Resultats de la cerca

L’ordre dels bericiformes inclou en conjunt 12 famílies Només la dels traquíctids, amb un sol gènere i una espècie Hoplostethus mediterraneus , colonitza les nostres aigües Són peixos relativament afins als perciformes i, consegüentment, als teleostis superiors, però simultàniament també ofereixen alguns caràcters propis dels teleostis primitius D’entre les semblances més rellevants amb els teleostis superiors cal citar, a més de l’aspecte general, la presència de radis espinosos a les aletes dorsal, anal i pelvianes, com també la posició més o menys toràcica d’aquestes darreres tenen 18 o…

Fou utilitzat, sobretot, a l’edat mitjana

Comprèn la majoria de les molses, dins les quals representa un grup evolucionat

L’església parroquial d’Ardòvol arrecera al seu entorn les poques cases que componen aquest nucli, situat uns 2 km al nord-oest del poble de Prullans, cap de municipi Aquesta parròquia, al lloc d’Ardòvol, fou consagrada a sant Climent el 9 de gener de 890, per Ingobert, bisbe d’Urgell Segons indica l’acta de consagració, l’església era situada “ infra pau Tollonense, infra fines de villa iamdicta Ardocale ”, i havia estat edificada pels habitants del lloc, els quals, amb motiu d’aquest acte solemne, la dotaren amb diversos béns situats dins el terme de l’esmentada villa d’Ardòvol D’altra…

Història i tipus La corona fou utilitzada des de temps molt antic pels personatges que s’havien destacat en algun fet religiós, polític o militar Al Pròxim Orient, l’empraren els reis i els sacerdots, amb un gran sentit místic A Egipte són remarcables, entre d’altres, la corona blanca o de l’Alt Egipte, la corona roja , del Baix Egipte, el pšen o doble corona , formada per la superposició de la roja i la blanca, i el khepreš o corona blava , emprada generalment per a la guerra i la caça Els grecs i els romans utilitzaren corones de fulles i de metall, ornades o no amb pedreria, per a premiar…

Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics El gos de les torberes Canis palustris és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae , del qual hom creu que provenen els gossos d’atura En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria per exemple, continua d’…

Data 23 de setembre de 1443 L’escultor Pere Joan, mestre del retaule de la catedral de Sant Salvador, contracta amb Gonçal de la Caballeria un tríptic o petit retaule mixt de fusta amb portes per a la capella de la casa de la Ciutat de Saragossa S’estableix que al compartiment principal es tallarà l’escena de la Pentecosta i a les portes es pintarà en grisalla una anunciació, que es veurà quan aquestes siguin tancades, i quatre apòstols, que es veuran quan siguin obertes Capítoles ordenats entre don Gonçalvo de la Caballeria e lo senyor en Pere Johan, maestre del retaule de Sant Salvador, per…

Morfologia La serp d’Esculapi Elaphe longissima és un animal corpulent, de coloració fosca amb petites taques clares a les escates dorsals i una carena a les vores de les escates ventrals Antonio Bea Aquesta serp és llarga i esvelta i pot arribar als 200 cm de longitud, encara que normalment no supera els 150 cm El seu cap és estret i ben definit i té la pupilla rodona Presenta una escata preocular grossa, dues de postoculars petites, dues de temporals, vuit o nou de supralabials, de les quals la quarta i la cinquena són sota l’ull, i nou escates infralabials Les escates dorsals són llises…

En el moment de la seva publicació a València, el 1490, i a Barcelona, el 1497, Tirant lo Blanc, la novella de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba, que ha estat considerada una de les primeres novelles modernes, va tenir un èxit considerable Ben segur que ja era coneguda d’abans per lectures públiques, ja que la impremta tot just començava Itineraris de Tirant lo Blanc Els quasi 1 000 exemplars editats són, si es pensa en els pocs milers de lectors potencials de català de l’època, una xifra molt important Traduïda ràpidament al castellà Los cinco libros del esforçado e invencible…