Resultats de la cerca
Es mostren 3433 resultats
jaumet

jaumet Bruchus rufimanus
janet graham (CC BY 2.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters de la família dels brúquids, de petites dimensions, perfil compacte, dors aixafat, èlitres cobrint només una part de l’abdomen i teguments pubescents i de colors poc cridaners.
Són paràsits de diverses plantes pèsols, mongetes, faves, etc
ciateàcies
Botànica
Família de filicals constituïda per unes 200 espècies de falgueres generalment arborescents, de frondes grans, a la superfície de les quals hi ha els esporangis, dehiscents per una fissura transversal, agrupats en sorus amb indusi esquamiforme o còncau.
Són plantes pròpies de les regions intertropicals i subtropicals
La micota, la flora i el poblament vegetal de la tundra
Els tipus biològics “La tundra és un bosc sense arbres”, diu un aforisme rus Un aforisme encertat perquè posa de relleu la similitud fisiognòmica entre la tundra i el sotabosc dels boscos boreals Arbustos nans nabius i gerderes i un dens estrat de molses i líquens són trets comuns prou significatius Els líquens Juntament amb els briòfits, els líquens són components indefectibles dels paisatges de la tundra Els líquens de la tundra mostren una sorprenent diversitat d’espècies, sobretot si es pensa en les severes condicions climàtiques en què s’han de desenvolupar A la tundra de la península de…
Talayuela
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, situat a la vall del Tiétar.
Agricultura i ramaderia Aprofitament del regadiu per a plantes industrials
andròfor
Anatomia vegetal
Columna que sosté l’androceu, originada per allargament de l’eix floral o per concrescència dels filaments.
És molt patent a les plantes monadelfes com la malva
micorriza
Micologia
Anatomia vegetal
Unió d’una arrel amb un fong.
Aquesta unió té un caràcter simbiòtic i moltes vegades és específica Si les hifes penetren en les cèllules de l’arrel, es tracta d’una micorriza endòtrofa , però si només envolten l’arrel o s’hi introdueixen per les cèllules de la seva escorça, hom parla aleshores d’una micorriza ectòtrofa Les micorrizes augmenten la capacitat d’absorció de les arrels i també estableixen relacions entre diverses plantes i fins i tot entre plantes paràsites i llurs hostes El fong obté de la planta sucres, aminoàcids i altres substàncies orgàniques i la planta obté del fong elements minerals en forma…
Paleozoic
Geologia
Primera era (o eratema) del Fanerozoic, situada entre el Precambrià i el Mesozoic.
És comprès entre els -590 i els -248 milions d’anys A Europa, hom sol dividir-lo en Paleozoic inferior que comprèn els períodes Cambrià, Ordovicià i Silurià i Paleozoic superior que comprèn els períodes Devonià, Carbonífer i Permià Hom considera aquest terme sinònim de Primari o era primària La presència de trilobits fa que hom l’anomeni també era dels trilobits En general predominen les formes més antigues d’animals i plantes multicellulars La majoria d’animals són invertebrats, bé que s’hi trobin abundantment vertebrats primitius, sobretot peixos, en els períodes més tardans dins el…
L’aprofitament dels recursos vegetals als deserts i subdeserts freds
Els pasturatges i la collita espontània El món vegetal del desert és certament pobre però, tot i això, disposa d’un bon nombre de plantes que els humans utilitzen com a pastura per als seus ramats, com a aliment, com a agents remeiers, com a condiment o com a combustible La vida del desert, que es desenvolupa lluny dels centres habitats, obligà els nòmades a buscar en el seu entorn aquelles plantes que els podien ser útils i els ajudaven a sobreviure en una vida gens fàcil A més de les plantes utilitzades per a menjar i curar, els habitants del desert fan servir moltes plantes per a adobar la…
parietària
parietària
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes perennes o anuals, a vegades llenyoses a la base, de la família de les urticàcies, de fulles alternes enteres, de flors hermafrodites o unisexuals, tetràmeres, verdes, aplegades en cimes axil·lars, i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles, algunes de comunes, com la morella roquera Pdiffusa
ceratofil·làcies
Botànica
Família de ranals integrada per un sol gènere (Ceratophyllum) que aplega una trentena d’espècies herbàcies submergides, mancades d’arrels, de distribució cosmopolita.
Presenten fulles dividides, verticillades, i flors petites inconspícues són plantes hidrògames
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina