Resultats de la cerca
Es mostren 527 resultats
Joan Baptista Culla i Clarà

Joan Baptista Culla i Clarà (2023)
© Lali Puig - Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Historiografia
Historiador.
Llicenciat 1976 i doctor 1985 en història contemporània per la Universitat de Barcelona, fou professor a la Universitat Autònoma de Bellaterra 1977-2023 Publicà El catalanisme d’esquerra 1928-1936 1977, El republicanisme lerrouxista a Catalunya 1921-1923 1986, Joan Casanellas i Ibarz 1904-1986 1991, Unió Democràtica de Catalunya El llarg camí 1931-2001 2002, Israel, el somni i la tragèdia Del sionisme al conflicte de Palestina 2004, La dreta espanyola a Catalunya 2009, Breve historia del sionismo 2009, Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012 Una història política 2013, El tsunami Com i…
Església
Comunitat dels seguidors de Crist.
El mot grec ἐκκλησία o el llatí ecclesia , que ha sobreviscut en les llengües romàniques, síntesi de l’expressió ἐκκλησία του Κυρίου ‘assemblea del Senyor’, tradueix el concepte bíblic qahal Iahvè ‘poble de Déu’ El mot, en el Nou Testament, designa la comunitat dels darrers temps, la “resta d’Israel”, que confessa Jesús en nom de tot el poble com el Messies esperat Sovinteja en l’apòstol Pau, el qual el devia aprendre de la comunitat de Jerusalem Però prengué una extensió nova, per raó de la crida dels pagans a constituir també ells el “poble de Déu”, de cara a una nova etapa de la seva…
L’altra arquitectura religiosa gòtica: les sinagogues, les mesquites
Al marge de la religió cristiana i també marginada dins les ciutats es trobava la comunitat jueva, reclosa als calls Els calls o barris jueus de les ciutats catalanes tenien els seus propis establiments públics i també la seva sinagoga, sovint anomenada «escola» En ciutats importants com Barcelona podia haver-n’hi més d’una, però en cap cas no van arribar a assolir un desenvolupament arquitectònic o artístic comparable al de les esglésies cristianes Generalment es devia tractar d’espais habilitats en edificis o cases particulars tal com donen a entendre documents com una…
Šemà’’
Judaisme
Professió de fe jueva, coneguda pel primer mot hebreu del passatge bíblic ’’’’Escolta, Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic’’.
Oració principal dels jueus, coneguda ja en la Mišnà, hom la recita matí i vespre i és un dels texts inclosos en el filacteri
literatura hebraica
Literatura
Judaisme
Literatura conreada en llengua hebraica, des de la Bíblia fins als autors actuals de l’estat d’Israel.
Els llibres de la Bíblia constitueixen el llegat més preat de la literatura hebraica antiga i l’eix entorn del qual gira gairebé tota la literatura jueva posterior i una gran part de la cristiana El cànon jueu de les Escriptures cànon conté només obres en hebreu, les quals, tot i tenir un contingut molt unitari de pensament religiós i nacional, mostren una gran varietat d’estils i formes literàries En llur aspecte purament literari, molts dels escrits bíblics no tenen parió en tota la literatura de l’antic Orient Mitjà, mentre que d’altres poden haver estat influïts per obres…
música de l’Afganistan
Música
Música desenvolupada a l’Afganistan.
Tot i la diversitat lingüística i racial de l’ Afganistan , les diferents ètnies --afgans de llengua paixtu, tadjiks, hazares d’origen mongòlic, uzbeks d’origen turc i minories com els balutxis, els perses, els anomenats kafirs 'infidels', entre d’altres-- comparteixen molts aspectes de la cultura musical En els cants i les danses es troben presents elements de la música índia, iraniana i russa Hi ha una distinció clara dels papers musicals per sexes La creació i l’execució musicals són reservades als homes Les dones només poden tocar el pandero i l’arpa jueva, i solament se’ls…
Pentecosta
Solemnitat religiosa que en el judaisme i en el cristianisme s’escau el cinquantè dia (en grec Πεντηκοστή) després de la Pasqua.
Anomenada primitivament Festa de la collita i, encara avui, Festa de les setmanes šabuot , pel fet d’escaure's set setmanes després dels àzims, fou una festa agrària d’acció de gràcies, que es convertí més tard en la commemoració de la promulgació de la Llei al Sinaí al cap de cinquanta dies de la sortida d’Egipte Fou en ocasió d’aquesta festa que, segons els Actes dels Apòstols , davallà l’Esperit Sant sobre la comunitat cristiana de Jerusalem en forma de llengües de foc i pel miracle de les llengües glossolàlia , signe de la propagació de l’evangeli a tots els pobles Entre els cristians…
Julià Ribera i Tarragó
Música
Historiador, arabista i musicòleg valencià.
Vida Estudià a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en dret i filosofia i lletres El 1882 s’inicià en els estudis àrabs, sota el mestratge de F Codera i fou un dels fundadors de l’escola d’arabistes a l’Estat espanyol Fou catedràtic d’àrab a Saragossa 1887-1905, on collaborà activament en la Revista de Aragón , i catedràtic d’història de les civilitzacions jueva i musulmana a la Universitat de Madrid 1905-28 El 1912 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola amb un discurs sobre l’origen de la lírica provençal que encetava la polèmica que més tard havia d’oposar…
Pasqua
Cristianisme
Festa cristiana, corresponent a la Pasqua jueva, en què hom commemora la mort i la resurrecció de Crist, celebració distinta del diumenge de Pasqua ja al segle II.
És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de Resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…
música d’Israel
Música
Música desenvolupada a Israel.
Arran de la seva creació 1948, els jueus han pogut disposar d’unes institucions per a desenvolupar el seu ric patrimoni musical música dels jueus i, al mateix temps, impulsar una vida musical que es troba entre les més notables del món L’elevat nivell de la música creada i interpretada per israelians, amb figures de tant renom com Itzak Perlman, Daniel Barenboim o Pinchas Zukerman, té les arrels en la cabdal contribució dels jueus a la tradició clàssica occidental, que ha afavorit una intensa dedicació a aquest art, tant des dels poders públics com per part de particulars Des dels primers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina