Resultats de la cerca

Estudià d’una manera irregular, pel que sembla, a les universitats d’Alcalá i Salamanca, participà en l’Armada Invencible i fou secretari del marquès de Sarria Fou de temperament viu i exaltat, amb grans caigudes i grans penediments L’aspecte sentimental és prou significatiu s’enamorà de l’actriu Elena Osorio literàriament, Filis , episodi que recordà després a La Dorotea 1632 raptà Isabel de Urbina Belisa , amb qui es casà vidu, es tornà a casar, amb Juana de Guardo, tot mantenint relacions amb Micaela de Luján Camila Lucinda vidu una altra vegada, una crisi espiritual el portà al…

Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un…

Vida De ben jove demostrà una gran facilitat per a la música i amb només deu anys fou nomenat organista de l’església dels franciscans de la seva vila natal En 1778-79 es traslladà a París, on probablement conegué ChW Gluck, la influència del qual és perceptible en les primeres obres de Méhul, compostes durant aquest període i situades clarament dins del model neoclàssic El 1790 estrenà l’òpera de caràcter còmic Euphrosine -més tard revisada i retitulada Euphrosine et Conradin -, peça que marcà l’inici d’una reeixida carrera com a autor d’òperes, de les quals arribà a compondre…

És una òptica vital amb moltes manifestacions, que van des de la moralització a l’escarni, i és fruit de l’observació i de l’estudi de les actituds psicològiques Bé que primitivament cercà l’exageració dels defectes físics i de les situacions grotesques per provocar el riure, després analitzà els costums socials i finalment aprofundí el caràcter de les persones per servir la comunitat o per aprofitar-se'n La seva manifestació plàstica és anomenada correntment caricatura Cal notar també la seva àmplia utilització en el periodisme com a instrument de penetració política Tots els pobles i totes…

En fou capdavanter el francès Émile Cohl, amb Fantasmagorie 1908, Anson Dyer a la Gran Bretanya i Victor Bergdhal a Suècia El 1915 el nord-americà Earl Hurd en perfeccionà la tècnica en utilitzar fulls transparents de celluloide, la qual cosa permetia de superposar imatges en moviment a fons fixos A partir del 1920 —a part els nord-americans Max i Dave Fleischer, autors de l’animació de Popeye i de Betty Boop, i de l’australià Pat Sullivan, pare artístic del gat Fèlix— sobresortí la figura de Walt Disney, el primer gran creador i industrialitzador del cinema de dibuixos Són obra seva les…

Anàlisi d’una frase feta Vivim en la civilització de la imatge Vet aquí una frase que sovint sentim pronunciar o llegim en els diaris Una expressió que, de vegades, estem temptats de repetir a l’hora de comentar alguns fets diversos o d’intentar explicar determinats fenòmens i modes propis del nostre temps Amb tot, i com passa sovint, aquesta frase tan usual és més aviat vaga Si ens preguntem què significa exactament, haurem de reconèixer que probablement té diversos significats i que cap d’ells no és prou precís ni ben definit…

Vida Fou una de les personalitats més influents de la música catalana del final del segle XIX i principi del XX Abandonà els estudis de medicina per la música i fou alumne de Gabriel Balart harmonia i composició i de Joan Baptista Pujol piano El 1874 guanyà un premi de composició ofert per JB Pujol Dos anys després s’interpretà al Gran Teatre del Liceu la seva simfonia Athalia , i el 1878 li fou representada l’obra dramàtica La tempestad Del 1878 al 1885 residí a París, on amplià els seus estudis musicals, i el 1886 retornà a Barcelona En el seu vessant de director orquestral, dugué a terme…

Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba,  on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de ritmes…

Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables  i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución  o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche  i L’Esquella de la Torratxa , i  La Voz  de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A  El Bufón  1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de Espectáculos  1925-30 i Pantallas y Escenarios  1927-30 articles sobre cinema…

Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims des d’una sola guitarra fins a una orquestra A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres A Catalunya…