Situació
Portal fortificat anomenat “el castell”, que dona accés per la part nord al carrer que forma l’eix central de la vila.
ECSA - J. Bolòs
La població d’Escaló és situada prop del fons de la vall, a la riba dreta del riu, davant de les ruïnes de l’antic monestir de Sant Pere del Burgal.
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH486126.
S’hi arriba seguint la carretera que va de Sort i Llavorsí cap a Esterri d’Àneu. Es troba a l’esquerra de la carretera. (JBM-JJBR)
Història
Per la seva situació estratègica —domina l’entrada de la Vall d’Àneu— i per la seva sòlida constitució defensiva, Escaló fou un dels llocs claus dels dominis del comte de Pallars a la vall i l’epicentre de la resistència militar en diverses ocasions.
El castell d’Escaló és esmentat documentalment el 1231. L’any 1298 la vila fou assetjada i finalment presa per les hosts d’Arnau d’Espanya i del seu fill Roger. L’any 1371 Pere el Cerimoniós ordenà al veguer de Lleida que signés la venda feta per Hug, comte de Pallars, al Bord de Pallars dels llocs d’Escaló i de Mont-ros entre d’altres. Escaló fou un dels darrers pobles a capitular davant les forces enemigues al comte Hug Roger III el mes de juny del 1491. Ferran II en feu donació als Cardona, els quals en detingueren la jurisdicció fins que a la darreria del segle XVII passà, per enllaç matrimonial, als ducs de Medinaceli. (PBM)
Recinte murallat
Portal, restaurat fa pocs anys, de l’extrem de migdia del recinte fortificat.
ECSA - J. Bolòs
Escaló es podria prendre com a model de població tancada, closa rere les muralles o rere les parets de les mateixes cases i organitzada al llarg d’un carrer central. Encara ara, malgrat els possibles canvis que s’hi han esdevingut en aquests darrers segles, s’hi poden veure clarament els trets principals del poble medieval. Les cases es reparteixen a banda i banda d’un carrer corb que va de nord a sud-oest. En un extrem del poble hi ha un portal fortificat i almenys una bestorre, a l’angle nord-est; a l’altre extrem hi havia un portal i segurament una altra bestorre d’angle. A l’extrem nord, fora de la vila closa, hi ha l’església. El portal meridional s’obre a un torrent on hi havia el safareig i el molí.
La llargària total, des d’un portal a l’altre, és d’uns 110 m. Cada una de les cases té una façana d’uns 5 m. A la part més septentrional del carrer central i únic, al costat est, hi ha un seguit de porxos (dels cinc que hi ha, tres són poc reformats).
Damunt del portal nord hi ha una torre d’uns 13 m d’alçada. Coincidint amb les parets nord i sud de la torre, separades entre elles 5, 78 m, hi ha dues portes, la nord, exterior, acabada amb un arc apuntat, i la de la façana sud, que dona al poble, amb un arc rebaixat. El portal que s’obre a l’exterior té una amplada de 196 m i una alçada de 3, 4 m. A uns 20 m cap a l’est d’aquest portal hi ha una bestorre d’angle, amb una alçada d’uns 10 m.
En principi hem de datar la construcció de la torre del portal, i potser de part de l’organització interna del poble, al segle XIII.
De pobles amb unes característiques semblants a les d’aquest, n’hauríem pogut trobar a Catalunya i també a bona part d’Europa; un poble tan allunyat com Riquewihr, a l’Alsàcia, té uns elements comuns (carrer central, portal, etc.) molt semblants. D’altra banda, en aquest cas d’Escaló també cal tenir present que, poc o molt transformats, s’hi troben tots els elements que formen un poble: habitatges, muralles, església, bassa, molí, horts, etc. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Coy, 1906, pàg. 104
- Sobrequés, 1970, pàgs. 98 i 204
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 477-1 479, 1 501 i 1 503
- Buron, 1989, pàg. 208
- Puig, 1991, vol. II, doc. 222, pàgs. 154-155.