Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
Gramont
Llinatge feudal.
Originari del burg de Gramont, al Lapurdi Baixa Navarra, sobre el riu Biduze, entre Donapaleu Saint-Palais i Vidàshon Bidache, que senyorejà les baronies de Guíshon Guiche, adquirida el 1485, Bergoelh i Escós i tingué una participació política molt activa i important en totes les lluites de Bigorra, Bearn, Gascunya i Navarra en aquest regne, principalment, els Gramont capitanejaren la facció dels partidaris del rei Joan II de Catalunya-Aragó agramontès Gabriel de Gramont mort el 1534, fill de Roger de Gramont i d’Elionor de Bearn, fou bisbe de Coserans, de Tarba i de Poitiers, arquebisbe de…
Grailly
Llinatge francès originari de la senyoria de Grailly (avui Grilli), que posseïa des del sXII.
Al final del s XIII adquirí el vescomtat de Benauges Gascunya Joan I de Grailly , senyor de Grailly, vescomte de Benauges i Castilhon, que era senescal de Guiena pel rei EduardI d’Anglaterra al moment del desafiament entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou 1283, tenia ordres del rei anglès de no permetre l’encontre i de lliurar la ciutat al rei de França Malgrat tot, Pere II es presentà al camp disfressat i al final es donà a conèixer al de Grailly El seu fill i successor Joan II de Grailly es casà amb Blanca de Foix Llur fill Pere I de Grailly , vescomte de Benauges 1336,…
Ataülf

Estàtua d’Ataülf realitzada per Felipe de Castro, el 1765 (Madrid)
Història
Rei dels visigots.
Successor d’Alaric I, accedí al tron a la fi del 410 o al principi del 411, mentre els visigots eren a Calàbria Fracassat l’assaig de passar al nord de l’Àfrica, dirigí la seva gent al nord d’Itàlia i, després de passar els Alps 412, ocupà Provença i Aquitània, i prengué Narbona, Tolosa i Bordeus 413 L’any 414 s’establí a Narbona, on es casà amb Galla Placídia, filla de l’emperador Teodosi el Gran i germana d’Honori aleshores emperador romà d’Occident, que els visigots havien fet captiva durant la presa de Roma l’any 410, i que fou obligada a seguir-los durant totes…
Sant Medard-en-Jala
Localitat
Localitat de la Gascunya, Occitània, al departament de la Gironda, França, situada al Medoc, 12 km a l’W de Bordeus.
Marius Petipa
Música
Ballarí, coreògraf i pedagog francès.
Format sota la direcció del seu pare, Jean Antoine Petipa, fou primer ballarí i mestre de ball a Nantes i al Grand Théâtre de Bordeus Després treballà al Teatro Real de Madrid, on s’inicià en l’escola de boleros i en el folklore hispà, a més d’aprendre a tocar les castanyoles Un afer amorós que acabà amb un duel l’obligà a deixar l’Estat espanyol i es traslladà a París El 1859 fou requerit per a ocupar el càrrec de primer ballarí al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg Deu anys després fou nomenat coreògraf d’aquest mateix teatre, a més de mestre principal de l’Escola Imperial de…
Ferran Aranda Gruas
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
El 1924 començà a treballar a l’Empresa Nilo Masó, fabricant de la marca Alpha El seu primer títol destacat fou el de campió de Catalunya 1927 al Velòdrom de Sants No gaire més tard aconseguí el tercer lloc en el Campionat d’Europa en 350 cc 1928 A partir del 1934, pilotà una Velocette Fou campió d’Espanya de 350 cc 1934 i de 500 cc 1932, 1934, del Campionat de Catalunya en circuit i carretera 1932, en 350 cc, 500 cc i sidecar en 500 cc 1933, campió del Gran Premi de Barcelona en 350 cc 1934, i aconseguí el segon lloc en 500 cc el mateix any, i també fou campió de la cursa de l’Arrabassada…
Rita Lejeune
Literatura
Filòloga belga.
El 1928 obtingué el doctorat en filosofia i lletres a la Universitat de Lieja, on fou una de les primeres dones que hi estudià Posteriorment amplià estudis a l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona, on fou alumna d' Alfred Jeanroy i Mario Roques i per la qual es diplomà en 1935, el 1939 començà a impartir classes a la Universitat de Lieja sobre literatures romàniques especialment la valona, la provençal, la francesa medievals i el felibritge , matèria de la qual el 1954 fou nomenada Professora Ordinària Editora i autora d’un gran nombre de textos i estudis, hom pot esmentar La…
Joan Berchmans Vallet de Goytisolo
Dret
Jurista.
Fill d’un dels iniciadors de la indústria de l’automòbil a Catalunya, el 1933 començà estudis de dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1942 guanyà les primeres oposicions a notari per Torroella de Montgrí El 1949 passà a Madrid, on es doctorà l’any 1965 A més de l’exercici del notariat fins a la jubilació 1987, destacà com a estudiós del dret Publicà una vintena llarga de tractats de dret civil, a més de llibres sobre filosofia del dret i filosofia política i més de mig miler d’articles especialitzats El 1989 publicà Reflexiones sobre Cataluña , entorn de l’especificitat de…
Francesc Tosquelles i Llauradó
Psiquiatria
Metge psiquiatre.
Estudià a Barcelona i París Collaborà amb el professor EMira i López Exercí a l’Institut Pere Mata, de Reus 1933-37 Fou cap dels serveis psiquiàtrics de l’exèrcit de la República Exiliat a França l’any 1939, reorganitzà l’hospital psiquiàtric de Sant Alban-sus-Limanhòla Llenguadoc, que convertí en el centre d’estudi i d’animació de la psicoteràpia institucional Dins la mateixa línia, muntà els serveis del Clos du Nid, centres per a infants dèbils mentals i psicòtics Fou cap de serveis a l’hospital de La Candèlia a Agen Gascunya i cap de serveis de psiquiatria de l’hospital general de Melun…
la Fronda
Història
Rebel·lió a França, durant la regència d’Anna d’Àustria, contra el govern del cardenal Mazarino (1648-53).
Tingué dues etapes la revolta del parlament agost del 1648 - març del 1649 i la revolta dels prínceps octubre del 1649 - setembre del 1653 L’autoritarisme de Richelieu, la debilitat i la corrupció de la regència, les conseqüències econòmiques de la guerra dels Trenta Anys, la manca de subsistències, la crisi agrària i artesana i la mala administració de Mazarino constituïren el fons de la insurrecció A fi d’afrontar aquesta situació el cardenal intentà una nova política econòmica i reforçà el poder dels agents reials, però el parlament de París, seguit per diversos parlaments provincials,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina