Resultats de la cerca
Es mostren 3204 resultats
Sant Bartomeu de Fraguerau

Ermita de Sant Bartomeu, al congost de Fraguerau
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi d’Ulldemolins (Priorat), al congost de Fraguerau, en un coster que domina, per la dreta, el riu de Montsant.
Fou fundada per fra Guerau Miquel, que hi habitava junt amb altres eremites, segon J Lladonosa, des dels volts de 1160 La zona és molt erosionada i ubèrrima, plena d’indrets batejats amb noms poètics i plens de llegenda Fra Guerau vivia en una gran balma, vora l’ermita, la construcció de la qual li és atribuïda Cap al 1192 rebé dels reis Alfons i Sança una bona part de la vall del riu de Montsant —coneguda encara com la Quadra de Fraguerau—, la zona compresa entre Sant Bartomeu i Santa Maria, que el 1210 traspassà als Balb de Lleida perquè hi fundessin un monestir El seu darrer…
les Landes
Regió de la costa atlàntica d’Aquitània, Occitània, estesa des de l’estuari de la Garona (N) fins al riu Ador (S).
Forma una ampla plana d’uns 14 000 km 2 , travessada al NW per valls encaixades, excavades pel riu Leyre i pels tributaris de l’Ador Un pendent molt dèbil dificulta el drenatge, obstaculitzat, d’altra banda, per l’existència a molts indrets d’una capa impermeable i poc profunda, l' aliós , la qual cosa contribuí a convertir la regió en una ampla àrea d’aiguamolls, apta només per al pasturatge de grans ramats d’ovelles transhumants La dessecació i posterior plantació de pins durant el s XIX canvià l’aspecte i l’economia de la regió, i implantà l’explotació forestal i la…
transmissió hidroestàtica
Tecnologia
Sistema de transmissió de l’energia que es basa en el desplaçament d’un fluid a pressió (de 2 a 300 bars), a baixa velocitat (de 5 a 8 m/s), dins un circuit tancat.
Consisteix bàsicament en una bomba generalment de cabal variable de pistons, d’alvèols o de paletes, en un o més motors hidràulics d’engranatges, de paletes o d’alvèols, en els òrgans de regulació i control distribuïdors, vàlvules de seguretat, etc i en les canonades de comunicació i el dipòsit del fluid Els seus avantatges són la capacitat de proporcionar grans esforços amb petits desplaçaments, la possibilitat de regulació sense salts de l’esforç o de la velocitat, l’absència pràctica de desgastaments mecànics i la possibilitat de transmetre el moviment a indrets de difícil…
Massalió
Municipi
Municipi del Matarranya, situat a la vall mitjana del riu Matarranya, al límit amb Terra Alta.
La zona forestal 3 700 ha és ocupada per pinedes, garrigues i brolles L’aigua del riu, aprofitada a través de séquies, permet de conrear 200 ha de regadiu patates, farratge, cereals, hortalisses Al secà hom destina unes 1 800 ha a oliveres, 500 a vinya, 400 a blat i 400 a ordi Hi ha ramaderia ovina que aprofita 1 200 ha destinades a pasturatges i granges de porcs i d’aviram Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura trulls d’oli, a més de petits tallers tèxtils i una fàbrica d’objectes de pell Hi ha emigració, especialment vers Barcelona La vila 608 h 1996 359 m alt és…
Roy Scheider
Cinematografia
Actor nord-americà.
Cursà estudis mitjans al Franklin and Marshall College, en un dels indrets amish per excellència dels Estats Units, a Lancaster, a l’estat de Pennsilvània Després d’una etapa en què prestà servei a les Forces Aèries del seu país, entrà a formar part del Lincoln Center Repertory La seva experiència teatral en aquesta companyia precedí l’activitat per la qual seria conegut a partir dels primers anys de la dècada dels setanta, sobretot a causa de l’èxit aclaparador de French Connection 1971, de WFriedkin Participà en altres produccions populars de la dècada, com ara Jaws 1975, de…
cos de comerç
Història
Nom que prengueren les antigues corporacions o col·legis de mercaders matriculats a Barcelona, València i Saragossa suprimides pels decrets de Nova Planta (1707-16).
En ésser restablerts a la segona meitat del s XVIII el de Barcelona —dit també cos o comunitat de comerciants — el 1758 per Ferran VI els de València i Saragossa, el 1763 per Carles III Els de Barcelona i València foren regits per les respectives juntes de comerç A Barcelona —on subsití després del 1714 la confraria dels mercaders o de la Mare de Déu de la Soledat— hom intentà de reorganitzar la corporació ja el 1735 en ésser establerta l’efímera Junta de Comerç Marítim i Terrestre de Catalunya el 1758, la primera matrícula del cos de Barcelona era formada per 41 persones 5 nobles, 8…
torbera
Geobotànica
Tipus de vegetació propi de medis entollats, caracteritzat per la presència abundant i exclusiva de molses o d’herbes hidròfiles.
El creixement de les plantes origina una gran quantitat de matèria vegetal, que a causa de l’anaerobiosi existent es transforma en torba, la qual s’acumula en el fons de la torbera N'existeixen dos tipus principals la torbera alta o ombrogènica, integrada per esfagnes que s’eleven per damunt del nivell de l’aigua i per sòl àcid i oligotròfic, i la torbera baixa , constituïda per ciperàcies i altres herbes, que es forma en indrets calcaris o silicis, amb aigua neutra, poc àcida o lleugerament bàsica, i rica en nutrients Les torberes altes són pròpies de regions de clima fred i…
carpa

