Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Ramon de Sagarra i de l’Espagnol Llicenciat en dret civil i canònic 1875, sostingué la causa carlina durant la tercera guerra Carlina, però després evolucionà cap a posicions catalanistes, especialment en l’àmbit cultural, fet que es reflecteix en la temàtica de la seva obra com a historiador Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-09 i diputat de la Mancomunitat de Catalunya 1923 per Acció Catalana El 1890 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1920, en l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica, i fou president…

Estudià el batxillerat a l’institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar Becat per la diputació provincial, el 1930 es traslladà a Barcelona per estudiar filosofia i lletres i visqué a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitzà la biblioteca i dirigí unes edicions de poesia A la Universitat fou deixeble de Carles Riba, mantingué una estreta amistat amb Salvador Espriu, al mateix temps que establí relació amb Joan Teixidor, Eduard Valentí i Joan Vinyoli, entre d’altres Entre el 1927 i el 1929 ja havia publicat diversos poemes de to més aviat escolar i costumista —la…

Ja d’estudiant, als Escolapis de Sabadell, entrà en contacte amb altres companys, amb els quals publicà La Fulla del Salau  1916 al si de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, origen del que es coneix com Grup o Colla de Sabadell, del qual també formaven part Joan Oliver i Armand Obiols En fou un dels membres més actius Redactor i director del Diari de Sabadell , que es convertí en una de les plataformes del grup Hi publicà, a més de nombrosos articles, la secció “De cara a la paret”, que signà amb el pseudònim Sr Banyeta actualment recollida en part, i amb altres collaboracions, a De cara a la…

Situació Petita església feta amb grans carreus ben escairats, prop de l’actual cementiri, amb una filera d’esteles collocades artificialment entorn seu X Solé L’església de Santa Magdalena és situada a l’entrada del nucli urbà de Sanaüja, vora el cementiri municipal Mapa 34-13 329 Situació 31TCG598373 Per a accedir-hi des de Biosca, cal seguir la carretera C-1412 i agafar un trencall a mà dreta que porta a la població de Sanaüja Abans de travessar el pont de la riera de Sanaüja, l’església es troba aïllada i envoltada des de l’est fins a l’oest pel cementiri XSB Història No s’han localitzat…

Vida i obra Membre d’una família sense gaires recursos econòmics, a tretze anys hagué de posar-se a treballar al despatx d’una fàbrica a causa de la mort del seu pare El 1916 guanyà una plaça de funcionari a l’Ajuntament de València, lloc de treball que conservà fins que es jubilà abans d’hora per una hemiplegia Després de patir diverses malalties, morí a seixanta-quatre anys d’una embòlia cerebral Amb una capacitat memorística extraordinària, participà de manera destacada en la València festiva i cultural del seu temps Fou soci de Lo Rat-Penat des del 1917, arxiver…

Antic poblat saxó, la primera notícia d’Oxford és del 912 i se sap que al segle XII s’hi fundà la universitat, on la música tingué un paper important com a disciplina d’ensenyament -hi havia teòrics que es dedicaven a l’estudi dels seus aspectes filosòfics i matemàtics- i com a pràctica activa per als estudiants Al segle XV un llicenciat havia de conèixer els elements fonamentals de la composició i a partir del 1636 fou obligatòria, per a obtenir la llicenciatura, la composició d’una peça a cinc veus amb acompanyament instrumental Al segle XVII s’establí a la ciutat la cort de Carles I i…

Els testimonis d’aquesta vila es remunten als segles XI-XII Les primeres notícies sobre la seva activitat musical daten del 1604 i fan referència a una escolania a l’església de Sant Feliu Durant segles fou a Sant Feliu on es formaren la major part dels músics sabadellencs El 1796 dos d’aquests escolans, J Muixí i F Bosch, fundaren una de les primeres orquestres estables de les quals es té notícia a Europa, la cobla Muixins El 1852 F Bosch i Llonch, àlies "el Fatxenda", i F Bosch i Comadran se’n separaren i formaren l’orquestra Els Fidels, que el 1892 passà a dir-se Els Fatxendes i fou…

El 1852 es traslladà a Graus, on assistí a l’escola i féu de pagès, fins que a 17 anys se n'anà a Osca, on treballà com a criat i en altres oficis, tot continuant els estudis El 1870 inicià estudis universitaris a Madrid, i, en 1872-75, es llicencià i es doctorà en dret i filosofia i lletres Fins aquell moment la seva vida havia estat una lluita constant contra la pobresa, la malaltia i la manca de suport afectiu Molt influït pel krausisme, després també ho fou per l’historicisme alemany, mentre que políticament es declarava “republicà federalista de bona fe”, i religiosament…

Vida Home d’una profunda i extensa cultura, a l’edat de 21 anys estudià violoncel amb Antoni Lupresti  i, entusiasmat per la música de Mozart, organitzà a Barcelona l’anomenat Cercle Mozart a fi de promoure la difusió de la música d’aquest compositor Interessat per la història de la música, entrà en contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann, i conegué també per correspondència altres investigadors europeus De fet, els seus estudis musicològics foren prou importants i aprofundits, tots ells marcats per la ideologia nacionalista d’arrel pedrelliana, i dirigits a la recuperació del ric passat…

Jesuïta 1954-81, es llicencià en filosofia eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana 1961 i, posteriorment, a Barcelona, en filosofia i lletres 1963 i en filologia semítica 1965, en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’àrab el 1967 Es graduà també en teologia catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière 1970 Fou successivament professor a les universitats de Barcelona 1965, Lió 1968, Tunis 1971, Alger i Orà 1973, Comillas-Madrid 1974, Autònoma de Madrid 1976 i Alacant 1979 fins a la jubilació 2007 Investigà especialment temes àrabs en…