe de Barcelona, Vives, comprà als germans Altemir, Elisa, Ermengarda i Bonadona un puig i una torre que el pare d’aquests havia construït a Premià Cinc anys més tard el prelat féu testament i llegà a l’altar de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona l’alou que tenia a Premià constituït per terres i cases, juntament amb el…
La torrota de l’Obac (Vacarisses)
Art romànic
Situació Vista de conjunt d’aquesta fortalesa defensiva de planta rectangular aixecada probablement al segle XI D Ferran La torre es troba situada dalt d’un cingle, a uns 760 m d’altura, just on s’ajunten la Serra Llarga i la Serra de les Pedritxes La seva posició estratègica li permet dominar tot el sector de l’Obac i també serveix per a observar gran part de les valls de Vacarisses i de Rellinars i, des de més lluny, la serra de Montserrat al sud-oest i el monestir de Sant Llorenç al nord-est Mapa 392M781 Situació 31TDG144089 El camí més fàcil per anar a la torrota és agafant…
Sitges alt-medievals del carrer de la Rectoria (Terrassa)
Art romànic
Situació Boca de dues d’aquestes sitges de secció ovoidal localitzades en la campanya d’excavació del 1987 D Ferran Grup de sitges d’època alt-medieval localitzades a l’esperó de Sant Pere de Terrassa, concretament al carrer de la Rectoria i a l’interior de l’església de Santa Maria d’Ègara El carrer de la Rectoria discorre vorejant a l’oest i al sud de l’actual recinte de les esglésies de Sant Pere, i presenta un fort desnivell Prèviament a la urbanització d’aquest carrer, l’any 1987, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va portar a terme els treballs d’…
Residència reial de Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga residència reial i església de Santa Maria, actualment solament hi ha restes de velles edificacions aprofitades com a magatzem o simple barraca Mapa 36-16420 Situació 31TDF893279 És al vessant N de l’extrem NE de la serra de Collserola, sota el coll conegut com el Pas del Rei, no lluny de la carretera de Cerdanyola del Vallès a Horta La masia de Valldaura o Casa Nova de Valldaura és davant el km 8,5 d’aquesta carretera, des d’on és visible Les ruïnes de l’antic casal i capella es troben al Sot de Valldaura a pocs minuts de la nova masia, a l’indret ara clos i ocupat per una…
Castell d’Arraona (Sabadell)
Art romànic
Les primeres referències d’Arraona com a terme són de final del segle X Amb tot, l’existència del castell no queda demostrada fins a mitjan segle XI, quan el 1049 Bernat Amat dóna a Ramon Seniofred la fortalesa d’Arraona Tot i amb això la propietat degué retornar a Bernat Amat ja que pocs anys després el mateix Bernat el tornarà a vendre de nou a Guillem Bernat i Ermengardis Aquests l’encomanaren a Bernat Amat de Rubí, castlà també del castell de Rubí El 1062 el mateix matrimoni el confià a Arbert Bernat Tot just un any després tornem a trobar Guillem Bernat i Ermengardis encomanant els…
Giulio Caccini
Música
Compositor italià.
Vida Es formà al costat de Giovanni Animuccia a Roma i posteriorment anà a Florència, on, sota el mecenatge dels Mèdici, estudià cant i llaüt amb Scipione della Palla El 1564 començà la seva activitat al servei de la cort del gran duc de Florència com a cantant i instrumentista La fama li arribà al principi per les seves habilitats com a cantant, fet que el dugué a recórrer diverses corts italianes A part d’una curta estada a París, entre el 1604 i el 1605, la major part de la seva carrera professional la passà al servei dels Mèdici Les seves primeres composicions conegudes daten del 1589 i…