Resultats de la cerca
Es mostren 1324 resultats
anticipació

anticipació
lletania
Música
Súplica consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, adreçades a Déu, a les quals l’assemblea respon cada vegada amb un refrany curt, al més sovint Kyrie eleison ('Senyor, tingueu pietat').
Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven durant la processó de les rogatives 25 d’abril les lletanies menors, d…
baix xifrat
Música
Línia de baix proveïda d’una sèrie de signes, principalment xifres (xifrat), que indiquen, de manera abreujada, els intervals que s’han de tocar a partir del baix (realització).
Baix xifrat © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma de notació té el seu origen a Itàlia, al final del segle XVI, i prové del costum dels organistes d’acompanyar el cor Es generalitzà al segle XVII i aproximadament fins el 1770 es mantingué com a sistema de notació propi del baix continu Actualment, la realització dels acords a partir d’un baix xifrat és un dels exercicis habituals en l’estudi de l’harmonia Les xifres expressen la distància intervàllica que separa el baix d’una nota superior Així, un 6 vol dir una 6a més les 8es que decideixi l’instrumentista a partir del baix…
ritme llombard
Música
Ritme que consisteix en la successió alterna de valors breus i llargs, de manera que els breus siguin mètricament més accentuats que els llargs (sempre valors amb punt).
Cas particular de ritme contrari , el seu ús fou característic de l’anomenat estil llombard, propi dels músics del nord d’Itàlia d’aproximadament mitjan segle XVIII, especialment els compositors i intèrprets de música per a cordes La seva notació podia incloure l’ús de figures reals, és a dir, que representessin el valor real de cada nota, o, més sovint, l’ús de figures iguals que, per conveni d’interpretació, calia tocar de forma desigual -unes més breus que les altres en la manera descrita- notes inégales
Suïcidi de l’exfiscal mexicà Mario Ruiz Massieu
Mario Ruiz Massieu, exfiscal general adjunt de Mèxic i germà de qui va ser secretari general del PRI, Francisco Ruiz Massieu, se suïcida a Palisades Park Nova Jersey, Estats Units, on era en situació d’arrest domiciliari des del 1996, ja que Mèxic té presentada una demanda d’extradició en contra seu per vincles amb el narcotràfic En una nota, Ruiz Massieu acusa el president mexicà, Ernesto Zedillo, de fabricar proves contra ell i de ser també al darrere de l’assassinat del seu germà, l’any 1994
barbershop singing
Música
Estil de cant popular, per a veus masculines sense acompanyament, bé que esporàdicament amb banjo, sorgit als EUA al final del segle XIX.
Malgrat el seu nom, no és clar que els seus orígens només vagin lligats a la música d’entreteniment practicada a les barberies de l’època, música que alguns prefereixen anomenar barbershop music Es caracteritza pel moviment parallel de les veus, normalment quatre, i per la seva harmonia, plena de successions d’acords de sèptima, de sexta augmentada, o amb sextes afegides, i d’acords cromàtics de pas La forma sol ser senzilla i plena de repeticions en eco Al principi del segle XX notà la influència dels ritmes sincopats del ragtime
Rafael Ginard i Bauçà
Folklore
Folklorista.
Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Fou premiat diverses vegades als jocs florals i publicà, a més de poemes escadussers, el recull de prosa Croquis artanencs 1929 i El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció a l’obra de la seva vida, els quatre volums del monumental Cançoner popular de Mallorca 1966-74 Escriví, encara, una introducció al Blanquerna per a les Obras literarias de Ramon Llull 1948 i el pròleg al volum XXI de les Obres de Ramon Llull, amb una nota necrològica sobre Salvador Galmés
Toribio Alzaga
Teatre
Dramaturg basc.
Successivament actor, director i autor, participà activament en l’intent de promoure i consolidar un teatre modern en llengua basca, i deixà una trentena de peces entre originals de nota sovint humorística, llibrets d’òpera, traduccions i adaptacions En són exemple Aterako gera ‘Sortirem’, 1888, Bost Urtian ‘En cinc anys’, 1922, Irritza adaptació del Macbeth , 1924, etc Fou director de l’Academia de la Lengua y Declamación Vasca, fundada el 1915 per l’ajuntament de Sant Sebastià i de gran importància per al renaixement teatral, i dirigí la revista literària “Euskalerria” ‘País…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina