Resultats de la cerca
Es mostren 726 resultats
François-Auguste Rodin

El pensador (1880-1900), d’Auguste Rodin. Un dels aspectes més innovadors de Rodin va ser fer visible en la matèria de l’escultura l’empremta manual del treball de l’escultor
© Fototeca.cat-Corel
Escultura
Escultor francès.
Fill d’un funcionari de policia normand A la Petite École de Dessin de París 1854 fou deixeble de Carpeaux i de Barye Rebutjat en les proves d’ingrés a l’École des Beaux-Arts de París, s’hagué de dedicar a la decoració Deixeble de Carrier-Belleuse, el 1864 envià L’home del nas trencat al Salon i li fou rebutjat Fou caporal de la Guàrdia Nacional en la guerra Francoprussiana Residí a Brusselles 1871-75 com a ajudant de Carrier i com a soci de l’escultor Antoine-Joseph Van Rasbourg, amb qui realitzà el monument al burgmestre Loos del parc d’Anvers, entre altres obres A Itàlia 1875 l’impressionà…
Rembrandt
Retrat que féu d’ell mateix el pintor holandès Rembrandt (1606-1669) (Rijksmuseum, Amsterdam)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Harmensz van Rijn, pintor holandès.
Deixeble a Leiden 1621-23 dels pintors italianistes Jacob Isacszoon van Swanenburch i Jacob Symonszoon Pynas El 1624, a Amsterdam, freqüentà el taller de Pieter Pieterszoon Lastman, el qual hom creu que conegué l’art de Caravaggio Aquest mateix any obrí el seu estudi a casa dels seus pares L’any 1631 es traslladà definitivament a Amsterdam Es casà 1634 amb Saskia dona rica que li donà la tranquillitat econòmica i humana i la possibilitat a la seva afecció colleccionista, que morí el 1642 després d’haver-li donat l’únic fill que sobrevisqué, Titus Hom pot parlar de Rembrandt des d’una visió…
Àngel Ruiz i Pablo
Àngel Ruiz i Pablo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Des de la seva joventut demostrà les seves aficions literàries collaborant en la premsa de Maó, Ciutadella i Palma, on fou redactor de La Almudaina També escriví a Menorca Artística El 1911 s’installà a Barcelona i collaborà a La Illustració Catalana i La Vanguardia , sota el pseudònim El Licenciado Pablillos, entre d’altres publicà també en els diaris madrilenys ABC , El Debate i El Fígaro Fill de pare castellà, gran part de la seva obra literària l’escriví en aquesta llengua Oro y escorias 1893 Episodios ribereños 1906 El último hidalgo 1912 Clara sombra 1915 Las…
, ,
El País
Periodisme
Diari de Madrid aparegut el 1976.
Editat per l’empresa Promotora de informaciones, SA PRISA, presidida inicialment per José Ortega Spottorno, fou el principal exponent de la renovació de la premsa espanyola a la fi del franquisme Ha estat dirigit per Juan Luis Cebrián 1976-88, Joaquín Estefanía 1988-93, Jesús Ceberio 1993-2006, Javier Moreno 2006-14 i 2020-21, Antonio Caño 2014-18, Soledad Gallego-Díaz 2018-20, Pepa Bueno 2021-25 i des del juny del 2025 Jan Martínez Ahrens És un dels diaris de més difusió i influència arreu de l’Estat espanyol, amb una línia política de centreesquerra L’edició de Barcelona, a…
mu‘allaqa
Literatura
Nom donat a cadascun dels poemes àrabs (~s VI) considerats el màxim exponent de la literatura preislàmica, els quals, segons la tradició, corresponien als guanyadors de concursos poètics i eren penjats als murs de la Ka‘aba.
Segons els crítics, la llista de les mu'allaqa varia la més acceptada és la que inclou les set cassides d’Imru'-l-Qays, Ṭarafa, ‘Antara, Zuhayr, Labīd, ‘Amr ibn Kulṯūm i Ḥārit ibn Hilliẓa
escola romana
Sant Pere del Vaticà, la reconstrucció del qual ocupà al llarg del segle XVI Bramant, Rafael i Miquel Àngel, entre d’altres, i durant el segle XVII, Maderno i Bernini
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística que es desenvolupà a Roma del començament del segle XVI al XVIII.
