Resultats de la cerca
Es mostren 2711 resultats
Sant Pere de Lasquarri
Art romànic
L’església de Sant Pere, de la qual es desconeix l’emplaçament, era la segona en importància de la vila de Lasquarri Segons l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040, l’església de Sant Pere, situada a Lasquarri, així com la de Santa Maria, van ésser confirmades com a possessions de l’esmentat cenobi Cal dir que aquesta donació confirmava la que l’any 1023 va fer el rei Sanç III de Navarra i Aragó al monestir de Tavèrnoles del castell de Lasquarri i de les seves esglésies Actualment hom no recorda pas cap capella amb aquest titular dins el terme de Lasquarri
Sant Sebastià de Mudegons (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
Aquesta era l’església de l’antiga vila de Mudegons documentada des de l’any 916 villa Mutationes Per a tenir notícies d’aquest temple cal esperar fins al 1170, que és esmentat en una donació de Ramon de Peralada a Arnau Comte L’any 1447 va ser unida a la collegiata de Sant Joan de Perpinyà Sembla que amb el temps tingué diverses advocacions El 1577 es trobava dedicada a sant Salvador i a mitjan segle XVII apareixia sota l’advocació de santa Maria Magdalena Sant Sebastià de Mudegons es trobava a la riba dreta de l’Aglí, a prop del mas Llobet
anualitat
Pagament o cobrament anual, que pot ésser fragmentat en intervals menors (p ex, trimestrals) durant un període fix o indeterminat.
En matemàtica financera hom distingeix l’anualitat d'amortització de l’anualitat de capitalització El preu d’adquisició d’una anualitat depèn del tipus d’interès utilitzat per a calcular el valor present d’un flux de renda futura La forma més corrent d’anualitat ha esdevingut, modernament, la que deriva de l’assegurança de vida, de vellesa o de pensions El seu valor depèn del sexe i de l’edat dels qui contracten, puix que és basat en les taules de vida actuarials derivades de les respectives taxes de mortalitat Subsisteixen, però, altres fórmules d’anualitat, com les derivades d’un llegat o…
Marquesa de Cabrera
Història
Vescomtessa de Cabrera (1278-1328) i comtessa d’Empúries.
Filla del vescomte Guerau VI de Cabrera i de Sança de Santa Eugènia Regí el vescomtat, sota la tutoria del seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès El 1282 es casà amb el comte Ponç V d’Empúries La unió de llurs patrimonis i la donació per part del rei Pere II del vescomtat de Bas formà el més gran domini del Principat, però aquesta unió no fou definitiva Vídua, el comtat passà al seu fill Ponç VI, però retingué el vescomtat amb tota la jurisdicció Ponç VI premorí a la seva mare, que, en morir, deixà el vescomtat al seu cosí Bernat I de Cabrera
Santa Fe de Talltorta (Bolvir)
Art romànic
Aquesta església, de la qual no es conserven vestigis visibles, era situada vora el riu Rigal, al despoblat de Santa Fe Fou una possessió del monestir de Sant Martí del Canigó El lloc de Talltorta havia estat donat a aquest monestir l’any 1084 El 1083 ja hi havia hagut la donació d’un mas a Talltorta a la mateixa abadia L’església de Santa Fe de Talltorta, amb totes les seves pertinences, fou confirmada al monestir de Sant Martí del Canigó en la butlla del papa Alexandre III de l’any 1163 L’església de Santa Fe de Talltorta desaparegué al segle XVII
Castell de Viver (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, era situat a la petita ondulació on s’assenta l’actual poble de Viver de Segarra, al nord-oest de Portell És esmentat per primera vegada el 1098 entre les afrontacions del castell de Portell, a ponent En el testament sacramental de Ponç Ollemar, potser senyor del castell, jurat el 1119, es féu donació a la catedral d’Urgell de tot l’alou que tenia al castell de Viver i al seu terme, amb els homes, la jurisdicció i els censos, excepte l’església, que havia donat a Santa Maria de Guissona Al segle XII apareix una família de castlans cognomenats Viver
Sant Jaume dels Garidells
Art romànic
La referència més antiga del lloc dels Garidells apareix en la donació del terme i el castell dels Garidells que feu l’any 1174 Guillem de Claramunt als seus germans Arnau i Berenguer Pel que fa a l’església parroquial, cal esperar fins a les relacions de dècimes papals dels anys 1279 i 1280, on consta que no hi contribuïa amb res Això vol dir que la parròquia era pobra i no tenia les rendes suficients per a tributar La parròquia dels Garidells, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual és de tipus popular, dins un estil indeterminat de tradició…
Sant Romà d’Escós (Soriguera)
Art romànic
Aquesta capella, de construcció tardana, apareix esmentada l’any 1260, en un instrument de confirmació del document conegut com a fals III de Gerri , en el qual el comte Frèdol donava al monestir de Gerri, entre altres béns, l’església de Sant Romà d’Escós Potser es troba ja consignada aquesta església en la donació que l’any 1089 feren el comte Artau II i la seva muller Eslonça, Ot i l’abat Pere Ricoll de Gerri, a mestre Ramon, constructor de l’església de Gerri, de l’alou de Santa Maria a Sant Romà d’Estac, que caldria identificar amb la capella de Sant Romà d’Escós
Santa Llogaia d’Estavill (la Torre de Cabdella)
Art romànic
L’esment més antic que coneixem d’aquest lloc és de l’any 1093 i fa referència al castell d’Estaville , amb motiu de la donació d’una vinya a favor del monestir de Gerri La jurisdicció del lloc fou, almenys d’ençà el segle XIV i fins al segle XIX, de la baronia de Bellera L’església d’Estavill apareix relacionada entre les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona El 1904 aquesta església era sufragània de l’església d’Antist i, igual que aquesta, actualment depèn de l’església de la Pobleta de Bellvei
Castell de Torallola (el Pont de Claverol)
Art romànic
Tot i la manca de referències documentals, la seva història s’associa a la del veí castell de Toralla, que des del segle XII és troba en mans de la família homònima, feudatària dels comtes de Pallars L’any 1163 el cavaller Alamany de Toralla, penedit pels danys que havia infringit a l’església de Santa Maria d’Organyà, li féu donació de tot l’honor que posseïa “ in kastrum de Torallola ” Al primer terç del segle XVII Torallola consta, al costat de Toralla, Serradell i altres, com un domini de Lluís de Toralla, dins la sots-vegueria de Pallars L’any 1831 n’era titular la família Orteu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina