Resultats de la cerca

Víctima de l’enveja dels jueus hellenistes, fou condemnat i fet apedregar pel sanedrí El llibre dels Actes dels Apòstols posa en boca seva un discurs apologètic molt important per a comprendre l’evolució missional del cristianisme naixent En art, hom el representa jove, imberbe i vestit amb la dalmàtica Són freqüents les escenes de la seva vida ordenació Fra Angelico, Musei Vaticani, discussió amb els rabins Pere Serra, retaule de l’Esperit Sant, a Manresa, lapidació pintures murals de Sant Joan de Boí, Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona Francesc Tremulles, capella de…

Franciscà, professor a Petrópolis i redactor de la “Revista Eclesiástica Brasileira” és un renovador intelligent de la “teologia de l’alliberament” llatinoamericana en funció de la categoria bíblica de “captivitat” En Jesus Cristo libertador Ensaio de cristologia crítica para o nosso tempo 1966, en el context de les cristologies del s XX, assenyala les línies d’una comprensió de la figura inquietant de Jesús de Natzaret des de la situació d’opressió d’Amèrica llatina És autor també de nombroses altres obres entre les quals Paixão de Cristo-Paixão do mundo , 1977 que van des de la teologia…

Graduat en arquitectura per la Universitat de Roma l’any 1946, fou professor universitari a Roma, Florència i Venècia Fou un dels capdavanters en l’estudi dels problemes urbans de les ciutats modernes Entre els seus escrits cal remarcar Storia dell’architettura moderna 1960, Le origini dell’urbanistica moderna 1963, Storia dell’architettura del Rinascimento 1968 i L’Arte e la città contemporanea 1975 Cal destacar també L’architettura del nuovo millennio  2006, l’entrevista publicada en llibre La fine della città 2011 i Il tracollo dell’urbanistica italiana 2012 A més de l’…

Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt utilitzada, Com he…

Tenia facultat, igual que aquests, d’efectuar girs, i, a diferència de la taula, que no pagava sinó contra escriptura pública autoritzada per un notari, només exigia la signatura per al reintegrament de fons Era regit per un administrador, un tenidor de llibre major, un caixer, un notari i un bastaix amb el temps arribaren a ésser nou persones Tenia a càrrec seu l’administració del blat de la ciutat La primera petició al Consell de Cent de crear un banc d’aquestes característiques data ja del 1589 En pocs mesos, gràcies al nou banc, el municipi aconseguí de sanejar les seves…

Fou constituïda el 2 de juny de 1978, i els seus objectius són la promoció i difusió de l’edició de llibres en llengua catalana i la defensa dels interessos comuns dels seus associats Per a ser-ne membre de ple dret, l’editor ha de tenir un mínim del 30% del catàleg en català o un mínim de llibres publicats en català des de l’inici de l’activitat editorial Proporciona informació i assistència tècnica, comercial, econòmica i jurídica per a l’edició en llengua catalana, impulsa campanyes de propaganda, exposicions i estudis de mercat, i representa els seus associats en congressos, fires i…

Fou vicari de la parròquia alemanya evangèlica de Barcelona 1928-29 S'associà a la Bekennende Kirche en contraposició als Deutsche Christen, d’inspiració nazi, i des del 1935 dirigí el seminari de Finkenwalde, on sorgí Nachfolge 1937 El 1936 el govern nazi el tragué de professor auxiliar el 1938 l’exilià de Berlín el 1940 li prohibí de parlar en públic, i el 1941, de publicar escrits Malgrat tot, ell desestimà les possibilitats que hom li oferia als EUA, i restà a Alemanya D’aquells anys és Ethik , inacabada Prengué part en els moviments de resistència, cosa que el portà a la presó el 1943, i…

La primera notícia que hi ha relativa a Sallent és de l’any 1010 o 1012 en el testament de Sunifred, que llegà un alou situat a Sallent L’any 1068 hi ha documentada una donació d’un alou, situat al seu terme, a Santa Maria de la Seu En tots dos documents Sallent apareix relacionat amb altres topònims de la vall de Castellbò, cosa que permet identificar-lo com Sallent de Castellbò, diferenciant-lo de Sallent d’Organyà Posteriorment, l’any 1198 es documenta la venda d’unes possessions situades a Sallent i Campelles, i l’any 1212 la donació al monestir de Tavèrnoles d’…

L’església parroquial de Vilobí d’Onyar tenia agregada la capella de Santa Margarida Ja l’any 882 tenim notícia d’una Basílica Villalbino , on es fa referència a la donació de rendes per a establir-hi una comunitat de monjos, però no és pas segur que es tracti d’aquesta església de Sant Esteve La primera referència directa apareix l’any 1064 aquest any és esmentada com a Sancti Stephani de Villa Albini en el testament de Ponç, preceptor de l’església de Girona El 1231 torna a aparèixer en un document segons el qual, Sibilla, esposa de Ramon de Cervera, assignà les rendes que tenia a la…

Bé que d’aquesta església no se’n tenen referències fins després de l’any 1300, la consignem aquí perquè podria ésser d’origen romànic El 1297 hom esmenta el lloc per primera vegada Villam Planam Com tot el rodal, formà part del comtat de Prades des del 1324 En el llibre de la collecta del subsidi de l’arquebisbat dels anys 1570-74 es té notícia de la parròquia de Vilaplana En canvi, no apareix pas en les dècimes papals del segle XIII A mitjan segle XVIII tenia com a sufragània l’església de Sant Salvador de la Mussara L’església actual fou encarregada l’any 1736 als mestres de…