Resultats de la cerca

Situació L’església de Sant Miquel del Pla és situada a la zona nord-occidental del nucli antic de la ciutat, anomenat localment Part Alta, just a la placeta que porta el seu nom JJMB Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història L’origen d’aquesta església és força antic amb relació a altres temples tarragonins Es consigna per primera vegada en la butlla de confirmació de béns i privilegis que el papa Anastasi IV adreçà, l’any 1154, a l’església de Tarragona, en la qual figura esmentada com a “ ecclesiam Sancti Michaelis ” Vers la darreria del segle XII, en altres dues butlles atorgades,…

Situació Sant Vicenç del castell de Burriac Restes de la capella que donà nom al primitiu castell E Juhé Les restes de la capella de Sant Vicenç es troben situades a la banda E del recinte sobirà del castell Mapa 37-15393 Situació 31TDF490988 EJC-CMR Història El castell de Burriac s’anomenava antigament castell de Sant Vicenç per raó del sant titular de la seva capella El castell és esmentat des del 1023, cosa que indica que ja devia existir la capella, bé que aquesta no surt esmentada directament fins el 1214 La primera vegada que es menciona el nom de Burriac aplicat al castell és en un…

L’edifici Del conjunt de l’antic monestir es conserven l’església, que és l’element més important, i una bona part de les dependències monàstiques, totalment transformades en adaptar-les com a masoveria L’església, ben conservada gràcies a diverses campanyes de consolidació realitzades al llarg del segle XX, s’emplaça al sector nord de tot el conjunt És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de mig punt i dividida en tres trams per quatre arcs torals, amb una capçalera de tres absis de planta semicircular i un transsepte entre tots dos espais Una volta de canó de mig punt…

Les parts superiors del vessant resten, doncs, sense suport i cauen a mesura que l’erosió avança

Utilitza com a documents qualsevol mena de vestigis materials que han deixat els homes llocs d’habitatge i d’enterrament, manifestacions artístiques, eines i instruments, deixalles de menjar, fortificacions i armes, restes de camps conreats, de camins, etc L’arqueòleg és, doncs, un historiador que no es basa, com és habitual, en documents escrits, o bé perquè no existien cas de la prehistòria o bé perquè són considerats insuficients, com passa a les èpoques de la història antiga A partir de l’edat mitjana, el mètode arqueològic té més poca aplicació i ja no és utilitzat per a la història…

Pompeia fou fundada pels oscs i sotmesa a les influències grega i etrusca al llarg dels segles VI i V aC Ocupada pels samnites vers el 425 aC, rebutjà un atac de la flota romana ~310 aC, però a partir del 290 aC s’alià amb Roma Poc després del setge de Sulla 91 aC fou elevada a colònia sota la denominació de Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum La ciutat, que arribà a comptar uns 25000 habitants, servia de port a les poblacions de l’interior i, des del final de la República, era lloc d’estiueig per als romans opulents Ciceró hi tenia una villa L’amfiteatre de Pompeia Wendy CC BY-NC-ND 20…

És característic de les valls fluvials, però ocorre també al llarg de les costes Hom pot distingir, doncs, terrasses fluvials i fluvioglacials, terrasses marines i terrasses lacustres Una terrassa és una part de terreny, generalment formada per alluvions, que resta a una certa altura per damunt de l’actual llit del riu o per damunt del nivell marí o lacustre La seva formació s’explica per un procés altern d’acumulació o de dipòsit de materials i d’erosió o excavació posterior El procés erosiu, fonamental per a la formació de les terrasses, és originat normalment per un descens…

Forma un conjunt amb la cova de la Vila i altres cavitats de la zona, que geològicament tenen l’origen en els conglomerats resultants de les terres emergides fa uns 25 milions d’anys Els nombrosos rius i torrents que hi desembocaven donaren lloc a una zona d’alta concentració hídrica La filtració de les aigües subterrànies provocà com a resultat de l’erosió l’aparició de fissures i fractures en forma de coves En total, la gran cavitat natural, travessada per un riu subterrani, supera els 3,5 km de longitud de galeries Descoberta el 1853, no fou explorada fins un segle més tard, i hi tingué un…

Al nord-oest de Bages, al sud del Rard, hi havia a l’edat mitjana el poble de Rard, al vessant d’una serra orientada de nord a sud Al cim d’aquesta serra es dreçava el castell Hom troba l’únic esment de la fortalesa de Rard l’any 1303, en l’epitafi de la làpida de la tomba de Guerau de Bac, abat d’Arles La inscripció fa referència als treballs que aquest abat feu fer als castells de Rard i de Forques “fecit operari castrum de Riardo et fecit operari castrum de Furchis” Hom sap, per altres textos, que el castell de Forques no és pas anterior a la fi del segle XII els anys 1188 i 1193 l’abat…

Situació Façana de ponent d’aquesta església parroquial ECSA - M Catalán L’església parroquial d’Albesa és situada al mig del nucli antic de la població Mapa 32-14359 Situació 31TCG055249 Història La primera notícia que tenim sobre les esglésies d’aquesta població data del 1091, any en què el comte d’Urgell Ermengol IV i la seva esposa Adelaida donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona les esglésies que es construïssin als castells de Llorenç, Castelló i Albesa Pocs anys després, el 1102, el comte d’Urgell Ermengol V feu una àmplia donació a Santa Maria de la Seu i al bisbe Ot i els…