Resultats de la cerca

El 22 de juliol de l’any 1692, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni de Planella i de Cruïlles Segle XVII – Besalú 1713, abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Josep de Terrè i de Granollacs, cavaller de Barcelona diputat reial Esteve Serra i Vileta, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís Burgués, canonge de Girona oïdor militar Pau d’Aquiles, donzell de Barcelona oïdor reial Narcís Bofill, ciutadà de Girona Antoni de Planella i de Cruïlles fou abat de Sant Pere de Besalú des del 1688 fins a la seva mort, el 1713 Era…

El 22 de juliol de l’any 1656, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Jeroni Besora Barcelona – 1665, canonge de la seu de Lleida diputat militar Joan de Grimau i de Vilafranca, noble domiciliat a la vegueria de Tàrrega diputat reial Rafael Bofill, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc Ferrer, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Francesc Gamis i Falcó, donzell, domiciliat a la vegueria de Barcelona oïdor reial Francesc Alaix, mossèn, notari de la ciutat de Tortosa Joan Jeroni Besora, doctor en teologia, professor de l’…

El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà el regne de Mallorca, els…

Situació i presentació El terme municipal de Llers, de 21,28 km 2 , és situat al NW de Figueres, al sector de contacte entre la plana fluvial empordanesa a llevant i els primers contraforts prepirinencs, calcaris turons arrodonits al voltant de 200 m d’altitud, a l’interfluvi de la Muga que forma en un petit tram la frontera amb el terme de Pont de Molins i del Manol que transcorre més a migdia pel veí terme d’Avinyonet Altres límits municipals són Boadella NW, Terrades W, Vilanant SW, Vilafant S, Figueres i Cabanes E Comprèn la vila de Llers, cap tradicional del municipi, els veïnats de la…

Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…

Situació L’església de Sant Roc és situada a l’entrada del poble de Farrera de Pallars, de 1 362 m d’altitud, a l’interior de la coma de Burg, en una de les valls afluents de la seva capçalera MLIR Mapa 34-10215 Situació 31TCH581067 Història El primer esment del lloc de Farrera data del 908, en una permuta realitzada entre l’abat Godemir del monestir de Gerri i el comte de Pallars, Ramon per aquest canvi el monestir cedia al comte els béns que tenia al lloc de Ferraria En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, Farrera és una de les parròquies de la vall de Tírvia L’església parroquial,…

Situació Vista aèria de la vila, capital indiscutible del Conflent modern, amb la muntanya del Canigó al fons ECSA - F Tellosa La vila de Prada, capital del Conflent, és més o menys al centre de la comarca, a la dreta de la Tet, on la vall s’eixampla i es pot dir que s’inicia el curs mitjà d’aquest riu Les restes de les fortificacions de l’antiga vila de Prada es troben entorn de l’església parroquial de Sant Pere Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 37’ 7” N - Long 2° 25’ 29” E Prada és a 43 km de Perpinyà per la carretera N-116, vers Montlluís i Andorra Des de Prada, surten diverses carreteres…

L’orde dels germans de l’almoina dels captius, o mercedaris, va néixer amb un esperit més proper als ideals dels ordes militars que no pas al dels mendicants La historiografia ha acceptat que la seva fundació va tenir lloc a Barcelona el 10 d’agost de 1218, en una cerimònia celebrada a la catedral, en presència del bisbe Berenguer de Palou i els consellers de la ciutat, els quals van proclamar la creació de l’orde de Santa Maria de la Mercè, al capdavant del qual van posar fra Pere Nolasc L’acte va rebre el suport d’un llavors joveníssim Jaume I, que tan sols tenia deu anys En primera…

Origen i evolució L’orde té el seu origen en un grup d’ermitans —croats i pelegrins— establerts a mitjan segle XII al mont Carmel La regla fou redactada vers el 1209 per Albert Avogadro, patriarca llatí de Jerusalem, i confirmada per Honori III el 1226 La vida dels primers carmelitans fou estrictament eremítica, de gran austeritat i vida contemplativa, prenent per ideal el profeta Elies, que visqué al mont Carmel Els carmelitans erigiren, al Carmel, una capella dedicada a la Mare de Déu Mare de Déu del Carme A causa de la pressió islàmica, l’orde deixà Palestina i s’estengué per Europa des…

Vida i obra Integrant de l’escola històrica valenciana de finals del s XIX i principis del XX, destacà pels seus estudis sobre els moriscos i l’arquebisbe Juan de Ribera s’interessà també per la literatura i la cultura valencianes, en especial per Manuel Martí i els orígens de la Illustració Feu els estudis de secundària a Alcoi Ingressà als carmelitans, on prengué els hàbits l’any 1886 i feu la solemne professió el 1888 Romangué nou anys al convent de València, però problemes de salut l’obligaren a abandonar l’orde Alguns anys més tard obtingué un benefici eclesiàstic a la parròquia de Santa…