Resultats de la cerca

Vida Estudià peritatge mercantil a Girona i a principi de la dècada del 1940 s’interessà per la fotografia fixa i muntà Foto-Cine Sans, una botiga i laboratori fotogràfic A partir de la dècada següent, també es decantà pel cinema Els seus primers treballs foren com a amateur i després com a professional al diari Los Sitios   Diari de Girona , i des del 1965 com a corresponsal de TVE a Catalunya província de Girona i el sud de França Guanyà un bon nombre de premis fotogràfics amb la seva Leica i cinematogràfics amb la seva Paillard Bolex de 16 mm També fou un pioner pel que fa al…

Vida Fill d’un pastisser, aprengué l’ofici i l’art fotogràfic al costat del fotògraf barceloní Areñas i exposà per primera vegada el 1914 Aquesta pràctica la compaginà amb el cinema i el 1915 debutà amb el documental La Costa Brava per a la Barcinógrafo Després entrà a treballar a la Royal Films de Ricard de Baños, on feu de guionista, fotògraf, assessor i director El 1917 feu fotografies de Fuerza y nobleza , de Ramon i Ricard de Baños, i el 1918 feu el migmetratge Unión que Dios bendice , amb Francesc Carreras per a la Ponscarr El 1920 fotografià les produccions de Baltasar Abadal, Los…

Vida El 1929 fou un dels fundadors de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona i el 1947 es feu membre de l’AFC a Barcelona, de la qual fou sotspresident 1951-52 La seves fotografies artístiques s’exposaren amb assiduïtat i aconseguí un bon nombre de guardons També practicà el fotoperiodisme per a diferents publicacions Membre de la Secció de Cinema Amateur del CEC, a mitjan dècada del 1960 inicià una sèrie de vuit curtmetratges en 16 mm intitulada Homes dels Països Catalans , que dirigí amb la collaboració dels també fotògrafs i tècnics Martí Gasull i Avellan, Pere Pol i Mas i Pere Barceló i…

Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare Alfons Dotras, professor de viola, i les amplià amb Lluís Millet, Enric Morera i Joan Baptista Pellicer La seva intervenció en el cinema s’inicià el 1927, a les acaballes del període mut, com a adaptador i director musical del cine Lido fins el 1932 Fou director musical de la CINAES i director de l’orquestra del teatre Tívoli Abans i durant la guerra civil escriví els seus primers quatre films, d’ El paraíso recobrado 1935, Xavier Güell a Manolenka 1939, Pedro Puche La seva activitat com a compositor emmudí fins el 1948, quan…

Vida Fill d’un magistrat de l’Audiència de Barcelona, a setze anys fugí a França i entrà en una troupe de circ Després de recórrer Europa durant tres anys, retornà a Barcelona i s’inicià en la companyia d’Enric Borràs, amb la qual viatjà per Espanya i Llatinoamèrica El 1914 s’installà als EUA i l’any següent debutà en Nens del gueto Children of the Ghetto , Frank Powell sense deixar el teatre El seu domini de l’anglès li obrí les portes de Hollywood a partir de la implantació del sonor, on feu les versions espanyoles dels films americans Gràcies al seu eclecticisme i a la seva…

El 1964 hagué d’exiliar-se per motius polítics, i no tornà a l’Estat espanyol fins el 1976 Durant aquests anys visqué a França, als Estats Units, a Mèxic i al Senegal, i fou professor de literatura en diverses universitats nord-americanes Moltes de les seves obres foren censurades o bé directament prohibides pel règim franquista Abans d’exiliar-se, el 1956 guanyà el premi Sésamo pel conte Cine de barrio i el 1959 publicà la seva primera novella La piqueta , història d’una família d’immigrants a Madrid considerada una de les obres cabdals del realisme social en castellà i una…

Vida Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón 1934, un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida Pallars, la Vall de Arán, Alta Ribagorza , migmetratge documental escrit per Josep Maria Espinàs que obtingué un primer premi estatal de films turístics El següent encàrrec, el migmetratge Será tu tierra 1966,…

Vida Estudià enginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona Posteriorment muntà un estudi de publicitat amb Gabriel Pérez i després una agència de publicitat amb Josep Serra i Estruch Tot seguit entrà a treballar de fotògraf a Gráficas Manén, i el 1964 creà Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat La seva dèria pel cinema li sorgí al final de la dècada del 1920, arran d’una sessió ambulant que es feu en l’hostal que regentaven els seus pares a Torroella de Fluvià Al principi dels anys trenta construí un parell de projectors i anà desenvolupant una destresa pel món de la imatge…

Solia tenir poques escenes i pocs personatges i no hi havia intervenció del cor l’estructura, segons sembla, fou creada per Sofró de Siracusa segle V aC són conservats fragments de mims seus i d’Herodes, entre els grecs, i de Dècim Laberi i Cneu Matius, entre els romans El caràcter satíric que tenia entre els grecs esdevingué grotesc amb els romans Representava sàtires polítiques, religioses, de costums o paròdies literàries, amb acompanyament de cant Similar a l'atellana en molts aspectes tipus característics, diàlegs enginyosos, etc, se'n diferenciava en la manca d’ús de màscares i en el…

El director n’és Jorge Soler Publicada majoritàriament en castellà, però amb articles i algun número en català, la revista abraça un ampli i divers camp temàtic, des de la història i la literatura, a l’economia, l’ecologia, l’urbanisme, l’art i la cultura en general Ha publicat diversos números monogràfics, entre els quals destaquen els consagrats a la guerra civil 1986, l’arqueologia industrial 1989, Joan Valls 1990, l’exili 1991, Joan Fuster 1992, les avantguardes 1993, el teatre a Alacant 1994, el franquisme 1995, Juan Gil-Albert 1996, el centenari del cine a Alacant 1997,…