Resultats de la cerca

Vida Fou un bon dibuixant, collaborà en revistes barcelonines i madrilenyes i debutà com a escenògraf per a la productora CIFESA decorant les obres d’Ignasi F Iquino, el qual el contractà per dirigir vuit comèdies, de les quals destaquen Quién me compra un lío 1940 El difunto es un vivo 1941 i Los ladrones somos gente honrada 1941 Fou el decorador de les cintes que aquesta productora rodà a Barcelona el 1942 treballà en nou films, com ara A mí la Legión Juan de Orduña i 48 horas Josep Maria Castellví n’assessorà dos més, Malvaloca i Vidas cruzadas , tots dos de Lluís Marquina i…

Vida Començà el meritoriat com a muntadora a quaranta anys al costat de la seva amiga Teresa Alcocer i ocasionalment amb Antoni Cànovas, Albert Gasset i Lluís Puigvert Treballà com a ajudant de José Antonio Rojo en diversos films Su desconsolada esposa 1957 i Tu marido nos engaña 1958, ambdues dirigides pel seu marit, el realitzador Miquel Iglesias Ya tenemos coche 1957 de Juli Salvador i l’obra més important de la seva carrera, Plácido 1961, Luis G Berlanga També participà en les sincronitzacions cinematogràfiques a Voz de España treballà en la cinta de l’actor francès Maurice Ronet La vida…

Vida Emigrà a Barcelona a la dècada de 1920 i començà a actuar passats els cinquanta anys d’edat en els primers films sonors que es realitzaren a l’Estat espanyol Treballà amb els directors Francisco Elías en el curt El último día de Pompeya 1932 Boliche 1933 i Rataplán 1935 Antoni Graciani, Aves sin rumbo 1934, i Ricard de Baños, El relicario 1933 Casat amb l’actriu María Severini, el 1941 tornà a actuar gràcies a Ignasi F Iquino, que el contractà sovint com a personatge de repartiment en films com ara Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario 1945, El tambor del Bruch 1947-48 i…

Vida El seu nom apareix per primer cop en el camp cinematogràfic el 1910 com a empleat de la productora Hispano Films Més tard, ja introduït en la distribució, representà la casa Joan Verdaguer a la regió de Llevant El 1914 s’establí a Barcelona i creà la distribuïdora Tolosa & Trián, amb J Tolosa, que representà en exclusiva per a l’Estat espanyol el material de la casa suïssa Lemania Film i el de l’anglesa Magnet No obstant això, dos anys després, amb capital propi i a títol individual, obrí l’empresa Hispano American Film, que el 1920 passà a denominar-se F Trián, S en C i…

Vida Oncle del també director de fotografia Ricard Albiñana i fotògraf especialitzat en color, treballà en la revista "Popular Films" i entrà al món del cinema un cop acabada la guerra civil com a foto fixa Ascendí fins a segon operador en La culpa del otro 1942, Ignasi F Iquino i collaborà habitualment amb el primer operador Emilio Foriscot Debutà a Embrujo 1947, Carlos Serrano de Osma i el mateix any i amb el mateix realitzador dirigí la fotografia de La sirena negra , i inicià l’excellent Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, tres de les produccions més singulars de la dècada…

Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M Catasús, Rafael García Fando, Marià Heuras,…

La notícia més antiga sobre l’església de Sant Martí de Sales apareix a la donació que féu Arnau de Sales de la part dels delmes que li corresponia d’aquesta església a la capella de Santa Maria Magdalena de Montpalau, que ell mateix havia fundat i construït Tanmateix, aquest document, del qual F Monsalvatje publicà un resum, planteja problemes de datació malgrat tot, ha d’ésser anterior al desembre del 1216, moment en què Arnau de Sales ja havia mort Un segle més tard, concretament el 1324, Ponç de Rocabertí reté homenatge al bisbe de Girona en canvi dels delmes de diferents…

Guanyà una beca a la Kreuzschule de Dresden, on estudià amb GA Homilius El 1751 estudià dret a Leipzig i esdevingué una figura central en la vida musical de la ciutat, sobretot a partir del 1762 Dirigí els concerts de la Gewandhaus des del 1781, i el 1789 esdevingué cantor a la Thomaskirche La seva importància rau, però, en l’aportació que feu com a compositor i impulsor del singspiel  alemany —a partir de l’òpera còmica francesa— i creador d’una opereta nacional alemanya que, per a ell, fou un vehicle de reanimació de la cançó en alemany, amb obres que formaren el repertori de…

Clarament dividit en dues parts ben diferenciades i adreçat, aparentment, a un públic femení, descriu de manera detallada i amb arguments pro i antifeministes, l’ideal de vida de la dona entesa com a ésser social, estretament lligada, per tant, a la seva edat i a la seva condició infanta, donzella, casada, vídua, religiosa Donà, així, una visió general de la vida femenina del segle XIV, sense oblidar aspectes culturals, com els coneixements musicals per part de les dones de la noblesa, de l’ ars nova francesa Comença a parlar de les donzelles de 10 a 12 anys de les dones casades —dedica una…

El tipus d’activitats i de resultats que se'n deriven constitueix, segons Kuhn, la Ciència normal , que rebutjarà tota explicació o teoria incompatible amb el paradigma vigent A mesura que s’acumulin els problemes que hom no pugui resoldre mitjançant aquest, s’iniciarà un procés de modificació del paradigma que eventualment conduirà a la seva substitució per un de nou És un concepte que, si bé ha estat molt utilitzat, ha rebut també nombroses crítiques per la seva ambigüitat