Sota l’impuls preponderant dels papes, en particular de Juli II, Lleó X i Sixt V, Roma fou el centre artístic més important del baix Renaixement i del Barroc hi immigraren un gran nombre d’artistes que treballaren en les grans obres papals i se n'hi formaren molts d’altres que plegats constituïren i espargiren arreu d’Europa el romanisme , concepte que sintetitza el protagonisme històric i religiós de la ciutat i de l’Església En arquitectura, D Bramante inaugurà el classicisme romà, auster i simple, basat en la teoria de Vitruvi Al mateix temps que la reedificació de Sant Pere del Vaticà,…
scherzo
Música
Composició de característiques formals i mètriques similars a les del minuet, el qual substituí progressivament en les obres amb diversos moviments (sonates, simfonies, obres de cambra, etc.) a partir del final del segle XVIII.
Els seus principals trets distintius -respecte al minuet- són un ritme més marcat, un tempo més ràpid i un caràcter més lliure, normalment lleuger, humorístic, tot i que no són excepcionals altres registres de tipus més dramàtic A l’igual del minuet, en l’estructura de l' scherzo hi acostuma a figurar el trio com a secció contrastant Els primers exemples de moviments amb el títol de scherzo , o bé scherzando , es troben esporàdicament en obres de JS Bach Partita en la m, BWV 827, de CPE Bach sonates per a flauta, 1770 i també de J Haydn Sonata per a piano , Hob XVI 9, 1766, entre d’altres…
passió
Música
Obra musical sobre la narració evangèlica de la passió i la mort de Jesucrist (per a la passió de caràcter litúrgic vegeu pàssia).
Des de l’Edat Mitjana la lectura dels textos el Divendres Sant o en altres diades de la Setmana Santa es feia en cant pla En les primeres elaboracions polifòniques, només les turbae i els personatges secundaris soliloquentes eren tractats contrapuntísticament, mentre que el narrador, o evangelista, i Jesús continuaven tenint les seves paraules en cant pla Aquest tipus de passió responsorial sorgí a mitjan segle XV Del principi del segle XVI data Antoine de Longaval o Jacob Obrecht el primer exemple de passió motet el text hi és tractat d’acord amb les característiques pròpies d’un motet Les…
Rafael Campalans i Puig
Rafael Campalans i Puig
© Fototeca.cat
Política
Polític.
De família menestral, d’estudiant presidí l’Agrupació Escolar Doctor Robert 1903 i fou redactor d' El Poble Català 1906 Es graduà d’enginyer industrial a Barcelona el 1911 Amplià estudis a Lovaina Flandes i a Charlottenburg Alemanya, i féu estades per motius professionals a França, Suïssa, Àustria-Hongria, Països Baixos i Anglaterra, països on s’interessà pel moviment socialista De retorn a Barcelona 1914, Prat de la Riba li encomanà l’organització dels serveis d’obres públiques de la Mancomunitat Fou catedràtic de física i electrotècnia de l’Escola d’Agricultura, professor de tecnologia…
Glosari
Periodisme
Conjunt dels articles que Eugeni d’Ors, signant Xènius, publicà diàriament a La Veu de Catalunya (1906-20) i a El Día Gráfico (també en català), part del 1920 i del 1921.
Amb un estil retòric molt propi, durant més de quinze anys, l’autor hi recollia les “palpitacions del temps”, bo i comentant-hi tota mena de temes relacionats amb la cultura o la política Fou el màxim exponent del concepte glosador, un periodista d’idees que se serveix de la plataforma periodística per, en una clara voluntat programàtica i en el marc d’un projecte literari complet, formular conceptes que es concreten en uns mots clau A través d’aquesta secció diària l’autor anà formulant el seu pensament i el convertí en el fonament bàsic de l’ideari noucentista És especialment entre els…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina