Resultats de la cerca
Es mostren 553 resultats
assecadora

Assecadora directa contínua de tambor rotatiu
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu, màquina o instal·lació que serveix per a assecar alguna cosa.
Les assecadores, en llurs diverses concepcions, són àmpliament emprades en processos industrials i en usos domèstics entre aquests darrers hom troba, per exemple, l’assecadora de roba Les assecadores industrials, aparells o installacions destinats a assecar diverses matèries o productes, tals com cuirs, tèxtils, productes alimentaris, químics, etc, han de resoldre operativament tres problemes fonamentals crear les condicions termodinàmiques necessàries per a l’eliminació del líquid sense alterar les qualitats desitjades del producte que hom asseca, eliminar el vapor produït en l’assecatge i…
La Teneria Barcelonesa, a Horta
Antoni Deu Antoni Deu i el seu germà Gregori eren fabricants de cardes a Barcelona Les cardes dels germans Deu Una carda era una peça de cuir guarnida de puntes de filferro i amb un mànec de fusta, abans que les màquines substituïssin el que era una labor manual en el procés de la filatura tèxtil Els fabricants de cardes eren, per tant, unes persones que combinaven el treball de la pell i el del ferro Antoni Deu, que devia ser el gran dels dos germans, va installar-se amb una fàbrica de cardes al carrer d’Amàlia de Barcelona Ho devia fer abans del 1840, ja que el 1841 presenta ja els seus…
tamborí
Tamborí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes Consisteix en un tambor cilíndric, de dimensions petites, l’alçada del qual sol ser igual o lleugerament superior al diàmetre El so és produït per dues membranes de pell o de material plàstic tensades, muntades i fixades a pressió damunt el bastidor, que fa també de caixa de ressonància Solen ser colpejades amb una baqueta amb el cap ovoide o esfèric Conegut des de l’època medieval, per la seva mida -que permet subjectar l’instrument penjat al coll i tocar-lo amb una sola…
butllofa
Tecnologia
Defecte o tara de les pells assecades a temperatures superiors a 40°C, d’aspecte de bòfega i que és ocasionat pel trencament de les fibres.
L'aprofitament dels recursos animals a les selves plujoses
La selva, font de proteïna animal Els animals de la selva són una font bàsica d’aliment per a molts grups d’humans Encara avui, molts pobles indígenes, poc avesats a la domesticació d’animals i amb un accés només ocasional als productes animals elaborats industrialment, tenen la pesca i la caça com a font del proveïment de tota la proteïna animal que consumeixen La caça té una importància menor per als colons arribats recentment, els quals es decanten per aprofitar els animals domèstics, fonamentalment vaques, porcs i aviram, però sovint la necessitat o el gust els decideix a dedicar-s’hi En…
La ‘gran poma’
L’any 1626, Peter Minuit, governador dels territoris holandesos de Nieuw Holland, comprà als indis algonquins una petita illa a la desembocadura del riu Hudson, punta extrema de la seva riba esquerra, a tocar mateix d’una altra illa de dimensions molt més grans, ja dins de la mar, i d’una altra de mitjana situada en plena badia Bescanvià la petita illa compresa entre els dos braços en què es bifurcava el riu, d’uns 57 km 2 només, per un grapat de galindaines que valorà en 60 florins de l’època uns 25 dòlars actuals, tot plegat, no res per un tros de terra que tampoc no era gran cosa La petita…
Washington

Aspecte del mont Rainier, la muntanya més alta de l’estat de Washington
© Jaume Ferrández
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a la costa del Pacífic; limita al N amb la Colúmbia Britànica (Canadà), a l’E amb Idaho, al S amb Oregon i a l’W amb l’oceà Pacífic.
La capital és Olympia L’estructura física és dominada per la serralada de les Cascades, espina dorsal de l’estat, i pel riu Colúmbia, que el travessa de NE a SW Hi ha algunes regions naturals ben diferenciades la zona costanera, la depressió interior, la serralada de les Cascades, l’altiplà de Colúmbia i el sector de les Rocalloses El principal accident litoral és el Puget Sound, fiord complex format per una depressió tectònica, situat entre l’estret de Juan de Fuca i els centres de Seattle i Tacoma A redós de la costa s’estén una serralada, el massís Olímpic mont Olímpic, 2428 m La depressió…
viking | vikinga

Naus vikingues recreades
© Paul Moore / Fotolia.com
Història
Nom donat als navegants comerciants i guerrers procedents de les terres escandinaves que, entre els segles VIII i XI, atacaren els països de l’Occident europeu, colonitzaren territoris del nord de l’Atlàntic i explotaren rutes comercials que s’estenien de les illes Britàniques fins a Bizanci.
Comerciaven principalment amb pells, ambre i esclaus, i en ocasions recorrien al pillatge o a l’extorsió Tant en els països d’origen com en els territoris on s’establien també treballaven en explotacions agràries i ramaderes Una de les claus de la seva expansió foren les naus knörr o skeid , lleugeres, de poc calat, amb extrems simètrics, propulsades per rems i per una característica vela rectangular, que permetien desembarcar a les platges i remuntar els rius a una gran velocitat i que podien ser transportades pels seus ocupants per terra ferma Escrivien en caràcters rúnics, originàriament…
Miquel Parets i Alaver
Literatura
Cronista.
Vida i obra Assaonador de pells, era fill d’un altre Miquel Parets, de qui heretà l’ofici, i de Caterina Alaver Es casà successivament amb Maria Roura, Isabel Mans i Marianna Vinyes, i escriví un extens dietari que, amb el títol de De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria , comprèn el període 1626-60 Hi descriu tots els esdeveniments notables de la vida política, social i quotidiana de la Barcelona del segle XVII la gran fam del 1631, el motí del Corpus de Sang, les vingudes de prínceps i monarques, les festes i els cerimonials…
,
mantellet
Història
Tauler de posts, ocasionalment folrat de pells tendres per a dificultar l’incendi, que els assaltants d’una fortificació portaven davant per a avançar a cobert.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina