Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
música de Castelló de la Plana
Música
Música desenvolupada a Castelló de la Plana (Plana Alta).
Cap al final del segle XIX, l’ambient musical de la ciutat es reduïa a uns quants músics de teatre que acompanyaven les companyies d’òpera i sarsuela i als grups que tocaven als cafès No va ser fins a la primeria del segle XX que la situació canvià radicalment Sorgiren diverses associacions musicals, com ara la Societat Filharmònica, fundada el 1922, i l’Associació Musical de Professors d’Orquestra I també nasqueren diverses bandes, entre les quals la Banda Municipal, constituïda oficialment el 1925, la Banda del Regimiento de Infanteria Tetuán número 45 i la Unió Musical de la banda infantil…
Josep Gudiol i Ricart

Josep Gudiol i Ricard
© Fototeca.cat
Art
Arquitectura
Arquitecte i historiador de l’art.
Arquitecte titulat a Barcelona el 1934 Nebot i deixeble de Josep Gudiol i Cunill S’inicià com a arqueòleg amb Pere Bosch i Gimpera Estudià història de l’art als EUA amb WS Cook i ChR Post i, a Nova York, organitzà la fototeca espanyola de la Frick Library 1931-32 En els primers anys feu gravat a l’aiguafort El 1936 publicà Els vidres catalans i el 1938 Història de la pintura gòtica a Catalunya Durant la Guerra Civil fou comissari de la Generalitat per al salvament del patrimoni artístic Retornat als EUA 1939, hi exercí com a professor de la Universitat de Toledo Ohio i de l’Institute of…
Joaquim Folch i Torres

Joaquim Folch i Torres
© Fundació Folch i Torres
Art
Historiografia
Museologia
Museòleg, historiador i crític d’art.
Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme , el programa…
,
Els estudis sobre rèptils
El coneixement, endarrerit, de la fauna reptiliana dels Països Catalans obliga a realitzar, en primer lloc, treballs de cartografia que puguin servir de base per a investigacions més avançades El que primer s’imposa és el recorregut de camp, amb observació i anotació acurada dels animals, de llur entorn i de les activitats que efectuen en certa manera, part de la pèrdua de dades com ocorre també amb els amfibis i amb altres grups zoològics prové del treball de camp selectiu, que és molt atent a les rareses i oblida les espècies banals —aparentment de menor valor científic— i desfigura…
Josep Guàrdia
Arquitectura
Cristianisme
Religiós escolapi, artesà i picapedrer.
Biografia L’11 de juliol de 1739 entrà a l’Escola Pia com a germà operari i hi professà després del noviciat, el 29 de novembre de 1739 A Moià collaborà a l’acabament de l’església i s’interessà per conèixer les tècniques emprades En acabar-se les obres, passà pels collegis de Mataró 1749-51, Igualada 1751-52 i Oliana 1752-60, on treballà en la façana del que encara és avui l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i en la construcció de quatre celles per als religiosos i latrines per als religiosos i els alumnes Cap al 1760 anà Mataró i participà en la construcció del bloc destinat a internat,…
Francesc Xavier Riera i Gironella

Francesc Xavier Riera i Gironella
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, matemàtic i predicador.
Vida Alumne de l’Escola Pia de Moià, entrà a l’orde el 1870 i hi professà el 14 de juliol de 1872 Cursà els estudis eclesiàstics entre Moià i Mataró, durant els quals rebé una acurada formació matemàtica dels professors que havien estat alumnes del pare Jacint Feliu i Utzet Començà l’ensenyament a Mataró 1876-1878 i després continuà divuit anys a Sant Antoni de Barcelona, on s’acredità com a professor de matemàtiques, de ciències naturals i de llatí El 1896 fou destinat al collegi de Palma Mallorca i el 1900 fou nomenat rector d’aquella casa Al cap de dos anys es traslladà al collegi de…
Andreu Balaguer i Merino

Andreu Balaguer i Merino
© Fototeca.cat
Comunicació
Historiografia catalana
Literatura catalana
Erudit i publicista.
Notari de professió, es relacionà activament amb el moviment de la Renaixença , i fou un dels socis fundadors de La Jove Catalunya En l’almanac del grup, La Xanfaina , hi publicà Rondalla , a manera d’allegoria moral L’enderrocament de l’antiga església de Sant Miquel motivà la publicació, en Lo Gai Saber , de la monografia històrica “Novas historicas referents a la capella que fou de Sant Miquel Archangel de la present ciutat de Barcelona” 1868 on, entre altres textos, recollia les escriptures de l’edifici del segle X Posteriorment collaborà en la Revista de Ciencias Históricas i en el…
, ,
Joan Merli i Pahissa
Economia
Art
Edició
Periodisme
Literatura catalana
Marxant i promotor d’art i editor.
Vida i obra Fill d’un fabricant tèxtil Des de molt jove desplegà una intensa activitat cultural, tant en el terreny literari com en l’artístic Començà a promoure edicions de poesia — Els Poetes d’Ara —, les quals dirigia Tomàs Garcés 1923-24 El 1924, a París, feu el seu primer contracte amb un artista, Joan Rebull seguiren Bosch-Roger, Obiols, Prim, Gausachs, Villà, Grau-Sala, Granyer, etc, que exposaven a la sala que duia el seu nom, i presidida per ell des del 1929, dins les Galeries Laietanes També creà l’Organització Joan Merli —que difongué l’obra d’artistes i edità…
,
Santa Maria de Miralles (Tremp)
Art romànic
Situació Església avui molt malmesa, construïda dins els cànons estilístics de Santa Maria d’Alaó ECSA - R Larrègula Les ruïnes de l’església de Santa Maria de Miralles són al caire d’un serrat, en un coll que domina la vall del barranc de Miralles Mapa 32-11251 Situació 31TCG162864 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia precedent JAA Història Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies històriques sobre aquesta església no és el cas del castell, que apareix esmentat en la documentació des del segle IX i que fou l’origen dels Miralles,…
Sant Vicenç del castell de Toló (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Aspecte del mur sud de l’església, amb la finestra de doble esqueixada, la part més notable de les seves malmeses ruïnes Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església del castell de Toló es troben a l’indret de l’antic castell de Toló L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG371583 Història L’any 1078 es feu la publicació sacramental del testament de Seniofred que havia deixat el seu alou de Toló a Santa Maria de Meià Però aquest no és l’esment més antic del lloc, ja que el castell de Toló apareix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina