Resultats de la cerca

Situació Fragment del mur de migdia del castell d'Alinyà, situat en una posició que domina tota la vall del mateix nom ECSA - V Roca A ponent del poble d’Alinyà, dalt d’un turó, en un lloc estratègic, hi ha les restes d’un castell que, juntament amb Montaner, dominava els passos naturals cap a l’interior de la vall d’Alinyà Mapa 34–11253 Situació 31TCG687712 El poble d’Alinyà és situat al quilòmetre 10 de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys D’Alinyà surt un camí de bast que puja fins al castell en 20 minuts MTV-VRM Història Alinyà, Helinniano , és anomenat ja en l’acta de…

Segons F Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàg 70, a Sant Joan les Fonts hi hagué una casa forta anomenada Bellvespre “ stadium de Pulcro Vespere ” Segons aquest autor, el primer membre conegut d’aquesta família de cavallers fou Bernat de Bellvespre documentat entre els anys 1195 i 1229, el qual havia d’acompanyar el rei Jaume I a la conquesta de l’illa de Mallorca, tal com figura en el seu testament Aquest cavaller establí que si moria durant els preparatius de l’expedició a Mallorca de l’any 1229, el seu cos fos enterrat al cementiri dels hospitalers en aquest cas…

Els mesurers de Barcelona treballaven a la plaça del Blat, i els de València a la llotja del blat o almudí A Barcelona formaven una confraria sota l’advocació de la Santíssima Trinitat llur organització corporativa i llur consideració social eren molt semblants a les dels garbelladors A la ciutat de València existia també l’ofici de mesurer d’oli, dependent del municipi

Situació i presentació El terme arriba des de la dreta del Fluvià fins prop de la riba esquerra del Ter Ocupa la serralada que separa les conques d’ambdós rius i les valls de les nombroses rieres que drenen el terme, principalment la riera de la Farga, afluent del Ter, i els seus torrents de Règalo i de Siriana El límit septentrional del terme és format parcialment pel Fluvià, però inclou un meandre de l’esquerra d’aquest riu En aquest sector, el riu fa de límit entre Vilademuls i els termes de Pontós, al NE, i Navata, al N, municipis de l’Alt Empordà A l’E, el límit amb el terme de Bàscara…

L’església parroquial és dedicada a santa Eugènia, i antigament rebia el nom de Sant Eugènia de Sobrehorta La seva existència consta ja el 988, també és documentada el 1207, i el 1362 apareix citada en el  Llibre verd  del capítol de la catedral de Girona L’any 1936 l’església fou destruïda el nou temple, obra d’Arcadi Pla, fou consagrat el 2002 Formà municipi independent fins el 1963 La denominació de Santa Eugènia de Ter data del 1916 Abans era conegut per Santa Eugènia i, més antigament, per Santa Eugènia sobre l’Horta de Girona, com consta en documents des del segle XIV Sancta Eugenia de…

Fins el 1936 s’editaren vuit volums que contenien la informació de les activitats acadèmiques, memòries d’excavacions amb profusió d’illustracions i nombrosos estudis monogràfics També s’hi exposaven la proposta de formació de la Biblioteca de Catalunya, un pla de publicacions dels clàssics de la literatura catalana medieval Ramon Llull, Ausiàs Marc, l’edició de la Biblia en català i la recuperació d’arxius institucionals, com el de la Batllia General El contingut s’estructurà en seccions arqueològica, històrica, jurídica i literària A la primera s’hi trobava el resultat de les…

Situació Un detall d’un dels murs exteriors de l’església, la qual, a desgrat de les profundes transformacions sofertes, encara deixa veure algun vestigi important d’època romànica M Anglada L’església de Sant Feliu de Bruguera, a l’agregat més important del municipi, es troba enmig d’un q conjunt de masies i cases agrupades entorn de l’antiga parròquia Mapa 256M781 Situació 31TDG330810 Per arribar-hi cal sortir de Ribes de Freser per una carretera vers migjorn que hi porta amb 6 km MAB Història El lloc de Bruguera apareix documentat l’any 901 formant part del “ valle Petrariense ”, quan el…

Situació Vista de les seves malmeses ruïnes des del sector nord-oest ECSA – JA Adell L’antic poble d’Auses, avui desaparegut, era situat en el lloc on actualment hi ha el mas d’Auses, reconstruït recentment, en un sortint a l’esquerra del riu de la Guàrdia, en el camí que va de Trejuvell a la Guàrdia d’Ares aquest camí passa per sobre de l’indret on hi havia la nau de l’església de Sant Sadurní JAA Mapa 34–11253 Situació 31TCG566837 Història Es té notícia que l’any 1078 el comte Ermengol IV d’Urgell donà al comte de Pallars, Ramon V, a la seva muller Valença i al seu fill Arnau,…

L’indret de Fares apareix documentat per primera vegada en el testament del comte Sunifred de Besalú i Cerdanya, l’any 966, quan aquest deixà al seu germà Miró, futur comte de Besalú i bisbe de Girona, “ ipsum meum alodem de Faras vel de Roseto ” Tanmateix, només tres anys després, el 969, queda constatada l’existència de l’església de Santa Maria de Fares mitjançant la venda feta per Gaurí i els seus fills, Franclmir i Oriol, a Miró Bonfill, ja comte de Besalú, d’un “ alodium in comitatu Bisuldunense, et in parrochia Sancte Marie de Faris in locum quem vocatum Roseto ” L’any 975, “ Sanctae…

El lloc de Santa Llogaia, que era del comtat de Besalú, a tocar del d’Empúries, ha estat identificat amb el lloc anomenat “ horto medio” , el qual apareix esmentat en el testament del comte Bernat Tallaferro de l’any 1020 “et ad filium suum Berengarium remaneat… ipsum alodem quem habebat infra términos de villa Palaciol, sive in villa Fedacio, vel in horto medio…” “Villa Palaciol”, o Palol Sabaldòria, ha estat sempre sufragània de la parròquia de Santa Llogaia, mentre que per a les qüestions civils ha depès de Vilafant, o “ villa Fedacio” L’any 1105 l’indret és anomenat “sanctae Leocadiae”…