Resultats de la cerca

Terme molt utilitzat en zoologia tot i la seva poca precisió Aquesta manca de precisió prové de la dificultat d’establir els límits dimensionals a partir dels quals una espècie animal pertany, sens dubte, a la macrofauna Efectivament, aquest terme s’utilitza molt fent referència a un bon nombre d’espècies animals de grans dimensions que es troben protegides amb la finalitat última d’evitar-ne l’extinció Alguns representants de la macrofauna protegida, tant marina com terrestre, són els cetacis en general, i la balena blava Balaenoptera musculus en particular, el tauró pelegrí…

Aquesta ascensió és responsable del vulcanisme intraplaca que afecta escorça oceànica illes Hawaii, illes Reunion i d’altres o escorça continental També pot tenir lloc al contacte entre dues plaques litosfèriques, principalment en límits divergents Així, hom pensa que Islàndia, a la dorsal Centreatlàntica, marca la migració cap a l’oest d’aquesta dorsal per sobre d’una ploma mantèllica fa 80 Ma Segons alguns geofísics, l’ascensió de les plomes i la seva expansió en les dorsals contribueix a l’obertura d’aquestes, i és responsable, doncs, del moviment de les plaques Segons altres…

El concili de Nicea 325 reconegué la triple jurisdicció de Roma sobre Itàlia, d’Alexandria sobre Egipte i Líbia i d’Antioquia sobre l’Àsia Menor El concili de Calcedònia 451 sostragué la Palestina a Antioquia per confiar-la al nou patriarcat de Jerusalem i donà al nou patriarcat de Constantinoble la jurisdicció sobre Tràcia, Àsia i el Pont, no pas sense les protestes de Roma, i així organitzà la cristiandat en la pentarquia L'actual geografia dels patriarcats correspon encara a l’antiga, bé que les diverses escissions han creat un desdoblament de jurisdiccions a cadascuna de les antigues seus…

D’un llinatge d’homes de paratge molt addicte a Ramon Berenguer IV de Barcelona S'educà sota la direcció del bisbe Guillem Pere Havia estat el primer rector de Tamarit de Llitera 1150 el 1175 era canonge de Lleida, i després ardiaca major El 1192 el capítol el nomenà bisbe Clogué el concili provincial obert el 1190 Anà a Roma, on aconseguí de Celestí III 1195 una butlla que reconeixia els límits de la diòcesi lleidatana fins a la línia Cinca-Alcanadre, en disputa amb el bisbe d’Osca L’any 1193 encomanà a Pere de Coma l’obra de la seu, iniciada el 1203 Fou enterrat en aquesta…

Dirigida per Josep Maria Capdevila, l’animador fou Carles Cardó, que en redactava els editorials i alguns dels assaigs més ressonants, com La moral de la derrota , sobre la victòria del Front Popular 1936 Fou la millor plataforma del pensament religiós, obert i intellectual, alhora que tractava des d’una òptica cristiana temes importants de la cultura i de la política Comunisme i collectivisme, dretes i esquerres, els límits de l’ortodòxia, la política estrangera, corrents ideològics i culturals, foren alguns dels seus leitmotive Entre d’altres, hi collaboraren Josep FRàfols,…

Situada dins l’antic terme del castell de Rocafort, si bé en la parròquia de Mura, comptant que els límits civils no hagin variat No degué passar mai de capella rural, encara que és esmentada com a sufragània L’església apareix esmentada el 993, quan el comte Ramon Borrell vengué l’església de Sant Martí de Mura, juntament amb les esglésies sufragànies de Santa Maria de Rocafort i Sant Abundi Segurament que restà vinculada a Santa Maria de Mura, car un rector d’aquesta església, el 1338, feu deixes a totes les esglésies de Mura i entre elles figura la de Sant Abundi Les actuals…

La primera notícia sobre el lloc de Rubió és de l’any 1033, en la donació de la vila de Laguna Sobirana i de l’església de Santa Susanna a Sant Serni de Tavèrnoles Aquesta vila devia ser situada als límits amb la vall de Castellbò i confrontava amb els termes de Rubies La seva església, dedicada a sant Salvador, consta com a església parroquial al començament del segle XIV, dins del deganat de Montenartró, mentre que a la fi de segle, l’any 1391, figura dins del deganat de Cardós El 1575, Sant Salvador era sufragània de Sant Martí de Llacunes, dins l’oficialat de Sort Actualment…

Desconeixem l’indret on era situada aquesta església, de la qual tenim referències gràcies al document del 1049 en què el comte Artau I vengué el castell d’Arcalís a Brocard, fill del vescomte Guillem, on l’església de Sant Joan de Sus apareix com una de les afrontacions territorials, per l’oest, d’aquest castell, després de passar el riu Noguera, venint del castell d’Arboló Poc temps després, el 1054, el mateix Brocard donava el castell d’Arcalís a la canònica de Santa Maria de la Seu, i un cop més, l’església de Sant Joan de Sus era un dels límits, per l’oest, de l’alou objecte…

Malgrat la lenta recuperació del sector turístic, l'economia nacional va romandre força estancada, amb un magre creixement del PIB entorn de l'1,5%, i el Govern va continuar amb les polítiques d'ajustament per tal de reduir el dèficit fiscal i el deute públic També hi van haver més acomiadaments de treballadors del sector públic, i com a resultat d'això les protestes socials van seguir, fins que el Govern va anunciar que els aturaria El Govern va renunciar al finançament de l'FMI per les condicionalitats implícites en els seus ajuts En l'àmbit exterior, va destacar la signatura d'un acord de…

Els límits occidentals de la comarca venien imposats per un conjunt de llomes i tossals calcaris sobre els quals se situaren els pobles de la zona En realitat, són suaus elevacions miocèniques que l’erosió posterior modelà en sentit allargassat i de forma perpendicular a la mar Ja a la vora dreta del Túria, hi ha el pla de Quart, constituït per una ampla superfície de toves i crostes calcàries plistocèniques presidida per la rambla del Poio Estava formada pels municipis d’Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Picanya, Quart de Poblet, Torrent de l’Horta i Xirivella, que el 2023 passaren a l’…