Carpa
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Peix de l’ordre de cipriniformes, d’aigua dolça d’uns 20 a 40 cm de llargada.
El cos, de color d’oliva, és comprimit lateralment i recobert tot ell de grans escates L’aleta dorsal, única, és allargada, i l’anal té el primer radi espiniforme La carpa no té dents, i a la part superior de l’orifici bucal presenta quatre barbetes, dues a cada costat Es nodreix de larves de dípters i d’altres insectes aquàtics, de cucs i de petits molluscs És originària d’Àsia, d’una àmplia zona des de la Manxúria fins a prop de la mar Negra Viu en estanys o rius de corrent lent i en fons de vegetació densa Hiverna en moles sobre el fons en indrets profunds Malgrat que la seva…
Camí de Castellbò a Aubet (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Vell camí medieval, en part empedrat i en part excavat a la roca ECSA – A Villaró Aubet és un dels pobles de la solana de la vall de Castellbò, en la direcció de Sant Joan de l’Erm Mapa 34–10215 Situació 31TCG624962 Per a arribar-hi, cal prendre, des de Castellbò, la pista que ressegueix tota la solana de la vall, que és la de la dreta a la cruïlla amb la pista de Carmeniu Les restes del camí són molt visibles just abans d’arribar a Aubet, a l’esquerra de la pista Camí Es tracta d’un camí excavat a la roca, molt semblant al de Solanell, que tot seguit descriurem En alguns …
pla de Beret

Estació d’esquí de Baqueira Beret
© Fototeca.cat
Gran pla, a 1 860 m d’altitud, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú, propietat dels pobles de Salardú, Tredòs, Gessa, Unya i Bagergue.
Té 4 km de longitud des de l’ull de la Garona a la cabana dels Gavatxos i és cobert de prats naturals, els més extensos de la Vall d’Aran Els prats s’eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l’est, l’anomenat massís de Beret tuc de Saumet, tuc de Baciver, cap de Varimanya Hi acudeixen a pasturar uns 40 000 caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí, a més del transhumant que es dirigeix a Montgarri i a Varimanya És travessat per una carretera forestal que des de Salardú i Bagergue es dirigeix a Montgarri i a Esterri d’Àneu A més de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina