Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Miquel Coll i Alentorn
Miquel Coll i Alentorn
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Historiador i polític.
Vida i obra Acabà els estudis d’enginyer tèxtil a l’Escola Industrial de Terrassa el 1925 i exercí la seva professió en diverses empreses tèxtils 1928-69 Aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, dels quals fou alumne 1925-27 als Estudis Universitaris Catalans Després de la guerra civil, amb Ramon Aramon 1942 reorganitzà els EUC i tornà a les classes de Jordi Rubió 1942-45 i de Ferran Soldevila 1944-48 El 1943 fundà, també amb Ramon Aramon, la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans refet l’any…
, ,
El proveïment urbà: les botigues de blat
La intervenció directa dels municipis en el proveïment local de vitualles té una llarga tradició Com va apuntar Eli F Heckscher, després d’un període d’interrupció, es retroba arreu d’Europa a partir del segle XII A les principals viles i ciutats dels Països Catalans de la baixa edat mitjana, la preocupació per assegurar el proveïment dels productes alimentaris bàsics ocupava un lloc central en el regiment de la cosa pública L’anomenat privilegi de les vitualles, atorgat per Pere III a la ciutat de Barcelona l’any 1337, o el del guiatge, refermat a València el 1372, així ho palesen Quan el…
Francesc Jeroni Benet Franc, ardiaca de Santa Maria del Mar (1554-1557)
El 22 de juliol de l’any 1554, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Jeroni Benet Franc Segle XVI, ardiaca de Santa Maria del Mar diputat militar Dalmau de Copons, senyor del Bullidor diputat reial Joan Reard no jurà el càrrec oïdor eclesiàstic Francesc Vila, canonge de Vic diputat reial Antic Senespleda, donzell de Barcelona diputat reial Jeroni Roca, de Girona no jurà el càrrec La documentació de l’època no aporta cap dada sobre la biografia del diputat eclesiàstic, Francesc Jeroni Benet Franc Joan Reard, extret per al càrrec de…
Mitjans de comunicació 2010
Comunicació
Ràdio i televisió
La crisi econòmica la fi de la televisió analògica a l’Estat espanyol i una nova regulació en el sector audiovisual dimissions i canvis en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals CCMA, i l’aparició d’un nou diari en català, Ara , i la de Wikileaks van ser els fets més destacats de l’àmbit de la comunicació del 2010 Wikileaks L’esdeveniment periodístic més rellevant pel que fa a l’àmbit internacional van ser les filtracions del portal d’internet Wikileaks, fundat pel periodista australià Julian Assange Al mes de juliol va publicar 92000 arxius secrets de l’exèrcit nord-americà…
Andreu Pont, abat d'Amer i de Roses (1647-1650)
El 22 de juliol de l’any 1647, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Andreu Pont Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Joan de Melgar, donzell de Balaguer diputat reial Jeroni Pastor, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Atanasi Martí Roger, beneficiat de la seu de Tortosa oïdor militar Domènec Negrell i d’Orri, domiciliat a la vegueria de Girona oïdor reial Joan Manegat, burgès de Puigcerdà La manca de dades biogràfiques sobre els diputats i oïdors de l’època medieval i moderna s’accentua en…
Conferència de les Regions Pirinenques
Conferència promoguda per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i per la Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa, celebrada a Jaca i Auloron pel juny del 1982.
Tractà sobre la cooperació transfronterera, les comunicacions, el patrimoni cultural, l’ordenació del territori i el medi ambient als Pirineus, com també del marc jurídic dels problemes de muntanya Hi participaren representants dels governs de l’Estat espanyol i francès i de les institucions públiques representatives d’Andorra, de les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc, i de les regions de programa de l’Estat francès del Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Aquitània
Institut d’Estudis Espacials de Catalunya
Astronàutica
Organisme creat el 1996 per la Fundació Catalana per a la Recerca, les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Politècnica de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques.
Té l’objectiu d’aplegar esforços i augmentar l’eficiència de tots els grups que fan recerca relacionada amb l’espai i les indústries d’aquest sector a Catalunya
Front d’Alliberament de Catalunya
Partit polític
Organització armada independentista nascuda el 1969, formada per persones dels grups de Josep M. Batista i Roca del Consell Nacional de Catalunya i de les Joventuts Obreres d’Estat Català.
Fou conegut també com Front d’Alliberament Català i Front Armat de Catalunya Entre el 1969 i el 1971 realitzà prop de cent atemptats amb explosius i efectuà nombroses accions terroristes Quan el 1972 foren detinguts diversos militants, la seva direcció s’establí a Bèlgica A l’estiu de 1973 reuní a Brusselles la I Assemblea, en què es declarà marxista leninista i partidari de la creació del Partit Comunista de Catalunya Aquest mateix any es reorganitzà a Barcelona i començà a editar Catalunya Roja 1973 Mai no participà en les plataformes unitàries, com ara l’Assemblea de Catalunya El 1974 s’hi…
Museu de les Terres de l’Ebre

Entrada principal del Museu de les Terres de l’Ebre
© Museu de les Terres de l’Ebre
Museu
Museologia
Museu d’Amposta inaugurat l’any 2011.
Té l’origen en l’evolució i el desenvolupament del Museu del Montsià, inaugurat el 1983 a l’edifici de les escoles velles d’Amposta, que recollia bàsicament materials arqueològics i etnològics de la comarca provinents de l’antic Museu Arqueològic Territorial de les Terres de l’Ebre, creat el 1956 per conservar les troballes arqueològiques que l’arqueòleg i historiador Francesc Esteve Gálvez i els seus collaboradors del Grup de Recerques Arqueològiques d’Amposta efectuaren al llarg dels anys cinquanta i seixanta El Museu del Montsià fou creat per un acord entre l’Ajuntament d’Amposta i la…
Isona Passola i Vidal

Isona Passola
© Generalitat de Catalunya/Rubén Moreno
Cinematografia
Productora, guionista i realitzadora cinematogràfica.
Filla d’ Ermengol Passola i Badia Es llicencià en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre 1982 Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals fou guionista i realitzadora d’alguns d’aquests treballs, com ara Eleccions a “Las Cortes” 1982 i Paisatges per un teatre 1987-88 Després de la producció del film d’animació Despertaferro El crit del foc 1990, de Jordi Amorós, que obtingué el premi Sant…
,