Resultats de la cerca

El 22 de juliol de 1458 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni Pere Ferrer Barcelona segles XIV-XV – en naufragi 1471/72, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Lluís d’Ivorra, cavaller i senyor de Fonolleres diputat reial Miquel Cardona, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ferrer Joan de Marimon, prior de Santa Maria de Meià oïdor militar Guillem de Montpalau, òlim Samasó, donzell de la vegueria de Girona i senyor de Montpalau, Argelaguer i Montagut oïdor reial Bernat Desllor, ciutadà de Girona i mestre en arts i en medicina L’abat Ferrer nasqué…

La geografia Cap de comarca, Barcelona Centrada a la costa, li fa de capçalera el tram de la Serralada Litoral destacat pels passos del Besòs i del Llobregat, anomenat serra de Collserola D’un cap a l’altre s’estén la platja, interrompuda per Montjuïc, que ha avançat mar endins amb el creixement del delta del Llobregat Uns serrats van parallels a aquell tram orogràfic, des del turó de Monterols fins al turó de la Peira Mentre que aquesta avançada a penes s’aixeca 200 m sobre el nivell del mar 267 m al turó d’en Móra, al Carmel, i 261 m al turó de la Rovira, la carena de Collserola passa dels…

Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…

Josep Ferrer i Vidal 1817-1893 Josep Ferrer Vidal Caixa de Barcelona Industrial nascut a Vilanova i la Geltrú, fou un home amb autoritat moral en la societat catalana de l’època Josep Ferrer i Vidal nasqué a Vilanova i la Geltrú Baix Penedès el 1817 Era una ciutat molt abocada al mar i al comerç marítim La primera font de riquesa al començament del segle XIX era la fabricació d’aiguardents i l’exportació de vins Les primeres indústries que es desenvoluparen foren les connectades amb aquestes activitats, com la construcció de bótes de vi i la de cèrcols de ferro El seu pare devia ser un…

El moviment politicocultural que s’identifica amb el terme Noucentisme va sorgir de la necessitat de definir i d’institucionalitzar l’acció cultural del catalanisme polític que durant el primer terç del segle XX va representar la Mancomunitat de Catalunya, un organisme integrat per les quatre diputacions provincials catalanes A Catalunya la voluntat de renovació estètica, amb Eugeni d’Ors com a promotor indiscutible, es concretà en el camp de les arts plàstiques en la recreació del classicisme mediterrani, el predecessor més influent del qual fou l’escultor rossellonès Aristides Maillol…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Joan de les Abadesses W, Sant Pau de Segúries W i Camprodon N, els tres del Ripollès, i amb Montagut i Oix NE i E, Sant Joan les Fonts E, Olot S i Riudaura S Comprèn gairebé tota la vall de Bianya, drenada per la riera de Bianya, que és formada per la de Sant Ponç d’Aulina i el torrent de Santa Llúcia de Puigmal Aquesta vall és configurada al N per les serres de Capsacosta 1111 m i de Malforat 915 m i a migdia per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m, que la separa de la vall de Ridaura El terme comprèn també l’antic municipi de la…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant amb la capçalera, un dels elements més interessants de la construcció F Tur L’església parroquial de Sant Salvador de Bianya centra l’agrupació de masos esparsos que formen el nucli homònim, situat a la capçalera de la Vall de Bianya, sobre la carretera de Sant Joan les Fonts a Sant Pau de Seguries per la Vall de Bianya i el coll de Capsacosta, ones conserven importants vestigis del camí romà i medieval Mapa 256M781 Situació 31TDG506777 Hom hi pot anar, doncs, per l’esmentada carretera de Sant Joan les Fonts a Sant Pau…

Des que a la segona meitat del segle XVIII i les primeres dècades del segle XIX es van començar a estendre els primers processos d’industrialització al continent europeu es va accentuar de manera parallela la preocupació pels sistemes de protecció de les noves idees i tecnologies Les innovacions se succeïen amb relativa rapidesa respecte al que havia estat habitual als segles anteriors, sobretot en alguns sectors, i es feia palpable la relació més que evident entre la proliferació d’invencions i el creixement sostingut en el qual estaven entrant algunes economies Aparell per a destillar…

La filosofia catalana mostrà, des dels seus primers passos, una clara vocació europea, que l’ha duta, d’una banda, a experimentar una gran sensibilitat pels corrents ideològics universals, i, d’altra banda, a projectar-hi, en els moments més puixants, el fruit de la seva labor creadora És ben natural que ambdós aspectes s’hagin manifestat diversament, al llarg del temps, d’acord amb les vicissituds històriques Hi ha, però, uns trets constants que, malgrat les excepcions, caracteritzen el pensament filosòfic català i que consisteixen, més que en l’adopció d’unes determinades…

El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…