Resultats de la cerca

El picot garser gros Picoides major té el cos més petit que el picot verd ateny 23 cm, i és comú als nostres boscos Es distingeix del més rar picot garser petit Picoides minor , per la taca blanca del costat, la taca vermella de sota la cua i la franja negra de la cara, que és contínua, com s’observa a l’exemplar de la fotografia, feta a Aigüestortes, als Pirineus El mascle té una taca vermella darrere el cap i els joves tenen tot el capell d’aquest color Xavier Parellada Espècie característica dels boscos bòreo-alpins, el picot garser gros ocupa la Catalunya Nord és absent de la plana del…

El territ variant Calidris alpina és el més comú, al nostre país, dels escolopàcids Sobretot a l’hivern, és prou semblant al territ bec-llarg, bé que una mica més petit 16-18 cm L’exemplar illustrat procedeix del delta del Llobregat Ramon Torres És el territ més comú al territori estudiat Abunda durant les migracions, sobretot a la tardor, i a l’hivern és molt escàs i irregular, llevat del delta de l’Ebre i els marjals del migjorn valencià, on és comú La migració de primavera al delta de l’Ebre comença ja el febrer, però no s’observa a la resta del nostre litoral…

El bec d’alena Recurvirostra avosetta , més gros que el cames-llargues fins a 43 cm, s’identifica pel dibuix negre sobre blanc del plomatge i, sobretot, pel llarg bec, corbat cap amunt, i per les potes, d’un to blavós, caràcters que s’aprecien a l’exemplar de la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu l’aspecte gràcil de les potes i la membrana que uneix els dits, característica dels ocells de ribera Xavier Ferrer Present durant tot l’any al territori estudiat, a Catalunya i el País Valencià nia i hiverna d’una forma molt local, i és molt més estès durant les migracions A la Catalunya…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, s’inicià a l’Escola d’Esquí de la Molina, on també exercí d’entrenador, i fou campió de Catalunya d’eslàlom gegant 1950 i salts de trampolí 1953 Formà part de la selecció espanyola d’esquí alpí, però una lesió n’impedí la participació als Jocs Olímpics d’Hivern de Saint Moritz 1948 Practicà l’esquí nàutic i també formà part de la selecció estatal 1956-60 d’aquest esport Guanyà el Campionat d’Espanya 1960 i la Copa Ibèrica 1960 en la disciplina de salts En el camp de la medicina esportiva, fou pioner en la traumatologia aplicada a l’…

Membre del Club Natació Kallipolis, començà a competir en categories inferiors el 1984, sobretot en duo i equip Fou campiona d’Espanya d’estiu en solo 1993 En modalitat duo, fou campiona d’Espanya d’estiu en quatre ocasions 1988-91, la primera i l’última fent parella amb Marta Amorós i el 1989-90 amb Eva López També guanyà el Campionat d’Espanya d’hivern fent parella amb Eva López 1988-91 i el 1992 fent parella amb Marta Amorós En la modalitat per equips, aconseguí la medalla d’or en el Campionat d’Espanya d’estiu 1987-91, 1993, 1994 i guanyà el campionat d’hivern…

Fou secretari general de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, que presidí 1977-86 Fou el primer president escollit per votació popular, i durant el seu mandat creà la Marxa Beret

Bufa correntment a l’hivern, però també, més feblement, a l’estiu, i és anomenat borino Pot arribar a 120 km/h, i pot representar un greu perill per a la navegació

A l’estiu poden augmentar en nombre i en intensitat de pigmentació, i disminuir un altre cop a l’hivern Tenen només un interès cosmètic, i la seva aparició és determinada genèticament

Centre turístic i d’esports d’hivern, vora el llac homònim i a 1838 m d’altitud sobre el nivell de la mar Des de temps remots són conegudes les seves aigües termals

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, disputà els Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1964 en la modalitat de descens, eslàlom gegant i eslàlom especial També competí per la Federació Catalana d’Esquí