Resultats de la cerca

Pere III de Catalunya, II de València, I de Mallorca i IV d’Aragó va ser un monarca extraordinari i singular Durant el seu llarg regnat 1336-87 se sentí profundament vinculat a Catalunya, que sempre va fer-li costat, tot i el distanciament inicial del rei vers els súbdits catalans Prova d’aquesta afecció és la presentació d’ell mateix que feia emprar als escrivans i oficials en els documents sortits de la seva cancelleria “Pere terç…, rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega, de Sicília, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, duc d’Atenes i Neopàtria…”, és a dir…

En decaure els altres tres jutjats sards extingits al segle XII, el d’Arborea n'ocupà molts districtes El primer jutge privatiu d’Arborea documentat és Marià I de Zori 1060-70 L’any 1070 Orzoccorre I traslladà la capital de Tarra a Oristany Barisó I es casà 1157, en segones núpcies, amb Agalbursa de Cervera, la qual introduí en la successió dels jutges d’Arborea el seu nebot, Hug I d’Arborea, i entronitzà així en el jutjat la casa catalana de Cervera Pel compromís d’Oristany 1192 foren reconeguts jutges, amb igualtat de drets, Hug I i Pere I, fill del primer matrimoni de Barisó Pere II, fill…

Senyor de Castelldefels 1340 — que deixà en testament 1390 a la seva filla Elisabet, muller de Gispert de Guimerà — i d’Olorda que havia comprat, el 1377, als Desllor El 1372 fou un dels funcionaris que influïren el rei perquè rehabilités els Cabrera Amic de Bernat Metge, aquest dedicà a la seva filla la seva traducció Valter e Griselda 1388 de l’obra de Petrarca El 1368 el rei elevà la seva senyoria de Castellciuró en castell termenat i li adjuntà Molins de Rei Estigué casat amb Constança

El més famós fou el català, i els seus orígens romanen hipotètics Un dels més antics personatges d’aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles que vivia el 1131, relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès El seu fill Mir de Torrelles mort després del 1177 es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès Podria haver-lo succeït Arnau de Torrelles mort després del 1210, pare de Sibilla de Torrelles , dels quals no hi ha altres notícies Contemporanis d’ells foren Mir Guillem de Torrelles mort després del 1169 i Berenguer de Torrelles mort després del 1195, potser germans,…

Sobre la seva personalitat hom només sap el que pot deduir-se de les seves obres i de les dades, no sempre segures, que proporciona una breu biografia seva escrita al s XIII pel trobador Hug de Sant Circ Hom calcula que la seva producció poètica —41 poesies— fou escrita entre els anys 1150 i 1180 Sembla que era d’ascendència humil, que s’inicià en la poesia per influència o mestratge del trobador Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual és perduda, a l’escola del qual manifesta de pertànyer Sembla també que tres grans cicles de les seves cançons amoroses van dedicats a celebrar…

Fill de García Fernández de Heredia, que el 1316 era lloctinent de majordom de la infanta Elionor, el 1328 era cavaller de l’orde de l’Hospital, el 1333, lloctinent de comanador d’Alfambra, i poc després, comanador de Villel i de Saragossa Pere el Cerimoniós el féu conseller seu el 1338 El 1341 fou empresonat per ordre del castellà d’Amposta, i fou alliberat poc després per intervenció del rei Pel fet d’haver intentat apoderar-se de la castellania d’Amposta fou destituït de les comanadories d’Alfambra i Villel 1341-42 El 25 de juny de 1346 aconseguí d’ésser lloctinent del mestre…

L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort el 1472 a Montpeller fou mercader i després ciutadà…

Malgrat que l’any 979, en el testament de Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona, apareix la “ valle que dicunt lemena ”, la constatació més antiga de l’existència de “ Sancti Stephani de Lemana ”, la proporciona l’evacuació que van fer Guillem Ademar, la seva muller i el seu fill de les dominicatures i altres drets que tenien en aquesta església a favor de la mitra gironina, el 1156 Tanmateix, és a partir del començament del segle XIV, després de més d’un segle i mig sense cap dada, que apareixen una sèrie de documents, més o menys continuats, que permeten de reconstruir una part de…

Fill de Pera Roitg i Sibilia Callis, senyora útil del mas el Callís d’Orís Osona, on probablement nasqué malgrat que el costum el fa de Vic, potser perquè ell deia que era vigatà, ja fos perquè visqué en aquella ciutat o perquè probablement ningú hagués sabut on era el petit llogarret d’Orís Estudià dret  a la Universitat de Tolosa  de Llenguadoc i a Lleida, on es doctorà Exercí d’advocat a Tolosa de Llenguadoc i, a Catalunya, a Vic i a Barcelona durant trenta anys Fou conseller i advocat fiscal dels reis Martí I, Ferran I, que l’armà cavaller, i Alfons IV de Catalunya-Aragó En nom de Ferran…

Al s XVIII fou renovat el convent i l’església 1726 l’edifici fou enderrocat el 1838, després de l’exclaustració