Resultats de la cerca
Es mostren 378 resultats
Félix Lope de Vega y Carpio

Félix Lope de Vega en un retrat d’Eugenio Cajés fet en 1612-15
Literatura
Teatre
Poeta, prosista i autor dramàtic castellà.
Estudià d’una manera irregular, pel que sembla, a les universitats d’Alcalá i Salamanca, participà en l’Armada Invencible i fou secretari del marquès de Sarria Fou de temperament viu i exaltat, amb grans caigudes i grans penediments L’aspecte sentimental és prou significatiu s’enamorà de l’actriu Elena Osorio literàriament, Filis , episodi que recordà després a La Dorotea 1632 raptà Isabel de Urbina Belisa , amb qui es casà vidu, es tornà a casar, amb Juana de Guardo, tot mantenint relacions amb Micaela de Luján Camila Lucinda vidu una altra vegada, una crisi espiritual el portà al…
Miquel Duran
Cinematografia
Director, promotor i sindicalista.
Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un…
Jaume Sisa

Jaume Sisa
© CanetRock
Música
Músic i cantant, de nom complet Jaume Sisa i Mestres, conegut pel nom artístic de Sisa.
Després de collaborar amb el Grup de Folk 1968, enregistrà el seu primer disc, L’home dibuixat , que l’acredità com a element original dins l’àmbit de la cançó catalana En contrast amb la tendència políticament compromesa de la Nova Cançó , Sisa fou, amb Pau Riba , el representant principal d’un corrent musical en català molt més marcat pel moviment hippy , l’ underground i el folk-rock que no pas per la cançó francesa o la cançó de protesta En el cas de Sisa, aquestes influències es combinen amb les del surrealisme i les del còmic i la cultura popular, en un estil que ell ha…
,
Carlo Goldoni

Estàtua a Florència de Carlo Goldoni (1873), obra d’Ulisse Cambi
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Teatre
Comediògraf italià.
Cursà la carrera de dret, però ja des de petit revelà un gust precoç pels espectacles Els seus estudis, el seu treball com a advocat i el fet de formar part de diverses companyies escèniques el portaren a viure a diferents ciutats d’Itàlia S’inicià en el teatre amb algunes obres per a la companyia de còmics del teatre San Samuele de Milà Griselda , Don Giovanni Tenorio , etc A Pisa 1745-48, on exercia la carrera d’advocat, escriví Arlecchino servitore di due padroni , bé que els anys decisius com a comediògraf començaren el 1748 A partir d’aquest any treballà com a autor per a la companyia…
Étienne-Nicolas Méhul
Música
Compositor francès.
Vida De ben jove demostrà una gran facilitat per a la música i amb només deu anys fou nomenat organista de l’església dels franciscans de la seva vila natal En 1778-79 es traslladà a París, on probablement conegué ChW Gluck, la influència del qual és perceptible en les primeres obres de Méhul, compostes durant aquest període i situades clarament dins del model neoclàssic El 1790 estrenà l’òpera de caràcter còmic Euphrosine -més tard revisada i retitulada Euphrosine et Conradin -, peça que marcà l’inici d’una reeixida carrera com a autor d’òperes, de les quals arribà a compondre…
humorisme
humorisme Portada de “L’Esquella de la Torratxa” del 30 d’octubre de 1886
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Estil literari, gràfic o artístic en general, mitjançant el qual hom interpreta la realitat en els seus caires còmics, absurds o incongruents.
És una òptica vital amb moltes manifestacions, que van des de la moralització a l’escarni, i és fruit de l’observació i de l’estudi de les actituds psicològiques Bé que primitivament cercà l’exageració dels defectes físics i de les situacions grotesques per provocar el riure, després analitzà els costums socials i finalment aprofundí el caràcter de les persones per servir la comunitat o per aprofitar-se'n La seva manifestació plàstica és anomenada correntment caricatura Cal notar també la seva àmplia utilització en el periodisme com a instrument de penetració política Tots els pobles i totes…
dibuixos animats
Fotograma del film de dibuixos animats Walt Disney (1928), de Steamboat Willie
© Fototeca.cat
Cinematografia
Gènere cinematogràfic basat tècnicament en la reproducció de dibuixos que, en ésser projectats en una sèrie d’instantànies d’un moviment continuat, apareixen animats.
En fou capdavanter el francès Émile Cohl, amb Fantasmagorie 1908, Anson Dyer a la Gran Bretanya i Victor Bergdhal a Suècia El 1915 el nord-americà Earl Hurd en perfeccionà la tècnica en utilitzar fulls transparents de celluloide, la qual cosa permetia de superposar imatges en moviment a fons fixos A partir del 1920 —a part els nord-americans Max i Dave Fleischer, autors de l’animació de Popeye i de Betty Boop, i de l’australià Pat Sullivan, pare artístic del gat Fèlix— sobresortí la figura de Walt Disney, el primer gran creador i industrialitzador del cinema de dibuixos Són obra seva les…
La civilització de la imatge
Anàlisi d’una frase feta Vivim en la civilització de la imatge Vet aquí una frase que sovint sentim pronunciar o llegim en els diaris Una expressió que, de vegades, estem temptats de repetir a l’hora de comentar alguns fets diversos o d’intentar explicar determinats fenòmens i modes propis del nostre temps Amb tot, i com passa sovint, aquesta frase tan usual és més aviat vaga Si ens preguntem què significa exactament, haurem de reconèixer que probablement té diversos significats i que cap d’ells no és prou precís ni ben definit Qui parla de “civilització de la imatge” ho fa, en alguns casos,…
Antoni Nicolau i Parera
Música
Compositor, director i pedagog català.
Vida Fou una de les personalitats més influents de la música catalana del final del segle XIX i principi del XX Abandonà els estudis de medicina per la música i fou alumne de Gabriel Balart harmonia i composició i de Joan Baptista Pujol piano El 1874 guanyà un premi de composició ofert per JB Pujol Dos anys després s’interpretà al Gran Teatre del Liceu la seva simfonia Athalia , i el 1878 li fou representada l’obra dramàtica La tempestad Del 1878 al 1885 residí a París, on amplià els seus estudis musicals, i el 1886 retornà a Barcelona En el seu vessant de director orquestral, dugué a terme…
Xavier Cugat i Mingall
Disseny i arts gràfiques
Música
Cinematografia
Músic i dibuixant.
Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba, on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de ritmes…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina