Resultats de la cerca

Situació EI paratge conegut com les Roques del Tit és a llevant de Vila-robau, a poc menys d’1 km El lloc es caracteritza pels marges acinglerats sobre el riu i en formació de conglomerat i terrasses argiloses, com també afloraments de roca que creen diversitat de penyes En aquest punt hi ha les ruïnes de l’anomenat “Molí de les Roques del Tit”, que en realitat és l’edifici de la resclosa on s’inicia el rec del Molí que portava l’aigua als molins, situats aigües avall, de l’Arbre-sec i de l’Armentera, que foren importants fins a època moderna Al marge hi ha també les restes d’un pou de glaç i…

Els grecs donaren als balears el nom de γυμνἠται ‘els qui van nus’ El problema de l’origen no és gens clar Els balears històrics eren descendents de la població prehistòrica de les illes, la qual ha estat considerada com el resultat d’una base ètnica difícil de precisar sobre la qual influïren aportacions procedents de les restants illes de la Mediterrània La cultura dels balears és la vella cultura dels talaiots talaiot desenvolupada per importacions cartagineses, hellenístiques i, finalment, romanes, que durà amb un caràcter fortament arcaïtzant fins molt tard del temps de l’imperi Romà Els…

L’expressió artística és una de les innovacions que apareixen a Europa amb l’arribada dels humans actuals Des de l’inici del Paleolític superior, fa uns 30 000 anys, durant els darrers millennis de la glaciació del Würm, els humans han començat a deixar testimoni de la seva capacitat de representar símbols o imatges de la realitat que els envoltava, si bé l’etapa de la màxima esplendor de l’art paleolític, el Magdalenià, se situa cronològicament entre els 19 000 i els 11 000 anys enrere i es manifesta de manera gairebé exclusiva en una àrea geogràfica relativament restringida de l’Europa sud-…

És situat al NE de la vila, als vessants sud-occidentals de la mola de Godall, sota una cinglera calcària on abunden coves i abrics, en els quals foren descobertes el 1975 per un grup d’espeleòlegs del Centre Recreatiu d’Ulldecona una notable sèrie de pintures prehistòriques del grup dit dels pintors de les serres Aquestes balmes tingueren tradició eremítica al s XVI es retirà a la de Santa Magdalena el comanador d’Ulldecona Ramon Simó de Pallarès, i sembla que és d’origen també eremític el santuari de la Pietat, conegut des de la fi del s XIII, situat també en una balma o cova…

El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de…

Format a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1999, fou professor de prehistòria i història antiga a la delegació de Girona de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, entre 1979-85, i des del 1977 és conservador del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles La seva recerca s’ha centrat en els períodes neolític i calcolític, sobretot a les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa, on ha excavat coves d’habitació i sepulcrals, dòlmens, menhirs i poblats a l’aire lliure Entre les seves nombroses publicacions destaquen La cova sepulcral del Neolític Antic de l’Avellaner Cogolls,…

És situat al bell mig de la zona catalogada com a Patrimoni de la Humanitat i coneguda com la capital mundial de la prehistòria El museu és íntegrament dedicat al Paleolític El seu origen es remunta a les colleccions recollides a partir del 1913 en un castell del segle XVI Fou creat l’any 1918 per agrupar els fons arqueològics dispersos procedents de diferents excavacions que es duien a terme a les coves de la regió, però no fou obert al públic fins el 1923 Acabada la Segona Guerra Mundial fou reorganitzat, i reobert el 1955 Després d’anys d’una profunda remodelació, el museu es reinaugurà…

El 1896 acompanyà l’espeleòleg francès Édouard Alfred Martel a la Fou de Bor Cerdanya i a partir d’aleshores es dedicà a l’espeleologia, de la qual fou l’introductor a Catalunya Amb el patronatge del Centre Excursionista de Catalunya establí un “Catàleg Espeleològic de Catalunya” Explorà diverses coves, entre les quals l’avenc de can Sadurní 1897, l’avenc del Bruc 1898 i la Ferla de Garraf 1898, on assolí els 170 m de profunditat Feu una campanya espeleològica pel Priorat i les muntanyes de Prades 1899, i davallà al Forat de Sant Ou 1901, al Montgrony, i a l’avenc d’en Roca 1907…

Comprèn tres sectors la zona costanera, des de la desembocadura de la rambla de les Coves on es troba el llogaret de Capicorb , al S, fins a la partida de Ribamar, al N, amb el poble d’Alcossebre el corredor prelitoral, on es troba la vila d’Alcalà i per on passen les vies de comunicació entre València i Barcelona, drenat per la rambla d’Alcalà que desemboca a la mar prop de Benicarló i separat de la costa per les serres de Xivert on es troben les restes del castell de Xivert i d’Irta i la muntanya de Sant Benet on es troba l’ermita del mateix nom i la vall d’Àngel, que s’estén al NE fins a…